|
22/07/2010
Retorn al passat. Aquest passat dimarts s’han confirmat les pitjors de les previsions per al nostre territori. L’acord del PP i UM han possibilitat l’aprovació de la declaració d’interès autonòmic (¡!) de la construcció d’un nou camp de golf a Mallorca (i serà el 24) i la conversió en sols urbans amb possibilitats de creixements de Platja d’en Bossa, Cala Tarida i Ses Variades a Eivissa. Un retorn al passat, a la política territorial encimentadora i especulativa de la legislatura passada del Sr. Matas i Cia. A més a més, s’ha fet mitjançant la inclusió d’esmenes al “Decret-llei de Sa Coma” que PP i UM varen decidir tramitar com a projecte de llei, és a dir, agafant una drecera que diu molt de la valoració que de la potestat legislativa del Parlament tenen aquests partits.
Crítiques a la posició d’ExC. No m’ha estranyat que ExC, i jo particularment, hàgim rebut crítiques per part dels sectors més propers a nosaltres pel canvi de posició en relació “als urbanitzables”. He de dir també que he trobat a faltar crítiques cap als responsables, el PP i UM, de que tot aquest llarg procés hagi acabat de la pitjor de les maneres possibles, no per nosaltres, sinó per al nostre territori. És evident que ExC ha canviat de posició, és clar que jo ho he fet i és, per això, que crec necessari donar una explicació del perquè d’aquest canvi, la meva explicació.
Posició inicial. A l’entrada que feia en aquest blog el passat 11 d’abril, feia una breu història dels “urbanitzables” i exposava quines eren les condicions que ExC considerava bàsiques – i que jo compartia al 100% - per donar una solució al problema dels urbanitzables: “que no es reclassifiqui el sòl, que no es vagi en contra de les sentències dels tribunals, que no es permetin nous creixements, que es consideri l’alta consolidació edificatòria i que tot això es faci en el marc de la llei de sòl”.
Canvien les circumstàncies. Doncs bé, a partir d’aquell moment, es produeixen una sèrie d’esdeveniments que canvien la viabilitat de les nostres propostes. En primer lloc, PP i UM es posen d’acord per tramitar com a projecte de llei el Decret de Sa Coma, en segon lloc, el Govern retira el seu projecte de llei de sòl, en tercer lloc, i en paral.lel, augmenten les pressions del PSOE per vincular l’aprovació inicial de la modificació PTI d’Eivissa a la solució del problema dels urbanitzables i, finalment, el PP presenta al projecte llei de Sa Coma una esmena sobre els urbanitzables que va molt més enllà de la plantejada pel PSOE.
Opcions i conseqüències. Davant aquesta nova situació hi havia dues opcions bàsicament: mantindre la nostra posició inicial o modificar-la.
El manteniment de la nostra posició inicial implicava tancar pràcticament el camí a l’aprovació del PTI, tensar fins a un punt impredecible les relacions amb el nostres socis de govern i, a més a més, la seguretat de que sortirien l’esmena del PP o del PSOE.
Modificar-la ens permetria donar una possibilitat al PTI i, qüestió molt important, presentar una esmena que pogués aturar la del Partit Popular i modificar la del PSOE. Això només era possible si convencíem al PSOE de la bondat de la nostra proposta i això passava per renunciar a 2 de les condicions bàsiques que havíem plantejat: la reclassificació del sòl i, en conseqüència, la renúncia a no anar en contra de les sentències dels tribunals.
Personalment, vaig optar per la segona opció i no va ser una decisió fàcil, triar un mal menor que implica renunciar a aspectes essencials que havia defensat a capa i espasa em va resultar molt, molt difícil, em podeu creure ( o no... el pensament és lliure)
L’esmena. Els canvis que vàrem proposar al PSOE per modificar la seva esmena mantenien tot el que es podia de la nostra posició inicial: reconeixement exclusiu d’allò que està edificat sense possibilitar cap creixement ni de volum ni noves edificacions, que la delimitació de l’àmbit urbà no generés noves àrees de transició (que en el futur podrien ser urbanitzables) i que aquest procés no anul•lés possibles infraccions urbanístiques. Efectivament, reconeixíem com urbà Platja d’en Bossa i Cala Tarida però asseguràvem que no es produís el consum d’un metre més de sòl. Després de nombroses reunions, el PSOE la va acceptar.
Comparativa. Si comparam les tres esmenes que, finalment, estaven sobre la taula ens trobàvem que:
a) Partit Popular: reconeixia com urbans amb possibilitats de creixements interiors i exteriors Platja d’en Bossa i Cala Tarida. Ampliava la condició d’urbà a Ses Variades i, probablement, a altres indrets costaners.
b) PSOE: reconeix com urbans amb possibilitats de creixements interiors i exteriors Platja d’en Bossa i Cala Tarida.
c) ExC: reconeix com urbans sense possibilitat de cap creixement Platja d’en Bossa i Cala Tarida.
Aquesta comparativa és la raó bàsica per la que vaig considerar que pagava la pena intentar-ho. Era el mal menor per al nostre territori.
Acord PP-UM. Després de l’esforç negociador amb el PSOE, tocava intentar convèncer a qui tenia el vot decisiu, UM. Hem de dir que no vàrem trobar precisament molta receptivitat. Vàrem parlar en diverses ocasions sobre la nostra esmena però UM ja tenia clar que votaria l’opció del PP qui, a la seva vegada, es va comprometre a votar esmenes d’UM. El resultat, com deia al principi, els pitjors dels possibles.
Reflexió. No intento convèncer ningú amb aquestes explicacions. Simplement, aporto arguments perquè s’entengui perquè vaig prendre una decisió determinada en unes circumstàncies concretes. D’aquests tres anys de diputada, us puc assegurar que mai triar m’havia resultat tant complicat i que mai el debat entre l’ètica dels principis i la praxis política l’havia tingut tant omnipresent. Veure, a més a més, que no hem aconseguit l'objectiu perseguit afegeix una dosi de frustració política que endureix més l'autocrítica...però, al cap i a la fi, la vida és decidir i assumir les conseqüències i la política, també.
|
COMMENTS