16/05/2009

Assemblea General. Ahir vaig anar convidada com a diputada d'ExC a l’Assemblea General d’EU d’Eivissa i Formentera on es triava la nova Coordinació del partit i es debatien una sèrie de documents, alguns interns i un altre amb tot un seguit de representants de diferents organitzacions de la societat civil (sindicats, ecologistes, associacions d’immigrants,...) així com de persones progressistes que assistien a títol individual. Així mateix es varen aprovar propostes de resolució referides a la immigració, al suport al model de carreteres impulsat des del Consell Insular d’Eivissa, a l'oposició a la construcció de camps de golf a Eivissa, a la potenciació de polítiques socials per fer front a la crisi i rebuig a mesures de flexibilització del mercat laboral, a la necessitat d’implicar més les administracions en l’impuls de l’educació de les persones adultes i a la reivindicació d'un nou model de finançament just per a les Illes Balears. Amb aquesta assemblea, Juan Rubio acabava el seu mandat com a Coordinador. A Juan Rubio se li ha de reconèixer la seva important feina al front de la formació els darrers anys amb una dedicació personal encomiable. Si haguès de destacar un aspecte del seu mandat seria l'aposta decidida per la unitat de les forces progressistes.

Elva Alonso. Vull des d’aquí felicitar a la nova Coordinadora, Elva Alonso, “paisana” per la qual tinc una gran estima personal i gran respecte polític per la seva dilatada trajectòria dins la UGT i EU. Dona d’idees clares, dialogant, coherent, infatigable lluitadora i compromesa. Cal destacar que les seves primeres paraules hagin estat dirigides a la necessitat de fer front de forma solidària als efectes sociolaborals de la crisi econòmica i també a apostar de manera decidida pel projecte polític d’ExC perquè o som tots o no hi serem. Molta sort, Elva.

Reflexió sobre el triangle. He conegut la teoria del triangle d'en Joan Subirats amb el discurs que va fer en David Abril, Coordinador d’EU-Balears, en la cloenda de l’assemblea. En David al•ludia al “triangle d’en Joan Subirats” per explicar el paper que han de jugar els partits polítics d’esquerra i les contradiccions a les quals han de fer front. David parlava en clau d’EU però penso que es podria aplicar a qualsevol formació d’esquerres, fins i tot, tot i que amb matisassions, a ExC. Es tracta, en definitiva, de la difícil conciliació de la resistència i la dissidència, rols “tradicionals” de l’esquerra derivada de les seva lluita antifranquista i antisistema, amb la incidència, relacionada amb la capacitat de l’esquerra de influir de manera clara en la realitat política diària mitjançant l’exercici de les responsabilitats de govern a les que, això ho afegeixo jo, sovint, s’arriba mitjançant pactes pre o postelectorals amb forces més moderades (de centre o centre-esquerra). M’ha semblat un plantejament molt interessant que explica en certa manera la generació de frustració per part dels què arribem al poder des d’uns plantejaments radicals, en el millor sentit de la paraula, i ens trobem amb una capacitat transformadora molt limitada. Connecta també amb la dualitat  que es planteja en determinades situacions entre l’ètica dels principis i l’ètica de la responsabilitat. En qualsevol cas, interessant qüestió per donar-li unes quantes voltes. Segur que n'Elva ja ho està fent.
                             

9/05/2009

Aquestes són les paraules amb les que el Sr. Pere Palau, en una entrevista a un mitjà de comunicació local, defineix l’essència del seu partit i he de confessar que m’admira la seva sinceritat al marge de correccions polítiques i càlculs electoralistes: els principis i les idees del Partit Popular són invariables.

Certament aquestes afirmacions no deixen marge a l’autocrítica i, coneixent la trajectòria del PP en aquesta terra, tenint en compte el que sabem que va passar a la passada legislatura i el que, a poc a poc, anam coneixent, són realment significatives. Res ha aprés el Sr. Palau dels darrers quatre anys i, com ell mateix reconeix, malgrat canviïn les persones continuaran amb el seu mateix ideari polític: el seu model territorial, el seu model econòmic, el seu model d’autovies, i la seva forma de governar. Clarificador perquè quan els ciutadans i ciutadanes d’Eivissa els vàrem enviar a l’oposició, entre altres motius, per la seva prepotència, el PP tenia a la cartera cinc de ports esportius, uns quants camps de golf, l’autovia d’Eivissa a Santa Eulària...

No sabem si quan el Sr. Palau diu que el PP no canvia mai es refereix també al grau de corrupció que va caracteritzar el Govern del Sr. Matas i que ha conduit a la presó i/o als jutjats a membres del seu partit d’almenys 4 Conselleries de l’anterior Govern (Presidència i Joventut, Turisme, Ordenació del Territori, Comerç) sense oblidar la investigació en marxa sobre el sospitós augment patrimonial del fugit ex-president, coneguda com Operació Buckingham. Els casos Andratx, Turisme Jove, Bitel 2, Scala (popularment conegut com el cas cola cao), Ibatur, Banc de Sang i l’Operació Peatge (aquest darrer vinculat a la gestió del PP al Consell Insular de Mallorca) responen al “campi qui pugui” en què es va convertir el Govern del PP de la darrera legislatura. No són menyspreables tampoc els casos Huerta, Serra Escandell, Cretu o Ses Variades “made in Ibiza”.

No sabem si quan el Sr. Palau diu que el PP no canvia mai inclou “l’eficaç” gestió dels recursos públics d’un Govern que “a cop de talonari” va executar macroobres com el Palma Arena, el Metro de Palma o les autopistes amb desviacions pressupostàries multimilionàries que varen deixar un forat de 250 milions d’euros que ara pagam tots.

Quan començava aquest article, sortia la gran notícia de la fugida de l’actual Presidenta del Partit Popular i ex-Vicepresidenta del Govern Matas, la Sra. Estarás cap a Brussel.les en una mostra expressiva del compromís amb el seu electorat. De tota manera, els votants del PP poden estar ben tranquils: "canvien les persones però el PP no canvia mai". Palau dixit. Sense complexes.

8/05/2009

El passat dijous, va comparèixer davant la Comissió d’Ordenació del Territori el Conseller d’Habitatge i Obres Públiques, Sr. Carbonero, per explicar les diferents informacions que el Govern ha anat coneixent sobre la gestió de la construcció de les autovies d’Eivissa per part de la Sra. Cabrer, Consellera de l’anterior Govern del Partit Popular.

Se’ns va informar de diferents temes: sentències que s’han produït sobre les irregularitats del procés expropiatori i el sobrecost de diners públics que això suposarà, situació de les terres abocades als terrenys de Fiesta Hotels i Resorts per a la construcció d’un camp de golf i les actuacions de la Conselleria per a la seva retirada, la irregular gestió de l’1% cultural que ha suposat la pèrdua de la inversió en cultura i patrimoni d’1.3 milions d’euros, com es troba el procés de desmantellament de la planta asfàltica de Montecristo i la recuperació de l’entorn, els problemes ocasionats als aqüífers de la zona per la construcció soterrada de l’autovia de l’aeroport i els referits a la no execució de les obres de drenatge, les darreres actuacions que ha fet la Conselleria per a la preservació de les restes arqueològiques trobades al darrer tram de l’autovia a l’aeroport en contrast amb la política de menyspreu i destrucció de l’anterior Govern i, finalment, les errades comeses en el pagament de les expropiacions a alguns propietaris per a la construcció de l’autovia de l’aeroport. Una explicació que, des del nostre punt de vista, demostra una nefasta gestió per part del govern anterior i la confirmació de les denúncies que havia presentat la Plataforma Antiautopista. Nosaltres vàrem demanar al Conseller l’agilitació de l’auditoria tècnica i econòmica de les autovies per tal d’aprofundir en molts d’aspectes que encara queden per aclarir i la posada a disposició de la Justícia de les conclusions resultants.

I què va fer i dir la diputada Cabrer durant la celebració de la sessió? Mentre el Conseller Carbonero feia la seva exposició i els diputats dels diferents grups interveníem, la Sra. Cabrer emprava el seu temps en llegir els diaris, conversar amb els seus companys i riure, riure, va riure molt, en una sobreactuació que, no només a mi, va resultar maleducada i ofensiva. Malauradament, no es graben aquestes sessions perquè una imatge val més que mil articles. Després li va arribar el seu torn que va aprofitar per parlar de les irregularitats de la construcció d’algunes carreteres a Mallorca (curiosament, fetes pel Consell Insular on governaven ells !), expressar que se sentia objecte d’una persecució política (?) i, sobretot, reivindicar la seva gestió expressant l’orgull i la satisfacció per les obres ben fetes. Significatives, molt significatives les al•lusions que va fer als expropiats. D’una banda, la defensa reiterada de la família Matutes nomenada en més de dues o tres ocasions, d’altra, una cita de passada a “Malalt” per afirmar que “ell ja sabia que li anaven a expropiar”, llevant importància a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears sobre la irregular actuació del Govern anterior en relació al procés d’expropiació de les seves terres.
El Sr. Carbonero li va posar a l’exconsellera un mirall perquè veiés la seva gestió i ella, com al compte de “Cenicienta”, simplement es demanava si hi havia alguna que fos més bella que ella. Convido a tothom a llegir el diari de la sessió d’aquesta Comissió d’Ordenació Territorial del 6 de maig que, afortunadament, és públic i es pot trobar a la pàgina www.parlamentib.es.

Amb les seves paraules i el seu llenguatge corporal, la Sra. Cabrer donava la raó a l’afirmació que el Sr. Palau feia en aquest diari fa uns dies: “Sempre he dit que el PP no canvia mai”.

Lamentable, no ha aprés res del patiment de la societat eivissenca, no ha estat capaç de la més mínima autocrítica ni ha assumit la més mínima responsabilitat. No ha aprés res però ha rigut molt, de què se’n reia, Sra. Cabrer?

5/05/2009

Avui, el President Antich ha comparegut davant el ple del Parlament per debatre sobre la crisi econòmica i la política del Govern per pal.liar les seves conseqüències. A continuació, us deixo les meves dues intervencions:

Sr. President, fa vuit mesos compareixia davant aquesta cambra per explicar el panorama general de la situació económica i l’actuació del seu Govern per afrontar-la. És inevitable, per tant, tenir com a referència aquell ple, el que ha passat des de llavors així com el que avui ens ha presentat. En aquesta intervenció abordarem dues qüestions: com ha evolucionat la conjuntura econòmica i la valoració que fem de l’actuació guvernamental i deixarem per a la rèplica la nostra opinió sobre les mesures que acaba d’exposar i els reptes del present i del futur.

Pel que fa a las situació econòmica, pensam que,  tant des del punt de vista extern com intern estam davant un agreujament del panorama econòmic. Al juliol del 2008 hi havia indicadors objectius com els alts preus de l’energia, les matèries primeres i els aliments, la fort inflació o els elevats tipus d’interés que es feien servir per explicar la crisi. A hores d’ara, els preus han baixat de forma significativa, els interessos han descendit notablement i s’alerta sobre una possible deflació... però la conjuntura econòmica és pitjor que llavors. Serà cert que, com diu en Paul Samuelson, “el que sabem de la crisi és que no sabem molt”. Internament, a les Illes Balears, hem passat d’unes perspectives de creixement del 2,8% a unes que oscilen entre el 0,2 i 0,5% (les més pessimistes preveuen decreixements del 1,5%), d’una economia balear generadora de llocs de feina a una situació de destrucció d’ocupació (amb la combinació d’augment de l’atur i disminució de l’afiliació a la seguretat social) des de setembre de l’any passat, d’una taxa d’atur del 8% a una altra que pràcticament la dobla, d’una situació problemàtica concentrada a la construcció a l’extensió dels problemes a la resta dels sectors (aeronàutic, comercial, industrial), de 13000 famílies sense drets al subsidi a 20.000 famílies, d’unes 40.000 persones aturades a més de 75.000.

30/04/2009

No puc deixar d'esmentar la notícia de la fugida de na Rosa Estarás. Evocant aquella pel.lícula de dues adolescents bessones ("Tu a Los Àngeles, jo a S. Francisco") i al crit de "tonto el último", la cúpula del Partit Popular de les Illes Balears responsable de la gestió més nefasta de la història de la nostra comunitat fuig de Mallorca: Matas a Washington, Estarás a Brusselles. Amb un Partit Popular que fa aigües, la responsabilitat dels partits progressistes en el Govern de les principals institucions adquereix una nova dimensió, estarem a l'alçada?

Us deixo el magistral article d'en Matias Vallés que surt avui al Diari de Mallorca:

 Estarás traspasa el muerto (Matías Vallés)

El anterior presidente del PP balear se fugó a Miami, no todo lo lejos que algunos desearían. La actual presidenta del PP balear es desterrada a Bruselas, probablemente por idénticos motivos. Con menos casos se ha sustentado la pandemia de los cerdos asesinos, por lo que hablaremos de una epidemia de deserciones. Rosa Estarás abandona el Parlament al día siguiente de pedir elecciones anticipadas, otro ejemplo de seriedad política en tiempos de crisis. Dijo ante las cámaras que le había caído un muerto encima, y lo traspasa a otra víctima, que en su día será pasaportada a Pekín. Por primera vez, la derecha mallorquina debe despertarnos algo parecido a la compasión.

23/04/2009

Ahir, 22 d'abril, només una setmana després del registre de la petició de retirada de la Medalla d'Or de la ciutat al Dictador per part del recentment constituït Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, l'equip del Govern de l'Ajuntament d'Eivissa ha decidit dur al pròxim ple de la institució aquesta sol.licitud. El Partit Popular ha expressat públicament que donarà suport a aquesta actuació si bé és cert que amb uns arguments un tant peculiars: "ningú ha de venir a donar-nos lliçons de democràcia", en paraules de la seva portaveu al Consistori, Virtudes Marí.
En definitiva, una bona notícia per a la nostra salut democràtica.

Us deixo els enllaços de la notícia als dos diaris locals:

http://www.diariodeibiza.es/default.jsp?pRef=2009042200_0_0

http://www.ultimahora.es/ibiza/segunda-ib.dba?3765+1007+471028

També us adjunto el text de la proposta d'acord que presentarà l'equip de govern del PSOE-ExC i que votarà afirmativament l'oposició:

22/04/2009

Aquests dies de Setmana Santa m’he obligat a descansar i intentar desconnectar, reconec que allò primer sí que ho he fet però això de desconnectar m’ha resultat impossible. I li he donat voltes a unes quantes coses que feia temps em rondaven i us deixo algunes d’aquestes reflexions; no espereu res original, probablement, no són més que obvietats concretades.

Pactes. La meva vocació de progressisme unitari va necessàriament lligada a creure en les virtuts dels pactes, més enllà del seu vessant pragmàtic: pactar per guanyar eleccions o per formar governs. La primera vegada que vaig posar un peu a una llista electoral va ser formant part de la llista al Congrés de la coalició “Progressistes per les Illes” a les eleccions generals del 2004. En aquell moment, vaig interioritzar els valors que considerava essencials d’un pacte i que incloïa elements com l’acord i el diàleg per elaborar un discurs i un programa comuns, la lleialtat per mantenir-los i la renúncia consensuada d’una part de l’ideari propi d’aquells que en formaven part com a garantia de futur. Tot això tenia sentit però podríem dir que tenia un sentit “especial” perquè, tristament, el govern del primer Pacte de Progrés no havia aconseguit revalidar la confiança dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears a les eleccions autonòmiques del 2003; així mateix, al Consell Insular d’Eivissa, després d’haver tingut el primer Govern Progressista de la seva història encapçalat per Pilar Costa, tornava una altra vegada el Partit Popular. Aquells governs, tant l’autonòmic com l’insular, eren el resultat de pactes, postelectoral, el primer, preelectoral, el segon. Vull pensar que hem aprés de l’experiència. No obstant això, en pensar, aquests dies, sobre l’actitud d’Unió Mallorquina al si del Govern de les Illes Balears, m’entren moltes dubtes. També és cert que es tracta d’aprendre si es vol aprendre o dit d’una altra manera voler posar en pràctica el que s’ha aprés. En aquest sentit, l’actitud dels altres socis (Bloc per Mallorca-PSM-Verds, ExC i PSOE) és substancialment diferent de la de l’altre soci. Provocar inestabilitat dins un equip de govern per interessos exclusivament partidistes és lamentable i profundament irresponsable.

14/04/2009

Volia haver penjat aquesta notícia fa dies però he volgut esperar al 14 d’abril republicà per fer-ho. El passat 28 de març, un grup de 24 persones dels diferents municipis pitiüsos vàrem constituir el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera amb l’objectiu de treballar per a la recuperació de la justícia, la veritat i la dignitat que s’ha de restituir a les persones que varen ser sacrificades com a conseqüència de la repressió franquista a Eivissa i Formentera.  La investigació sobre foses amb restes humanes que corresponen a víctimes civils o militars de la Guerra Civil i del Franquisme, la promoció de l’estudi i difusió dels fets històrics d’aquesta època a les Pitiüses, l’exigència i vigilància de l’aplicació de la llei de la Memòria Històrica i el reconeixement públic de persones que varen morir per la defensa dels legítims ideals republicans són algunes de les fites que es marca el Fòrum des del seu naixement. Com va dir el President Honorífic del Fòrum, Fernando Bertazioli, “ja era hora que es prengués una decisió així”, referint-se a la constitució del Fòrum.

Esperam que l’activitat del Fòrum contribueixi a conscienciar la societat pitiusa i estimuli a les institucions polítiques a actuar en conseqüència.

La primera acció important,  per simbòlica i significativa, que ha protagonitzat el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera s’ha produït avui amb el registre a les dependències de l’Ajuntament d’Eivissa d’una sol•licitud demanant la revocació de la concessió de la medalla d’or de la ciutat que n’Abel Matutes, aleshores batlle d’Eivissa, va concedir a Franco a l’any 1970. Us adjuntam el text:

“ Luis Ruiz Val, com a president i en representació del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, una associació sense afany de lucre, constituïda el passat dia 28 de març, es dirigeix al ple de l’Ajuntament d’Eivissa amb la següent sol•licitud:

23/03/09

L’atzar ha volgut fer coincidir el mateix dia les notícies de la sentència sobre l’expropiació de Can Malalt i les primeres detencions de l’anomenada Operació Peatge. Dues notícies sense aparents coincidències  més enllà de ser assumptes relacionats amb la construcció d’autovies la passada legislatura...però que si grates un poc descobreixes paral·lelismes més que significatius.

Can Malalt. Van tres... i aquesta no serà la darrera. Tres són ja les sentències que el Tribunal Superior de Justícia de Balears ha emès deixant ben a les clares les irregularitats dels processos d’expropiació fets pel Govern del Sr. Matas i la Consellera del Govern Sra. Cabrer amb els seus col•laboradors necessaris del Consell, el Sr. Palau i la Sra. Matutes. Quan els membres de la Plataforma Antiautopista acudíem als terrenys de Can Malalt, Ca na Palleva, Cas Puig, etc., demanàvem “on són els papers?” i l'única resposta que rebiem era la contundent actuació dels antiavalots i els insults dels governants de torn. Aquestes sentències confirmen que una injustícia s'estava duent a terme amb total impunitat.