|
4/07/2010 Un llarg i complicat camí. Finalment, l’auditoria de les autovies d’Eivissa s’ha conclòs. Era aquest un compromís electoral que s’ha complert. No ha estat un procés fàcil. S’han hagut de fer fins a tres licitacions diferents ateses les connexions que apareixien entre les empreses que s’oferien per fer l’auditoria i les concessionàries de les autovies o el govern del Partit Popular de l’anterior legislatura. L’ex-Consellera Cabrer argumenta, per llevar credibilitat als resultats de l’auditoria, que aquesta està impugnada. El que no diu, per raons òbvies, és que l’empresa que ha impugnat l’adjudicació és justament la Pricewaterhouse, casualment allà on treballava el Sr. Matas fins el seu processament judicial i de la qual és delegada a Balears una ex-alt càrrec del President Matas.
Irregularitats i sobrecosts. Vint volums són difícils de resumir en dues rodes de premsa però les dades aportades pel Conseller Carbonero són prou significatives i venen a legitimar, en el sentit de donar “certificat d’autenticitat”, bona part de les denúncies del moviment antiautopista. Estan acreditades nombroses irregularitats administratives: des de la manca de competència del Govern per fer les obres o triar el contracte de concessió amb peatge a l’ombra fins a l’absència d’informes d’impacte ambiental o de Recursos Hídrics passant per l’adjudicació de la construcció de les autovies a empreses que no complien amb els requisits establerts al concurs, el qual hauria d’haver quedat desert. Es constaten evidents deficiències als processos expropiatoris així com insuficients controls qualitatius de les obres i el menyspreu absolut en relació a les compensacions patrimonials “oblidant-se” de l’1% cultural. Està comprovada l’existència de sobrecosts d’obres i d’explotació derivades algunes d’elles de decisions tècniques no justificades. Amb les dades aportades sabem que els sobrecosts d’obres no justificades són els següents: innecessari desdoblament de 3.8 km de l’autovia de l’aeroport (2,3 milions d’euros), innecessari cobriment del fals túnel de Can Cifre (4 milions d’euros), innecessari cobriment de la part central de les rodones de Can Cifre i Can Escandell (0.8 milions d’euros) i l’innecessari túnel de S. Rafel (24 milions d’euros). És a dir, 31.1 milions d’euros, als que hauríem d’afegir “la muntanya” de Jesús que també es considera prescindible malgrat no es quantifica el seu cost i els tipus d’enllaços deprimits que resulten per als auditors qüestionables. D’altra banda, estaríem parlant dels sobrecosts d’explotació: cost màxim del contracte per a l’Administració durant tots els anys de la concessió (5.7 milions d’euros), 3 màquines llevaneus (1.5 milions d’euros), sobrevaloració del trànsit a l’autovia de S. Antoni derivada de la col.locació d’una única estació d’aforament (entre 0.45 i 1.4 milions d’euros cada any). Estaríem parlant d’entre 18.45 i 52.2 milions d’euros de sobrecost per aquests conceptes.
El valor d’una pèssima gestió. Les autovies d’Eivissa eren, fins ara, el símbol de la prepotència i del model viari insostenible del Partit Popular. A partir d’ara, també ho seran de la seva manera de gestionar els recursos públics: el malbaratament. Aquest malbarament té unes xifres que, només amb les dades aportades pel Conseller, es mourien entre els 50 i els 83 milions d’euros... Per cert que avui, sentia a la ràdio al Conseller d’Economia del Govern qui explicava que el resultat dels casos de presumpta corrupció i malbaratament de l’època Matas estava al voltant dels 280 milions d’euros, ...desconec si estaven sumades els sobrecosts de les autovies d’Eivissa però intueixo que no. En qualsevol cas, una obscenitat.
Una auditoria molt barata. No vull ni valorar l’airada i escassament argumentada reacció del Partit Popular quan ha hagut de veure al mirall de l’auditoria les vergonyes de la seva gestió de la construcció de les autovies d’Eivissa. Però sí que vull respondre de manera quasi telegramàtica a la seva acusació de l’alt cost de l’auditoria. Sempre he defensat que l’auditoria serviria per estalviar diners públics i crec que així serà. El descobriment de la previsió de comprar i mantenir 3 llevaneus (!!!) per a les autovies estava valorat en 61.420 euros/any durant 25 anys, és a dir, 1.5 milions d’euros. Doncs bé, només amb aquesta quantitat l’auditoria està pagada i encara sobren 800.000 euros. D’altra banda, i com assenyalava abans, la correcció de la sobrevaloració del trànsit de l’autovia de S. Antoni podrà estalviar a les arques públiques entre 450.000 euros i 1.4 milions d’euros a l’any durant tot el període de la concessió. I això només són dos exemples.
L’ombra del dubte. No puc deixar de fer-me algunes preguntes inevitables, crec, atesos els casos de corrupció que assolen el país i un detall no menor, que una de les empreses adjudicatàries de les obres de les dues autovies d’Eivissa ha aparegut implicada dins la trama Gürtel.
Perquè es concedeixen la construcció de les dues autovies d’Eivissa a empreses que no complien els requisits tècnics de la licitació i no es declara desert el concurs com corresponia? Per què es produeixen sobrecosts a les obres (en tant que no justificades) i sobrecosts d’explotació (en tant l’Administració acaba pagant més del que tocaria a les empreses concessionàries)? Assistim simplement a una dolenta gestió per incompetència o es tracta d’una gestió ben pensada perquè, malgrat malbarata els recursos públics, aconsegueix els seus objectius que no són necessàriament públics?
Evidentment, només una actuació judicial pot contestar-hi. Anunciava el Sr. Carbonero que l’auditoria serà estudiada per l’Advocacia de la Comunitat Autònoma per veure si calen actuacions judicials...
|
COMMENTS
Almenys la societat civil, que va protagonitzar l'oposició en aquestes autovies, pot sentir-seben satisfeta, perquè el resultat de les investigadcions li dona la raó. Estic ben segur que un "atropello" com aquell no es tornarà a produir mai més. Ja se'n cuidaran!