2/05/2010 

Fa uns dies, el Consell de Govern va aprovar el projecte de llei de sòl, passa prèvia  necessària per poder començar la seva tramitació parlamentària. La mateixa setmana, UM registrava el seu projecte de llei de sòl. Cal recordar que el text presentat pel Govern està consensuat entre el PSOE, Bloc per Mallorca-PSM-Verds i ExC. Aquesta negociació va durar mesos i UM hi va estar present fins la seva expulsió del Govern. Així  mateix, l’esborrany de llei de sòl ha estat sotmès a un intens debat públic en el qual han participat totes aquelles institucions i organitzacions que tenien alguna cosa a dir. Entre les passes prèvies  va estar l’enviament al Consell Econòmic i Social qui va emetre el corresponent Informe; em consta que bona part dels seus suggeriments han estat incorporats al redactat definitiu.

Aquesta aprovació ha tingut també el seu ressò a Eivissa. No entraré ara a assenyalar les bondats del projecte de llei que crec en són moltes i simplement em faig algunes preguntes arran dels comentaris i opinions que he pogut llegir aquests dies: Com es pot dir que és un projecte fet “a esquenes de la societat civil” quan és probablement un dels textos que ha tingut una major discussió i debat de tota la legislatura? Per què UM acusa al Govern de no haver negociat el projecte de llei de sòl quan durant mesos ha estat assegut a les converses i s’han incorporat nombrosos suggeriments proposats per la formació? Per què les ANEIS d’Eivissa, els espais naturals amb un major valor ecològic de la nostra illa, no mereixen ser protegits d’igual manera que les de la resta de les Illes Balears? Per què el fet de recollir a la llei de sòl la inedificabilitat de les ANEIS d’Eivissa és vist per alguns com un motiu “d’inseguretat jurídica”? Dóna la sensació que moltes d’aquestes afirmacions encobreixen altres interessos i arguments de molt diferent caire.

En més d’una ocasió he comentat que seria desitjable que les Illes Balears deixessin de ser la única comunitat autònoma sense llei de sòl però he de reconèixer que la situació no és fàcil. És la nostra voluntat continuar negociant però sempre dins uns límits raonables perquè és important tenir una llei de sòl però no a qualsevol preu, no qualsevol llei... El passat és passat però ens juguem el futur del nostre territori, és a dir, el nostre futur.

COMMENTS

Nom *
Email (Per verificar i Contestar)

Enviar Comentari