|
15/05/2010 Una anècdota. Me’n recordo perfectament. Va ser uns pocs dies després del triomf del Pacte Progressista al Consell d’Eivissa i Formentera el 1999. Algú va dir “finalment, hem aconseguit el poder” i, molt encertadament, un dels nous càrrecs del Consell li va corregir dient “hem aconseguit el govern, el poder el continuen tenint altres”.
Les mesures que s’han pres. Aquesta anècdota m’ha vingut al cap aquests dies mentre escoltava les crítiques a les mesures adoptades pel Govern de Zapatero per, suposadament, resoldre la crisi. Unes mesures que carreguen sobre els qui no l’han provocada, els de sempre- pensionistes, dependents, mares, funcionaris i, lògicament, els milions d’aturats i aturades – i s’obliden dels qui més tenen i els qui l’han provocada que no són exactament els mateixos.
Per cert, que en relació al debat concret sobre la reducció dels salaris dels polítics, la meva posició és clara. No crec que estiguin sobredimensionats els salaris dels polítics, una altra cosa és el rendiment d’alguns. Ara bé, davant un retall general de les percepcions dels funcionaris, crec que necessari que s’apliqui als polítics. De fet, al 2009 es varen congelar els salaris de diputats i diputades del Parlament de les Illes Balears arran d’una proposta d’ExC i, al darrer debat de pressuposts, quan es va plantejar la reducció dels comptes de la Comunitat, des d’ExC ja es fer la proposta de reducció dels salaris dels càrrecs en la mateixa proporció que la que s’aplicava amb caràcter general. Solucionarà això la crisi? No. S’ha de fer? Sense dubtes ni excuses.
Les mesures que no s’han pres. Costa d’entendre la manca de sensibilitat social del Govern d’en Zapatero per no parlar de perspectiva d’esquerres. Res hem sentit de lluita contra el frau fiscal, reforma de la fiscalitat de les SICAV, mesures fiscals que facin pagar més als qui més guanyen, actuacions contra l’economia submergida, la racionalització real i profunda de la despesa pública... I encara és més mal d’assimilar quan hi ha dades tant significatives com la que aportam a continuació per reflexionar-ne: l’objectiu d’en Zapatero és estalviar 15.000 milions d’euros enguany. Segons un estudi fet per la Universitat Pompeu Fabra i fet públic per l’economista Arcadi Oliveres, el frau a l’Estat Espanyol representa al voltant de 80.000 euros /any.
Un nou model econòmic. Fa uns mesos, a una Conferència pronunciada per n’Arcadi Oliveres, aquest economista parlava de la necessitat d’un canvi de model econòmic i afegia que si no arribava de forma voluntària, seria per obligació, simplement perquè l’actual no serveix per cobrir les necessitats de la gent. Les premisses per modificar l’actual model passen per la correcció del caràcter netament especulatiu del sistema financer – principal responsable de la crisi-, la lluita contra el frau fiscal, la regulació del comerç internacional i la necessitat de dotar de tecnologia al tercer món. Si miram cap enrere a les declaracions que els dirigents polítics feien quan va començar la crisi i la política real que s’està duent a terme veiem que no hi ha cap voluntat de fer cap canvi de model. El dubte està en si les societats aguantarem i el què està passant a Grècia no es pot perdre de vista. A lo millor, a això es referia n’Arcadi quan afirmava que “el canvi es farà per obligació”. Ja veurem.
Realment, qui mana?. Tornam al principi. Més enllà de la crítica a les mesures concretes d’un PSOE que ja va perdre la meitat de les seves lletres fa temps, està el significat de fons de la situació què vivim. Tinc el convenciment que l’anècdota que citava fa un moment es pot extrapolar al tema que ens ocupa. És realment el Govern qui té el poder? I què passa amb la sobirania que delegam en cada procés electoral? I, clar, la transcendència d’aquesta resposta és rellevant en una democràcia representativa com la nostra.
|
COMMENTS