ExC
Parlament de les Illes Balears

A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

D’acord amb allò que preveu l’article 163 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup Parlamentari Mixt, només amb el parer favorable de les diputades Esperança Marí Mayans i Marián Suárez Ferreiro, presenta  la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI, per ésser tractada davant la Comissió de Drets Humans

Títol: Drets humans a Colòmbia

El passat mes de gener, entre els dies 23 i 30, una delegació de parlamentaris de l’Estat Espanyol vàrem viatjar a Colòmbia per verificar la situació dels drets humans en aquest país. La missió, organitzada per la Plataforma per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, estava constituïda per Jordi Pedret (PSC), Carles Campuzano (CIU), Francesc Canet (ERC), Joan Josep Nuet (Senador d’Entesa Catalana), Mikel Basabe (Aralar), Inés Sabanés (IU) i Marián Suárez (ExC).

Aquesta visita se situa en el context de la negociació del Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i Colòmbia, coincidint amb els semestre durant el qual el Govern de l’Estat Espanyol presideix el Consell de la Unió Europea i la celebració, al mes de maig  a Madrid, de la Cimera de Caps d’Estat d’Amèrica Llatina i la Unió Europea.

L’objectiu d’aquesta missió de verificació va ser conèixer la situació dels Drets Humans a tres sectors de la societat colombiana: les dones, els/les sindicalistes i els/les defensors/es dels Drets Humans.

Els membres de la Delegació vàrem elaborar unes conclusions preliminars que vàrem fer públiques a Bogotà el passat 31 de gener i que adjuntam a la present proposició no de llei. Fa uns dies que s’ha conclòs l’informe definitiu de la missió de verificació a partir de tot el material i la informació recollida durant la nostra estància a Colòmbia.

És per això que el Grup Parlamentari Mixt presenta la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI:

El Parlament de les Illes Balears dona suport a les conclusions i propostes preliminars elaborades per la delegació de parlamentaris de l’Estat Espanyol a Colòmbia durant la darrera setmana del passat gener

LA DIPUTADA

Marián Suárez Ferreiro    

Palma, 12 d’abril de 2010

ExC
Parlament de les Illes Balears

A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

D’acord amb allò que preveu l’article 163 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup Parlamentari Mixt, només amb el parer favorable de les diputades Esperança Marí Mayans i Marián Suárez Ferreiro, presenta  la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI, per ésser tractada davant la Comissió d’Afers Socials

Títol: Regulació situació de les treballadores domèstiques

El passat 30 de març es va commemorar el Dia Internacional de les treballadores domèstiques o de la llar. Aquest és un dels col.lectius de major precarietat i vulnerabilitat, a més de ser un sector molt feminitzat.

Les transformacions del sistema socioeconòmic amb la incorporació progressiva de la dona al treball i la perllongació dels anys de vida fa que la demanda de persones de persones que substitueixin o complementin les feines domèstiques així com l’atenció a les persones majors hagi crescut i continuï creixent de manera exponencial. La darrera Enquesta de Població Activa estima que al voltant de 700.000 llars de l’Estat Espanyol comptin amb una treballadora domèstica malgrat només 270.000 persones estan afiliades a la Seguretat Social sota aquest concepte. Sembla evident que és un col.lectiu on predomina l’economia submergida. Es tracta d’un sector molt feminitzat, al voltant d’un 91% i amb una important majoria, un 67.9%, d’estrangeres.

Les condicions legals en què es desenvolupa el treball domèstic està obsolet i afegeix un plus de precarietat, existint clares diferències entre els treballadors/es del Règim General i els del Servei de la Llar familiar. La feina de les treballadores domèstiques està regulada per Reial Decret 1424/85 el qual no reconeix el dret a prestació per atur, només contempla les baixes per malaltia o accident a partir del  dia 29 de baixa, no reconeix el dret a la prestació per una lesió permanent no invalidant i permet el contracte verbal, entre altres qüestions.

Existeix un compromís per part del Govern d’abordar aquesta situació però a hores d’ara encara no hi ha cap moviment.

És per això que el Grup Parlamentari Mixt presenta la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI:

El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de l’Estat Espanyol a dur a terme les negociacions i actuacions legislatives adients per tal de millorar les condicions de feina del sector del treball domèstic

LA DIPUTADA

Marián Suárez Ferreiro    

Palma, 12 d’abril de 2010

A la Mesa del Parlament de les Illes Balears

Proposició no de llei presentada per Bloc per Mallorca-PSM- Verds i ExC davant ple

Títol: Millora protecció social dels treballadors fixos discontinus

El contracte de treball fix discontinu és una resposta legislativa per proporcionar una certa estabilitat a les relacions laborals en les activitats econòmiques estacionals com ara activitats agroalimentàries o les relacionades amb el turisme (hoteleria, restauració, transport, etc.). A les Illes Balears, per la seva especialitat productiva, el treball fix discontinu s’ha convertit en un element estructural del mercat de treball. La situació de crisi romp la dinàmica de combinar temps de treball amb prestacions per atur que permetia que aquesta modalitat contractual funcionés com a un pal.liatiu a la temporalitat i a la precarietat. Actualment és cada vegada major el nombre de treballadors fixos discontinus que no arriba a treballar 180 dies en la temporada i, per tant, no tenen dret a les prestacions per atur, ni contributives ni assistencials.

Per altra banda, la política turística del Govern, consistent en impulsar la reconversió de zones turístiques madures, provocarà mentre es realitzen les obres de reconversió que determinades activitats redueixin el temps anual d’activitat econòmica, per la qual cosa és aconsellable flexibilitzar les normes d’accés a les prestacions per atur per a aquest col.lectiu que, per nombre en el conjunt de l’Estat, genera un cost econòmic assumible.

L’article 32 de la Llei 30/98, de 29 de juliol, sobre el règim especial per a les Illes Balears, preveu l’adopció de mesures estatals en favor dels fixos discontinus.

Per tot això els grups parlamentaris BLOC per Mallorca I PSM-Verds i Mixt (amb el parer favorable de la Sra. Marián Suárez i la Sra. Esperança Marí) presenten al ple el següent Acord:

El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a promoure la modificació de la Llei general de la Seguretat Social a fi de millorar l’acció protectora de Seguretat Social dels treballadors fixos discontinus, en especial pel que fa a la protecció per desocupació.

Palma, a 7 d'abril de 2010.

ExC
Parlament de les Illes Balears

A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

D’acord amb allò que preveu l’article 163 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup Parlamentari Mixt, només amb el parer favorable de Esperança Mari i Marián Suárez, presenta  la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI, per ésser tractada davant la Comissió d’Ordenació Territorial

Títol: Millora del transport aeri d’Eivissa

La crisi econòmica global està tenint un especial incidència al sector aeri i està provocant, entre d’altres, problemes de  baixada de freqüències i manca de serveis per als usuaris, en general, i per als que tenen origen o destinació a Eivissa, en particular.

El Consell d’Eivissa i el Govern Balear han treballat conjuntament aconseguint importants millores que han atenuat aquesta situació en gran mesura. Tot i això, es considera necessari donar encara un impuls més fort a aquestes gestions, atesa la gran dependència que presenta la nostra illa de les connexions aèries tant per necessitats de mobilitat com turístiques.           

El Consell d’Eivissa, en col.laboració amb el sector empresarial de l’illa, ha elaborat un document estratègic per a la millora de la connectivitat aèria a l’illa d’Eivissa. Aquest document té un caire turístic i aborda només les connexions internacionals resultant, per tant, del tot necessari estudiar les rutes domèstiques amb els mateixos plantejaments estratègics de connectivitat.

Així mateix, el Govern Balear està impulsant la creació de diferents Comitès de Rutes per a cada aeroport de la nostra Comunitat. Per tant, es considera necessari convocar amb la major celeritat possible el Comitè de Rutes de l’illa d’Eivissa.

 És per això que el Grup Parlamentari Mixt presenta la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI:

 1.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a continuar treballant, coordinadament amb els Consells Insulars, per millorar el transport aeri de les Illes Balears.

 2.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears  a, mitjançant la Direcció General de Transport Aeri i Marítim, col·laborar amb el Consell Insular d’Eivissa en l’elaboració d’un Pla de Connectivitat Aèria per a Eivissa que ofereixi solucions específiques per millorar el transport aeri tant domèstic com internacionals

3.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a, juntament amb el Consell Insular d’Eivissa, posar en funcionament un Comitè de Rutes de l’Aeroport d’Eivissa

LA DIPUTADA
Marián Suárez

Palma,  30 d’octubre de 2009

ExC
Parlament de les Illes Balears

A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

D’acord amb allò que preveu l’article 163 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup Parlamentari Mixt, només amb el parer de les diputades Esperança Marí i Marián Suárez, presenta  la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI, per ésser tractada davant Comissió d’Assumptes Socials

TÍTOL:  Avantprojecte de reforma de llei d’estrangeria

Exposició de motius

Actualment, l’Estat Espanyol compta amb una legislació progressista i garantista en matèria d’estrangeria especialment si la comparam amb l’existent als principals estats europeus.

El passat mes de desembre, el Govern ha presentat l’avantprojecte de llei de reforma de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. L’objecte inicial d’aquesta reforma era donar compliment de la sentències dictades pel Tribunal Constitucional reconeixent a les persones en situació irregular dels drets fonamentals d’associació, reunió, sindicació i manifestació així com la transposició de la darreres Directives Europees en matèria d’immigració.

Aquest avantprojecte es troba en aquests moments en fase informativa. Fins a dia d’avui, ja s’han emès els Informes preceptius del Fòrum per a la Integració Social i el Consell Econòmic i Social i s’està pendent del que ha d’elaborar el Consell d’Estat. També es farà públic en pròxims dies l’Informe “L’Internament d’Estrangers a l’Avantprojecte de Reforma de la Llei d’Estrangeria” elaborat pel Grup Immigració i Sistema Penal format per jutges, lletrats i fiscals de l’Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, audiències provincials, advocats i catedràtics. Així mateix, organitzacions de la societat civil vinculades al món de la immigració, com és el cas de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, estan publicant les seves valoracions sobre aquest text.

Tot i reconeixent aspectes positius del nou text, com la incorporació per primera vegada a l’articulat de la Llei d’Estrangeria del compromís de mantindre una política integral i multilateral d’immigració o el reconeixement de drets fonamentals per a les persones en situació irregular, de forma general les fonts esmentades es mostren molt crítiques amb aspectes com la prohibició i penalització de la solidaritat, la reagrupació familiar, l’accés a drets socials com l’habitatge i l’educació, el tractament dels menors estrangers no acompanyats o l’augment del període d’internament als Centres d’Internament d’Estrangers o l’augment dels supòsits per entrar-hi i l’escassa clarificació del règim legal d’aquests centres, entre d’altres.

El debat d’aquest avantprojecte s’està produint en el context de la crisi econòmica i financera actual, de les gravíssimes conseqüències sociolaborals derivades, especialment sobre els sectors més vulnerables de la societat, i dels més que possibles riscs d’aparició d’actituds xenòfobes i racistes.

És per això que el Grup Parlamentari Mixt (només amb el parer de les diputades Esperança Marí i Marián Suárez) presenta la següent Proposició no de llei

1.- El Parlament de les Illes Balears valora positivament l’elevació a dret de les sentències del Tribunal Constitucional referides al reconeixement de drets fonamentals a les persones en situació irregular així com la concessió de permisos de treball als menors amb 16 anys i dones que vinguin com a conseqüència de processos de reagrupament familiar.

2.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de l’Estat a revisar, abans de la seva tramitació parlamentària, l’esmentat avantprojecte valorant la incorporació dels suggeriments i conclusions dels Informes del Consell Econòmic i Social, del Fòrum per a la Integració Social i de les organitzacions de la societat civil que treballen a l’àmbit de la immigració.

LA DIPUTADA      
Sgt.- Marián Suárez       

Palma, 6 d’abril de 2009

ExC
Parlament de les Illes Balears

A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

D’acord amb allò que preveu l’article 163 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup Parlamentari Mixt presenta  la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI, per ésser tractada davant la COMISSIÓ no permanent de salut

Títol: Territorialització Pla Pilot prevenció càncer de colon

L’Aliança per a la Prevenció del Càncer de Colon està constituïda per l’Associació Espanyola de Gastroenterologia, Societat Espanyola de Medecina Familiar i Comunitària, Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, Societat Espanyola d’Oncologia Radioteràpica, Societat Espanyola d’Epidemiologia,Associació Espanyola contra el Càncer i Europacolon Espanya.

El seu objectiu és conscienciar la població en general, els professionals de la medecina i les Autoritats Sanitàries de les Comunitats Autònomes de la necessitat de prendre mesures per a la prevenció d’aquesta malaltia, atès que és un tipus de càncer senzill de detectar precoçment i que, tot i així, la seva taxa de mortalitat és molt alta. De fet, a nivell estatal és la segona causa de mortalitat per càncer després del de pulmó. Pel que fa a les Illes Balears, anualment moren unes 100 dones i 150 homes d’aquesta malaltia. El càncer de colon representa la segona causa de mortalitat femenina per càncer, després del de mama, i la tercera de mortalitat masculina, després del de pulmó i pròstata.

L’Aliança assenyala que la detecció precoç permet curar el 90% dels casos i adverteix que les campanyes de prevenció encara no s’han posat en marxa als programes de salut de moltes Comunitats Autònomes. De fet, fins a data d’avui només s’han desenvolupat plans pilot de garbellament a algunes zones de les Illes Canàries, Catalunya, València i Mùrcia.

El passat 13 de març, coincidint amb la Campanya que l’Aliança per a la Prevenció del Càncer de Colon està desenvolupant per tot l’Estat, el Conseller Vicenç Thomàs va anunciar que al 2010 posarà en marxa un Pla Pilot de Garbellament del Càncer Colo-rectal a la nostra comunitat.

 És per tot això que el Grup Parlamentari Mixt presenta la següent Proposició No de Llei 

 El Parlament de les Illes Balears insta a la Conselleria de Salut i Consum a desenvolupar el Pla Pilot de Garbellament del Càncer colo-rectal a les 4 illes incloent la població d’Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca

LA DIPUTADA       

Sgt.- Marián Suárez Ferreiro

Palma, 3 d’abril de 2009

ExC- Bloc per Mallorca- PSM- Verds

Parlament de les Illes Balears

A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

D’acord amb allò que preveu l’article 163 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup Parlamentari , només amb el parer favorable de les diputades Esperança marí i Marián Suárez presenten  la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI, per ésser tractada davant Comissió d’Assumptes Socials

TÍTOL:  Complement fons Renda Mínima d’Inserció

Exposició de motius

Les anomenades rendes mínimes d’inserció són prestacions econòmiques pensades per a què cap ciutadà/ana no quedi sense res per viure i marquen un nivell mínim de protecció social. Es caracteritzen per ser complementàries al sistema de protecció social, ser prestacions d’ajuda amb caràcter universal a les qui pot accedir qualsevol que demostri una situació de necessitat amb certes limitacions, tenir un caràcter de dret o quasidret i una durada limitada a l’estat de necessitat del demandant.

A les Illes Balears existeix aquesta prestació des del l’any 2001 i l’anomenada “renda mínima d’inserció” (RMI) està regulada pel Decret de 28 de setembre de 2001. La RMI es configura a la nostra comunitat sobre dos eixos complementaris, per una part, la prestació econòmica per cobrir les despeses bàsiques de supervivència i, d’altra banda, els plans d’inserció i reinserció social i laboral amb l’objectiu d’aconseguir la inserció social i/o laboral de les persones destinatàries de la prestació. La RMI és gestionada pels Consells Insulars i els fons provenen en diferents percentatges segons les illes dels pressuposts del Govern de la Comunitat Autònoma i dels Consells Insulars.

A l’estudi recentment publicat per l’Observatori Social de les Illes Balears, “Renda mínima d’inserció i gestió del risc social”, es recull l’evolució de les sol.licituds d’aquesta prestació des de la seva creació. Criden l’atenció dues dades aportades per aquesta investigació. D’una banda, la detecció d’un important augment de les sol.licituds a l’any 2008, coincidint amb l’arribada de la crisi econòmica. D’altra, s’adverteix de que cada vegada més és “població normalitzada” qui demana la RMI.

Per la seva part, un altre informe elaborat per l’Observatori de la Crisi del Consell Insular de Mallorca xifra en un 44% l’augment de sol.licituds de la RMI en els primers mesos del 2009.

Les institucions locals i autonòmiques estan fent un considerable esforç per cobrir aquesta demanda dels sectors més febles de la nostra societat en tant que més vulnerables a les dificultats econòmiques derivades de l’actual conjuntura. Entenem que el Govern Espanyol també és corresponsable d’aquesta obligació especialment si consideram l’injust finançament estatal de les Illes Balears i el notable retard en l’aprovació del nou sistema que tampoc no sabem si ens resultarà satisfactori.

És per això que el Grup Parlamentari Mixt (només amb el parer de les diputades Esperança Marí i Marián Suárez) i el Grup Parlamentari Bloc per Mallorca- PSM- Verds presenten la següent Proposició no de llei

El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de l’Estat a crear un fons d’urgència destinat a les Comunitats Autònomes perquè puguin fer front a la creixent demanda de les rendes mínimes d’inserció

LA DIPUTADA                                                                EL DIPUTAT

Sgt.- Marián Suárez Ferreiro                                             Sgt.- Miquel Àngel Llauger

Palma, 31 de març de 2009

ExC-Bloc per Mallorca-PSM- Verds

Parlament de les Illes Balears

A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

D’acord amb allò que preveu l’article 163 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup Parlamentari Mixt, només amb el parer favorable de les diputades Esperança Marí i Marián Suárez, i el Grup Parlamentari Bloc per Mallorca-PSM-Verds presenten  la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI, per ésser tractada davant Comissió d’Assumptes Socials

TÍTOL:  Regulació banca ètica

Exposició de motius

L’actual crisi econòmica està íntimament lligada al col•lapse d’una bona part del sistema financer internacional provocat per les males pràctiques. Els governs s’estan veient obligats a la intervenció en el sector bancari amb fórmules que van des de la  nacionalització d’algunes entitats com és el cas del Regne Unit o d’Holanda fins a la concessió d’avals com s’ha fet a l’Estat Espanyol.

Paral.lelament, des de fa anys que s’està desenvolupant l’anomenada banca ètica. A l’Estat Espanyol fa relativament poc temps que comptam amb la presència d’organitzacions com el Triodos Bank o Fiare. Pel que fa a Mallorca, Caixa Colònya és pionera en l’oferiment d’alguns productes financers assimilables als de la banca ètica.

Un dels problemes amb què es troba la banca ètica per a la seva expansió és el fet de no figurar amb nom propi a la legislació estatal espanyola, és a dir, de no estar regulada legalment de manera diferenciada de la banca tradicional. En un moment en què cada vegada està més estès i s’està assumint àmpliament pels governs i la societat els conceptes de responsabilitat social corporativa i inversió social responsable sembla oportú donar una passa en aquest sentit. Així mateix, s’ha de tenir present la importància de la recuperació de la confiança com a factor clau per sortir de la crisi actual.

És per això que el Grup Parlamentari Mixt (només amb el parer de les diputades Esperança Marí i Marián Suárez) i el Grup Parlamentari Bloc per Mallorca- PSM- Verds presenten la següent Proposició no de llei

El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de l’Estat a potenciar la implantació i desenvolupament de la banca ètica mitjançant la creació d’un marc legislatiu adequat

LA DIPUTADA                                                  EL DIPUTAT

Sgt.- Marián Suárez Ferreiro                               Sgt.- Miquel Àngel Llauger

Palma, 31 de març de 2009

BLOC-EXC
Parlament de les Illes Balears

A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

D'acord amb el que preveu l'article 163 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup Parlamentari BLOC per Mallorca i PSM-Verds i el Grup Parlamentari Mixt (només amb el parer de Marián Suárez i Ferreiro i Esperança Marí i Mayans) presenten la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI, per a ésser tractada davant COMISSIÓ

TÍTOL: Condemna de l’atac de Gaza

Des del passat 27 de desembre, i durant tres setmanes, la franja de Gaza ha estat sotmès a un brutal atac per part de l’exèrcit israelià. Aquest atac ha vingut a afegir-se al duríssim bloqueig a què viu sotmesa la població civil de la franja, i que l’ha duit a una dramàtica situació de pobresa i mancances de tota mena. Els recents atacs contra Gaza han causat més d’un miler de morts, la majoria dels quals són civils i  molts dels quals són infants, i milers de ferits. Els atacs d’Israel han inclòs escoles, instal•lacions d’agències humanitàries de Nacions Unides i vehicles d’ajuda humanitària.

El pretext adduït per Israel (els atacs amb míssils contra el seu territori des de Gaza) és inadmissible com a justificació d’un càstig col•lectiu que és contrari a tota la legalitat internacional en matèria humanitària. Cal situar, a més, el conflicte en el context de l’ocupació dels territoris palestins, i de l’incompliment sistemàtic, per part d’Israel, de totes les resolucions de Nacions Unides al respecte.