2/11/2009 

El passat dimecres, aquest Diari recollia una notícia amb la qual la Coordinadora d’ExC està en absolut desacord tant pel que fa al seu contingut com per, sobretot, al seu enfocament. Aquesta notícia que qüestiona l’honorabilitat dels càrrecs públics d’ExC així com la de l’ètica de la formació no va ser contrastada per part del Diari abans de la seva publicació.

Hi ha moltes vegades que les coses són molt més simples del que pot parèixer a priori. I només s’haurien de demanar per poder ser aclarides.

ExC va presentar el 29 de març de 2007 el seu codi ètic, en aquell mateix moment el document va ser penjat a la nostra pàgina web. Desprès d’algunes consultes de caire jurídic, aquest document va ser modificat en alguns aspectes abans de les eleccions de maig de 2007. En primer lloc, es va canviar la paraula “imputat” per “inculpat” atès que els candidats al Consell i Parlament així com altres persones de la formació es trobaven en aquesta situació com a conseqüència del seu activisme antiautopista; si es mantenia aquest redactat, Albert Prats, Marián Suárez, J.M López Garí o Miquel Ramon, entre d’altres, es podrien haver vist en la situació de dimitir en el cas de ser elegits als comicis dels 2007. També es va considerar que la condició d’imputat podia esdevenir d’acusacions sense fonament fetes amb mala fe política l’únic objectiu de les quals seria obligar als nostres representants a deixar les seves responsabilitats públiques mentre que la d’inculpat suposava l’existència d’indicis de delicte dins el procediment judicial. Així mateix, es va substituir l’enumeració dels possibles delictes que suposarien la dimissió o el cessament per un genèric “violació dels principis del que inspiren aquest codi ètic” deixant la porta oberta a possibles delictes no recollits en la primera enumeració, ampliant, per tant, el primer redactat de caire més restrictiu. En segon lloc, es va adaptar la declaració pública dels ingressos a la normativa vigent considerant la coincidència entre el que es pretenia i allò recollit a la legislació en vigor, garantint així la transparència absoluta dels ingressos de tots els nostres càrrecs. En tercer lloc, i pel que fa al nomenament de familiars com a càrrecs de confiança es va considerar necessari precisar de quins familiars es tractava; lluny d’obrir les portes de la contractació als familiars llunyans, com interpreta el diari, s’intentava deixar ben clar què no es podia fer. En aquest redactat vàrem tenir molt present la complexitat de les relacions familiars en un lloc de tant reduïdes dimensions com és Eivissa. Finalment, es va decidir llevar del codi ètic la investigació de les autovies d’Eivissa i traslladar-la als acords de govern perquè obliguessin a tot el Govern i, per tant, al Sr. Antich, com així ha passat; d’altra banda, es va pensar més adient la contractació d’una auditoria tècnica i econòmica per la complicació que suposava revisar tot el procés de construcció de les autovies. No es rebaixava, per tant, l’objectiu inicial sinó que es pretenia assegurar la seva efectivitat.

El nostre codi ètic va incorporar-se als acords electorals amb el PSOE i va ser signat conjuntament per ambdues forces el 19 d’abril de 2007. Des de llavors, no s’ha canviat. De fet aquell primer document inicial va continuar penjat de la nostra pàgina per error, i gràcies al Diari (tal volta de la manera menys oportuna)l’hem pogut corregir.

És cert que vivim temps de corrupció política sense precedents. És cert que l’obertura de causes judicials per les actuacions dels governs autonòmic i del Consell de Mallorca de la passada legislatura ha suposat la desfilada de desenes de càrrecs públics de diferents partits pels jutjats. És cert que més del 10% dels actual parlamentaris de les Illes Balears estan imputats i/o encausats amb presumptes casos de corrupció. És cert que això genera un malestar general que nosaltres compartim i un inevitable descrèdit i desafecció de la política. Però, és cert també que ExC és la única formació política d’Eivissa i de les Illes Balears, juntament amb el Bloc per Mallorca-PSM-Verds, amb representació institucional que no compta amb cap membre seu imputat, encausat ni que remotament pugui ser relacionat amb casos de corrupció. És per això que, en aquest context, resulta tant difícil d’entendre que un mitjà com el Diario de Ibiza dediqui els seus esforços i pàgines a intentar desacreditar ExC.

Dit això, des d’ExC reiteram el nostre compromís amb els principis del nostre codi ètic, el mateix que hem defensat des de que ens vàrem presentar a les eleccions i continuam reivindicant la dignitat de l’exercici de l’activitat política al servei de l’interès comú i la imprescindible compatibilitat de política i ètica, i poden estar tranquils tots els qui han confiat amb nosaltres, que els càrrecs d’ExC passen amb nota el nostre codi ètic i qualsevol altre que es vulgui aplicar. No tothom pot dir el mateix.

Josep M. López Garí

Portaveu d’Eivissa pel Canvi

1-10-2009

Panorama desolador. Deia fa un parell de dies que, en les darreres tres setmanes, s’havien produït notícies que mereixien ser comentades. Feia referència a les imputacions de l’ex-president  Matas,  la Presidenta del Parlament, Mª Antònia Munar o la de l’ex-president Cañellas entre d’altres. Si sortim de les nostres fronteres autonòmiques hem assistit als trists episodis del batlle de l’Ejido, de l’entramat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, el cas de la gestió del Palau de la Música o els nous episodis de la trama Gürtel. Més enllà de les particularitats dels diferents casos hi ha un parell d’elements que es repeteixen: la gestió pública al servei dels interessos partidistes o particulars i l’especulació urbanística com a rerefons que ho fa possible.

Tornant a les illes, els casos oberts relacionats amb les gestions a les diferents institucions durant passada legislatura inclouen, de moment,  al voltant de 70 imputats. Al Parlament de les Illes Balears, 7 dels diputats elegits a les eleccions de maig de 2007 es troben en aquesta situació, és a dir, gairebé el 12% de la cambra balear. La desafecció de la política, el descrèdit dels qui ocupam càrrecs públics, l’extensió de la desconfiança sobre totes les institucions i el “tots són iguals” estan servits.

Proposta interessant. Fa falta que partits i institucions facin alguna cosa més...perquè apel.lar  a l’ètica individual quan parlam de corrupció és d’una ingenuïtat insultant. En aquest sentit, vull destacar la iniciativa que ha presentat fa uns dies el grup parlamentari Bloc per Mallorca-PSM-Verds. Plantegen una reforma del Reglament del Parlament per tal que un diputat o diputada pugui ser suspès temporalment pel seu grup o pel ple del Parlament si s’obre judici oral contra ell i que pugui ser substituït temporalment per la següent persona de la llista; tot això fins que arribi la sentència que, en cas de ser absolutòria, permetria al diputat o diputada tornar-hi. A la secció d’opinió d’aquest blog teniu penjat un article del diputat del Bloc Miquel Àngel Llauger on explica de manera més detallada aquesta proposta. Certament, no seria la solució a tots els problemes que tenim a la cambra balear però contribuiria a dignificar la situació actual.

Codi ètic. En aquest context vull comentar la meva ràbia davant l’incomprensible tracte que durant aquesta setmana ha donat el Diario de Ibiza a tots els qui formem Eivissa pel Canvi. No puc entendre com un diari seriós pot dedicar dues notícies a intentar fer veure que ExC ha canviat el seu codi ètic per “adaptar-se” al clima de corrupció que ens envaeix. I dic això perquè en cap moment es va intentar contrastar amb cap membre d’ExC les sospites del periodista. El periodista va emprar-se a fons en qüestionar la nostra honorabilitat. A dia d’avui encara no puc entendre el motiu. ExC com a formació política i les persones que ocupam càrrecs públics podem ser criticats per molts de motius però justament per manca d’ètica política, en absolut. I el pitjor de tot és que el periodista que signa la notícia, també ho sap; per tant, encara no puc entendre els seus motius però ha fet una contribució incommensurable a escampar el dubte i el “tots són iguals”. Injust i penós. A la següent entrada penjaré el comunicat que ExC ha enviat al Diari per tal d'aclarir la informació tergivesada que ha estat publicada aquests dies.

Reivindicació de una majoria honesta. He de confessar que aquest panorama que he definit com “desolador”, com a ciutadana però també com a diputada, em resulta difícil de digerir però em resisteixo a sotmetre’m al llistó que ens iguala a tots per baix perquè som moltes, la majoria m’atreviria a dir,  les persones que entenem les nostres responsabilitats polítiques com a servei públic, que les desenvolupam millor o pitjor però amb honestedat, que dedicam el nostre temps a fer la nostra feina de la millor manera que podem i sabem i que, quan treballem, tenim al cap els compromisos adquirits amb qui ens ha votat.

30/10/2009

El passat divendres vaig assistir a la projecció de la pel.lícula "En terra d'homes" a l'aula 5 de Can Ventosa. Aquesta pel.lícula que aborda el problema de l'assetjament laboral s'emmarca dins una magnífica iniciativa que ha posat en marxa el sindicat CCOO a Eivissa.

Es tracta d'un cicle de pel.lícules sota el títol de "Cine i treball", pel.lícules en les quals es tracten temes tant diversos com el conflicte laboral, l'acció sindical, la immigració, la salut laboral, la dona treballadora o l'atur. Com deia en Toni Cirerol, alma mater d'aquesta iniciativa, es tracta de trobar una fòrmula alternativa que ens permeti reflexionar i debatre sobre els problemes del món del treball que ens afecten a tots i que, en moments de crisi, encara adquireixen més rellevància.

El primer dia va ser tot un èxit ja que al voltant d'unes 60 persones ens reuníem a Can Ventosa. Amb ironia comentàvem que hi havia més concurrència que a algunes assemblees dels sindicat o dels partits polítics i concluíem que, tal vegada, hauríem de canviar la dinàmica i funcionament de les assemblees de les organizacions sindicals i polítiques.

Després de la projecció es va obrir un debat al qual no vaig poder assistir però persones que hi eren m'han comentat que va ser molt interessant.
Aquí teniu els títols, les dates i els temes de cada pel.lícula (a l'aula 5 de Can Ventosa a les 20 h.):

       - 30-10-09: Pa i roses (conflicte laboral)

       - 6-11-09: L'efecte Iguazú (acció sindical)

       - 13-11-09: En un món lliure (immigració)

       - 20-11-09: Silkwood (salut laboral)

       - 27-11-09: Fins a cert punt (dona treballadora)

       - 11-12-09: Full Monty (atur)

30/10/2009

Ja fa vint dies que no actualitzo el blog. No penseu que és desídia o manca de motius per fer-ho, la feina m’ho han impedit. I dic que motius n’hi havia perquè en aquestes tres setmanes s’han produït notícies dignes de ser comentades, començant per la imputació de l’ex-president Jaume Matas, continuant per la solució (?) dels problemes del Pacte al Consell de Mallorca i acabant amb la imputació de la Presidenta del Parlament, la Sra. Munar, entre d’altres.

Però després d’aquest temps obligat de silenci, vull dedicar la meva atenció a una bona persona que ens ha deixat: Joaquín Saura. El vaig veure per darrera vegada a l’assemblea que el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera celebrava el passat dia 3 d’octubre. Joaquín acabava de sortir de l’hospital però, complidor i compromès de cor i amb fets, com sempre, no va fallar. Certament, no tenia bon aspecte, estava feble i respirava amb dificultat però allí estava, al peu del canó, un dissabte a la tarda honorant-nos amb la seva presència i donant-nos ànims per continuar treballant. Uns dies després ens deixava... però ens queden els records i la seva obra.

Un mitjà local publicava les paraules d’en Luis Ruiz, President del Fòrum, que constitueixen un breu però fidel retrat d’en Joaquín:

                                                                    A la memòria d´en Joaquín Saura

El passat dissabte ens deixava el nostre amic Joaquín. Era un home que des de molt petit havia viscut la duresa de la postguerra civil, que havia conegut la repressió franquista i havia entrat en contacte amb uns guerrillers que s´amagaven a les muntanyes de la serra de Gúdar, els maquis.
Les seves experiències van ser imprescindibles per poder reconstruir una part d´aquesta història falsejada de l´Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA), recollides per l´historiador valencià Josep Ramon Sanchis.

En Joaquín va ser un decidit promotor de la recuperació de la memòria de persones que injustament van ser represaliades per la dictadura.

Va ser promotor i president de l´associació ´Pozos de Caudé´ de Terol, on hi una fossa en què hi van aparèixer mil cinquanta cossos d´assassinats durant la Guerra Civil. Així mateix ha finançat amb els seus propis recursos una placa al seu poble natal, Gúdar, on hi ha una fossa amb les restes de deu persones que van ser torturades i assassinades per la Guàrdia Civil i abandonades sense enterrar el 2 d´octubre de 1947.

La placa té una llegenda que diu «para que nunca más vuelva a pasar». A Eivissa, on residia des de fa més de trenta anys, va ser un dels promotors de la nostra associació i invariable assistent a totes les nostres reunions i actes públics.

Amb en Joaquín se´n va un amic i un company insubstituïble; però també se´n va una part de la nostra memòria, que és com dir una part de la nostra identitat i de nosaltres mateixos.

Sempre et recordarem.

10/10/2009

Aquí teniu un article fet pel portaveu d'ExC i publicat al Diario de Ibiza el passat 10 d'octubre:

"Eivissa pel Canvi no es cansarà de defensar la bondat del projecte de millora de la carretera de Sant Miquel i el procés exemplar que ha seguit l´elaboració del projecte per part del Consell, durant el qual s´ha comptat amb l´opinió i les aportacions dels Ajuntaments implicats.

La incorporació del carril bici és una millora substancial que permetrà introduir un model de mobilitat més sostenible a la nostra illa. És cert que el PP i molts d´afectats el farien d´una altra manera, però no han proposat directament eliminar-lo. Davant les alternatives presentades per fer-lo passar íntegrament per camins existents o pel mateix voral de la carretera, el Consell ha explicat i continuarà explicant que el disseny triat per fer el carril bici és el que dóna millors condicions tècniques de seguretat i utilitat, així com també és el model que compleix amb la Llei de Carreteres i els Plans Directors de Transports i Carreteres en vigor.

Havent viscut i patit molts de nosaltres els abusos que es varen cometre en la construcció de les autovies, tenim la capacitat de posar-nos en el lloc dels afectats. Poden estar tranquils que no es repetiran escenes com les viscudes en el passat. Lamentablement no podrem estalviar-los els perjudicis de l´expropiació, però no es cometran injustícies ni abusos administratius.

Fins ara hem garantit que no es toqui cap casa ni bé patrimonial i en resposta a les al·legacions hem resolt un bon número de casos en què el projecte inicial era millorable i s´ha millorat. Estam garantint des del primer dia que tota la informació estigui a l´abast de tothom, i que la tramitació sigui el màxim de transparent.

Les al·legacions de tothom s´estan contestant en aquests moments, i les portes segueixen i seguiran obertes. L´inici de l´execució de l´obra tampoc no impedirà que es puguin seguir fent ajustos de menor entitat si encara hi ha possibilitat de més millores. El conseller Albert Prats i els seus tècnics no s´amagaran als despatxos. Tenim un bon projecte, acceptat per la gran majoria, i ens comprometem a dur-lo endavant amb el màxim de respecte i consideració cap a les persones que no hi estan d´acord o que hi perden una part de la seua finca".

Josep MARIA LOPEZ GARI, portaveu d'Eivissa pel Canvi (Diario de Ibiza)

8/10/2009

Un petit requadre i una estreta columna en pàgina impar és l’espai que ocupen avui dues notícies de gran transcendència com són la limitació a corre-cuita de la jurisdicció universal i la reforma de la llei d’asil a l’Estat Espanyol. I això al diari Público perquè a la premsa local no hem trobat la més mínima referència, ni tansevol un breu.

En relació a la primera, són expressives les paraules del senador Jordi Guillot, “avui el món serà un poc pitjor” avisant de “la passa enrere i injustificable” que Espanya dona en relació a la lluita a favor dels drets humans. Només ICV, ERC, IU, PNB i grup mixt vàrem oposar-se a aquest canvi, fet d’amagat aprofitant la tramitació de la reforma de la Llei del Poder Judicial, en front del consens de PSOE i PP.

La segona, que encara ha de passar pel Congrés, és definida per n’Iván Forero, representant de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, com a “insuficient i restrictiva”. Especialment criticables són la denegació d’asil ciutadans comunitaris i deixar al criteri de l’ambaixador espanyol de cada país la concessió de l’estatut d’asilat.

Malament anam en la lluita i reconeixement de drets fonamental. Fa unes setmanes es donava llum verda a la reforma de la llei d’estrangeria i ahir els hi va tocar el torn a la jurisdicció universal i l’asil. I, mira per on, que el PSOE i el PP en tot allò coincideixen sense cap problema.

6/10/2009

Fa uns dies feia una entrada sobre la implicació de l'empresa Ortiz e Hijos a la trama Gürtel i comentava que aquesta era una de les empreses que formava part de la UTE que havia fet l'autovia de l'aeroport. Pocs dies després, el diari Última Hora d'Eivissa es feia ressò també d'aquesta notícia i informava de la presència d'aquesta empresa a la UTE de l'autovia de S. Antoni... doncs, això també a S.Antoni.

4/10/2009

Des de dimarts passat que estic donant-li voltes a fer una entrada sobre els darrers esdeveniments que han revolucionat la política mallorquina però que inevitablement ens afecta perquè, com s’ha encarregat de fer veure el PSIB, els pactes entre PSIB-Bloc i UM eren a les tres bandes institucionals. He volgut esperar per veure com es desenvolupaven les coses i, sobretot, per poder valorar amb més cura si estan davant un tsunami que conduirà a unes eleccions anticipades o una simple tormenta d’efecte passatger molt típica de la tardor política, una vegada que l’equador de la legislatura ja s’ha passat i s’ha de començar a prendre posicions. Després del què he pogut llegir i escoltar aquests dies, us deixo algunes reflexions.

. Declaracions. Les declaracions fetes per la socialista Francina Armengol, Presidenta del Consell Insular de Mallorca, en relació a “qui no es trobi bé a l’equip de govern, ja sap el que ha de fer”, han estat l’argument que han fet servir els consellers d’UM per justificar les seves dimissions. Cert que després han aclarit que hi havia altres raons de fons però, des del meu punt de vista, ha estat una excusa que en absolut justifica la decisió pressa.

. L’informe. Si les declaracions eren una excusa d’escàs pes, més greu em sembla que l’actual President d’UM, Miquel Àngel Flaquer, hagi dit que la gota que va fer vessar el got va ser l’informe que va fer el Consell Insular a petició de la justícia en relació a les actuacions del dimitit Damià Nicolau, imputat per prevaricació i malversació i a qui se li demana una pena de més de tres anys de presó. Desconec els detalls de l’esmentat informe i la capacitat de maniobra del Consell Insular però tinc clar que si la Justícia fa un encàrrec a una institució aquesta ha de respondre amb agilitat i premura independentment de qui formi part de l’equip de govern.

. Les dimissions. UM ha escenificat l’abandonament de la institució insular amb la presentació de les dimissions d’una quinzena de càrrecs. No deixa de cridar l’atenció que, a excepció dels 3 consellers, la resta dels càrrecs hagin anat a treballar com si aquesta situació no s’hagués produït. Encara em deixa més bocabadada la informació que sortia ahir al Diario de Mallorca segons la qual, en Flaquer hauria demanat a na Francina que no cessés els càrrecs de confiança a l’espera de reconduir la situació. Però, han dimitit o no?

. El rerefons. És cert, segons diuen, que el pacte al Consell de Mallorca no ha funcionat massa bé des del principi de legislatura però, cada vegada, tinc més clar que la tormenta actual és indestriable de la situació judicial per la què està passant la cúpula d’UM. Fa uns dies, abans de l’esclatament de la crisi, el Diari de Balears dedicava un article sencer a descriure els processos judicials oberts als uemites. Sota el títol “La Fiscalia estreny fort la cúpula d’UM, que ja acaba la paciència”, en Quim Torres feia un repàs de les 8 imputacions dels casos Son Oms (el diputat Bartomeu Vicens,  l’expresident Maximilià Morales i l’ex-Secretari General, Damià Nicolau), Can Domenge (el Conseller Miquel Nadal i l’actual President i ex-Conseller – de moment- Miquel Àngel Flaquer), el Cas Peatge (ex-Vicepresident del Consell i ex-Conseller d’Obres Públiques – de moment- Antoni Pascual i el director de Carreteres del Consell – encara no cessat- Gonzalo Aguiar) i el Cas Subvencions (l’exvicepresidenta i ex-consellera – de moment- Dolça Mulet). Però el que és més significatiu, en un paral•lelisme evident amb el Partit Popular estatal, és l’acusació feta per l’executiva d’UM d’assetjament i persecució judicial per part del PSOE mitjançant la Fiscalia. És justament, això el que em fa pensar que aquest rerefons judicial és en realitat el que dona sentit a tot el què està passant. És per això també que penso que l’actuació d’UM està carregada d’irresponsabilitat política i d’interès partidista.

. La sortida. El President Antich ha sortit a posar calma i ha donat una setmana perquè UM aclareixi la seva posició però també ha advertit que o es posa fi a la tormenta del Consell o el temporal s’escamparà per la resta de les institucions (Parlament i Ajuntament de Palma). Intueixo que el possible tsunami no hi arribarà però no tinc certesa, no sé si algú la té, de que això sigui així.

En qualsevol cas, i una vegada més, no em deixa de sorprendre la distància insalvable (?) entre la “lògica partidista” i la realitat quotidiana. Dubto molt que la majoria dels ciutadans i ciutadanes puguin entendre el que passa i sobretot que pensin que això té alguna cosa a veure amb les seves preocupacions i interessos marcats pels problemes derivats de la terrible situació econòmica. Una vegada més, els polítics no estan – i permeteu-me que em quedi fora-  a l’alçada de les circumstàncies.

30/09/2009

“Sostenella i no enmendalla”. En alguna ocasió ja he comentat que el Partit Popular no ha après res del trist capítol de les maleïdes autovies d’Eivissa. La seva actitud de “sostenella i no enmedalla” els ha donat un nou sobresalt i, de pas, tothom ens hem assabentat d’un nou exemple de la nefasta gestió de la passada legislatura. Va ser durant el darrer ple del Parlament, quan la diputada Carmen Castro interpel.lava al Conseller sobre els drenatges de l’autovia a l’aeroport en un intent de denunciar l’actuació de l’actual Conselleria . Per cert, aquest passat diumenge el Conseller Albert Prats publicava un article explicant amb claredat la successió dels fets, la situació actual i les previsions al respecte; el podeu llegir a la secció d'opinió d'aquest blog o a l'enllaç http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/09/27/veritat-els-drenatges-lautovia/362113.html. Tornant al debat de dimarts, la resposta de l'actual responsable va ser clara: amb documents, el Sr. Carbonero va demostrar que l’anterior Govern no havia fet cap projecte atès que les “preses electorals” van fer que la Consellera Mabel Cabrer obrís la circulació per l’autovia sense haver previst l’evacuació de les aigües. Però el Conseller va aprofitar per recordar-nos el preu de l’autovia, 86 milions d’euros a raó de 12.7 milions d’euros/km, i desvetllar que la res menyspreable quantitat d’1.5 milió d’euros anava destinada a l’adquisició de 3 llevaneus. Sobren les paraules.

L’art de callar. Per si no hi tenien suficient, avui surt el Sr. Jerez dient que investigaran si es justificava la compra dels llevaneus. A més del preocupant desconeixement de la meteorologia insular (perdoneu la “deformació professional” però, amb aquest nivell de coneixements difícilment hauria aconseguit el graduat en Secundària), sorprèn la manca de sentit del ridícul del President del Partit Popular d’Eivissa qui, segurament, no ha llegit el llibre “L’Art de callar” de l’Abbe Dinouart. Ja al segle XVIII, en Dinouart  deia que “només hem de deixar de callar quan tenim alguna cosa a dir que valgui més que el silenci”... Dic callar perquè fer autocrítica és impensable en el cas del seu partit, com demostren reiteradament.

Auditoria. Crida l’atenció que la informació sobre els llevaneus no s’hagués conegut amb anterioritat. Em demano si ha estat una dada aportades per l’auditoria tècnica i econòmica que està en marxa i que entre finals d’any i començament del següent s’haurà dut a terme. Si és així, intueixo que encara seran moltes les “notícies”que tindrem en els pròxims mesos.

Indignació. Aquestes informacions indignen, però el que més indigna és que això quedi impune. És a dir, si es demostra una nefasta gestió feta amb diners públics, si es comprova la despesa injustificada de milers d’euros com és el cas, el que em demano (i com jo, suposo que molta gent) és  si això no tindrà conseqüències, més enllà de les polítiques. Dit d’una altra manera, espero que les conclusions resultants de l’auditoria siguin posades en mà de la fiscalia o qui correspongui perquè es vegi si d’elles es poden extraure indicis de delicte. Sense fer eivissinquisme fàcil, crec que més d’un tenim la sensació que si això passés a Mallorca, ja s’estaria investigant.