|
27/01/09
Em permetreu sortir-me, tot i que sigui per un moment, del panorama polític i fer una breu referència a qüestions literàries, en concret, dues de les darreres lectures que he fet i que, per raons atzaroses, coincideixen amb esdeveniments propers.
Enguany, el 2009, es commemora els 200 anys del naixement d’en Charles Darwin, el pare de l’evolucionisme. Fa un parell de setmanes que he acabat de llegir un llibre molt recomanable: “Hacia los confines del mundo” d’en Harry Thompson. En ell es narren els viatges que en Darwin va fer en companya d’en Fitz Roy en aquell mític vaixell, el Beagle. Es tracta d’una novel•la històrica que té com a tema central i reiteratiu el debat de l’època entre la teoria creacionista, defensada pel profundament religiós Fitz Roy, i la teoria evolucionista que començava a elaborar en Darwin. Tot això acompanyat d’un magnífic retrat social i ideològic de l’època i dels heroics viatges que pretenien aconseguir una bona cartografia dels oceans...la geografia, útil i privilegiada eina del poder polític. Em ve al cap el clàssic de n’Yves Lacoste, "La Geografia: un arma per a la guerra".
La segona lectura és el darrer llibre d’en Manuel Vicent, “León de ojos verdes”. Provablement és poc rigorós dir-ho però el trobo un llibre molt mediterrani, amb l’habitual deliciosa escriptura de l’autor i la seva gran capacitat evocadora. Té la virtut d’estar composada per petites històries que, sense deixar de formar un tot amb el conjunt, es poden llegir i gaudir separadament. La feliç coincidència de què parlava al principi és la visita d’en Manuel Vicent la setmana passada a Eivissa per presentar el llibre del seu amic Antoni Isasi Isasmendi, “Los días grises”. Imprescindible és l’entrevista que li fa en Vicente Valero al Diari d’Eivissa de la què us deixo l’enllaç i destaco la malauradament encertada definició dels canvis patits per la nostra illa que fa l’entrevistat. A la pregunta de si aquesta, per la setmana passada, era la seva primera visita a l’illa, en Manuel Vicent respon: “Vine en el año 56, tenía un amigo del colegio que me invitó. Era una Eivissa prehippy y pretodo, el paraíso terrenal antes de que se vendiera por parcelas. Lo recuerdo como si fuera un sueño”.
http://www.diariodeibiza.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009012300_2_301565__PITISES-I-BALEARS-Manuel-Vicent-caos-seduce-Mediterraneo
|
COMMENTS