27/12/2009

Avui fa un any del començament de l’atac d’Israel a Gaza. Avui, un any després, milers de palestins no han pogut reconstruir ni les seves cases ni les seves vides. Avui, un any després, sentim parlar dels intents per reprendre les negociacions entre Israel i Palestina mentre Israel continua la seva política d’ocupació amb nous assentaments. Avui, encara la comunitat internacional no ha mostrat la seva disposició a posar en el seu lloc a Israel, a exigir el compliment de les resolucions de les Nacions Unides. Avui l’exèrcit d’Israel ha tornat a matar 6 palestins a “ca seva”. Avui, Palestina continua vivint i patint una situació d’injustícia estructural de la qual la sortida sembla encara molt llunyana i de la qual també nosaltres en som corresponsables. Avui, una vegada més, amb una certa mala consciència de qui gaudeix d’uns dies de vacances i de la calidesa de la llar, volem unir-nos figuradament amb la causa palestina i renovar el nostre compromís. Avui fa cosa dir "bones festes".
Us deixo l’editorial del diari Público d’avui de na Carmen Magallón, doctora en Físiques i directora de la Fundació-Seminari d’Investigació per a la Pau.

No olvidar Gaza

Hoy se cumple un año del comienzo del ataque de Israel a Gaza. En aquellos 23 días de ataque, según el Centro Palestino para los Derechos Humanos, hubo 1.414 muertos y 5.300 heridos, más de un cuarto de ellos, niños y niñas; 13 israelíes murieron también. Veinte mil casas fueron total o parcialmente destruidas, e incluso escuelas, edificios de Naciones Unidas y hospitales fueron bombardeados.
Hoy, en Gaza, la vida sigue siendo muy dura. La población afronta el invierno sin que la reconstrucción haya sido posible debido al mantenimiento del bloqueo por parte de Israel, que impide la llegada de los materiales necesarios –madera de construcción, cemento o cristales para los edificios– bajo la alegación de que se utilizarán para agredirle. Las restricciones sobre las actividades agrícolas y de pesca tienen también graves repercusiones en la vida cotidiana.
El pasado octubre, el Consejo de Derechos Humanos de Naciones Unidas, en sesión especial, aprobaba el informe sobre la “Situación de los Derechos Humanos en Palestina y otros territorios ocupados”, resultado de la misión de investigación llevada a cabo sobre el ataque a Gaza y sus consecuencias. Conocido por el nombre del jurista sudafricano que lo dirigió, Richard Goldstone, el informe recoge la existencia de hechos susceptibles de ser considerados crímenes de guerra.
En el párrafo 1891, el informe señala que “las pruebas obtenidas por la Misión demuestran que la destrucción de instalaciones de aprovisionamiento de alimentos, sistemas de saneamiento de agua, fábricas de hormigón y viviendas fue el resultado de una política deliberada y sistemática de las fuerzas armadas israelíes. Esta destrucción no se ocasionó porque esos objetivos presentaran una amenaza o una oportunidad militar, sino con el fin de hacer más difícil para la población civil la vida cotidiana y las condiciones de vida dignas”. Si ya de por sí cualquier guerra en la que mueren los combatientes es inhumana, ante la tendencia a colocar a la población civil en el objetivo, de tomarla como rehén de guerra, no habríamos de cejar en la reafirmación de la convicción y la denuncia de la perversión que supone este hecho, suceda donde suceda.
En el conflicto de Palestina-Israel, la reanudación de las conversaciones de paz está siendo torpedeada por la continuación de los asentamientos, y la división de los palestinos aleja la solución. Pero existe una responsabilidad común para la preservación de la vida cotidiana de la gente en condiciones de dignidad. Los países donantes son ahora remisos a la ayuda porque los fondos dedicados en el pasado en la reconstrucción de escuelas y hospitales fueron volatilizados por los misiles y las bombas. Habrá que buscar garantías internacionales para que no vuelva a suceder. Y plantar cara a Israel. No veo ningún líder capaz de hacerlo. Pero puede ejercer presión la sociedad civil del mundo. Un año más tarde, no podemos olvidar a Gaza, abandonando a su suerte a una población traumatizada por los ataques y por la incertidumbre del futuro. El bloqueo ha de ser levantado.

Aquí teniu també altres dos enllaços molt interessants. El primer amb un article del mateix diari sobre la situació actual a Gaza i el segon amb l’Informe Goldstone de les Nacions Unides sobre els atacs de Gaza de fa un any.

http://www.publico.es/internacional/281089/ano/ruinas

http://www2.ohchr.org/english/bodies/hrcouncil/specialsession/9/FactFindingMission.htm

23/11/2009

Aminetu a casa. Fa 13 dies que expressava la meva solidaritat amb n’Aminetu Haidar i vull que les primeres paraules d’aquesta entrada siguin per mostrar la meva alegria pel retorn a ca seva, retorn sense demanar perdó al Marroc, retorn que ha mostrat les vergonyes d’una política exterior espanyola que no ha sabut ni volgut estar a l’alçada de les circumstàncies. Si d’alguna cosa ha servit la vaga de fam d’aquesta lluitadora incansable ha estat per recuperar la justa causa saharaui dins l’agenda internacional...ara, esperem que no torni a caure a l’oblit.

Vicens dimiteix. Per fi, divendres arribava la notícia, la bona notícia de la dimissió d’en Vicens. El que hauria de ser de sentit comú esdevé excepcional i això només es pot entendre dins aquest escenari de manca d’ètica i dignitat d’alguns polítics. No puc entendre a Vicens i no estic parlant, com podeu suposar, de la comissió de delictes sinó de la seva actuació una vegada que es varen prendre mesures cautelars en contra seva.  No puc entendre que hagi volgut ser el centre d’atenció mediàtica quan tenia totes les de perdre, no puc entendre que hagi  volgut morir matant però ho hagi fet abstenint-se en la validació d’un mer decret,  no puc entendre la seva obcecació davant l’evidència. Una cosa és certa. Vicens se’n va i una calma i dignitat relativa torna al Parlament i, per tant, al Govern. Esperem que el desenllaç del cas Vicens serveixi d’exemple a seguir dels casos que vindran i molt aviat. De moment, la decisió del  ja ex-President d’UM i ex-Conseller Flaquer apunta en aquesta direcció... Què passarà amb en Miquel Nadal?

El decret de Sa Coma. L’abstenció d’en Vicens va impedir que el decret de Sa Coma que, en realitat inclou altres qüestions que fan referència a Mallorca i Menorca, sortís endavant. Els focus d’atenció mediàtic varen destacar la seva abstenció i es varen deixar a l’ombra els vertaders responsables de que la norma no sortís endavant. Sí, efectivament, va ser el PP qui, votant negativament, ho va fer. L’actitud del grup parlamentari popular és un bon exemple de posar els interessos partidistes per damunt dels interessos generals dels eivissencs i eivissenques. Vicens va ser l'excusa.

Pressuposts excepcionals i una frustració. Sí, al final, es varen aprovar els pressuposts del 2010 al Parlament, pressuposts excepcionals, regressius i d’austeritat. Això és motiu de satisfacció perquè significa que la inversió pública (més de 600 milions d’euros) podrà continuar estimulant la nostra economia. No hem d’oblidar que, en època de crisi com la què estam patint, aquesta injecció de diners és fonamental.

Pel que fa a Eivissa, és cert que es duran a terme les principals infraestructures sanitàries i educatives programades, que estan assegurats els convenis de carreteres i de transport públic, que augmentaran les partides que aniran a la Residència de Can Blai i que hi ha compromisos per complementar els diners que es dedicaran a la promoció turística, entre d’altres qüestions, que defensàvem des d'ExC. Però, tot i així, no puc deixar d’expressar el sentiment de frustració  per no poder aconseguir algunes de les nostres reivindicacions. Especialment dura va ser la negociació referida als diners addicionals que consideràvem havia d’aportar el Govern per a finançar el funcionament de l’Hospital Residència Assistida de Cas Serres. No podem estar satisfets dels insuficients 500.000 euros que el Govern va accedir a donar. De totes maneres, sí que ens sembla positiu el compromís del Govern d’analitzar, a partir de gener, la situació real de Cas Serres i corregir, si així es demostra, el finançament que s’hi està destinant. Una reflexió inevitable: Eivissa pateix dèficits històrics difícils de solucionar en un simple exercici pressupostari...i en el d’un moment tant crític com l’actual encara més.

Bones festes. Us desitjo a tots i totes bones festes !!!. Als qui teniu vacances i als qui no, als qui les viviu en família o en solitud, als qui sou creients i als qui no, als qui les espereu amb ganes i als qui us deprimeixen... Per la meva part, aprofitaré per descansar- afortunadament, puc fer-ho-, llegir un parell de llibres que m'han regalat (acabo de començar el darrer d'en Muñoz Molina del que només em queden unes 800 pàgines), veure amics i amigues de fora illa i estar amb la família. Res original però sí desitjat.

10/12/2009 

Avui és el Dia Internacional dels Drets Humans, data que coincideix amb l’aprovació a l’ONU de  la Declaració Universal dels Drets Humans. L’ONU celebra aquest dia fent una crida internacional al “respecte a la diversitat i el fi de la discriminació”.

L’Alta Comissionada de l’ONU, Navi Pillay, ha afirmat que l’exclusió, la intolerància i els prejudicis continuen proliferant al  món malgrat l’adopció de nombroses convencions i lleis que prohibeixen aquestes manifestacions i ha defensat que per tal d’eradicar la discriminació és imprescindibles aplicar paraula per paraula totes les lleis aprovades en la seva contra. Significatives són les seves paraules quan afirma que “la discriminació pot començar amb paraules i acabar fàcilment en la violència, que pot anar des d’una pallissa al carrer per la roba o la color de la pell d’alguna persona fins a la neteja ètnica i crims contra l’humanitat com el genocidi”. Així mateix, ha reivindicat la necessitat de participar activament: “No la podem derrotar tancant els ulls i esperant que desaparegui per si mateixa. L’apatia és la seva millor amiga”.

Vull aprofitar aquest dia per expressar la meva solidaritat amb la causa justa que defensa n’Aminetu Haidar perquè la lluita pel reconeixement dels drets del poble saharaui també forma part de la lluita pel respecte a la diversitat i el fi de la discriminació. A continuació us deixo les paraules que n'Aminetu dirigeix al conjunt de la societat espanyola mitjançant una carta oberta, escrita des de l’aeroport de Lanzarote, i que surt publicada als mitjans de comunicació.

CARTA ABIERTA DE AMINETU HAIDAR A LA SOCIEDAD ESPAÑOLA
EN EL DÍA INTERNACIONAL DE LOS DERECHOS HUMANOS

Hoy es 10 de Diciembre, Día Internacional de los Derechos Humanos. En estos momentos en los que se conmemora un día sagrado para la Humanidad, un día de ideales y de principios que garantizan los derechos básicos; yo, que soy defensora de Derechos Humanos, estoy en huelga de hambre desde hace 25 días a causa de la injusticia y de la falta de respeto a los Derechos Humanos.

Hoy, después de mi expulsión ilegal de mi tierra por las autoridades marroquíes, después de ser retenida ilegalmente en este aeropuerto de Lanzarote por el Gobierno español y de ser separada de mis hijos contra mi voluntad, siento más que nunca el dolor de las familias saharauis separadas desde hace más de 35 años por un muro de más de 2.600 kilómetros.

Hoy, como cada día, sufro pensando en mis compañeros encarcelados, sufro pensando en los siete  activistas de Derechos Humanos que, por decisión arbitraria del gobierno marroquí, van a comparecer ante un tribunal militar y son amenazados con la pena de muerte. Pienso también en la población saharaui, oprimida y reprimida diariamente por la policía marroquí en el Sahara Occidental. Y pienso en su futuro.

En este Día Internacional de los Derechos Humanos felicito a todas las personas libres que defienden los derechos elementales y se sacrifican para lograr paz en el mundo, y al mismo tiempo les lanzo un llamamiento urgente para la protección de los derechos de mi pueblo, el pueblo saharaui.

Hoy es también un buen día para la esperanza, un día que aprovecho para pedir al mundo y especialmente a las madres, que apoyen mi reivindicación, que es el regreso al Sahara Occidental. Deseo abrazar a mis hijos, deseo vivir con ellos y con mi madre, pero con dignidad.

Hoy quiero agradecer a la sociedad española su solidaridad y su defensa continua de los derechos legítimos del pueblo saharaui y también, su solidaridad conmigo en estos duros momentos.

Aminetu Haidar
Aeropuerto de Lanzarote, 10 de Diciembre de 2009

Terminal Internacional del Aeropuerto de Lanzarote (Islas Canarias – España)
Tf. 0034 661 827 133
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa, necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
http://todosconaminetu.blogspot.com

8/12/2009 

El títol és un simple joc de paraules per disculpar-me per no haver penjat les propostes quan tocava. Sí, a l'entrada que feia el passat dia 2 deia que al dia següent presentaria les propostes de resolució de l'Assemblea. No m'ha estat possible, així que avui us les adjunto.

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ PRESENTADES EN L’ASSEMBLEA D’EXC EL 17 D’OCTUBRE DE 2009 I APROVADES A L’ASSEMBLEA D’EXC EL 28 DE NOVEMBRE DE 2009

ÀREA D’ECONOMIA

1)ExC insta a les institucions competents a avançar en la creació de bancs de terres com a instrument de foment de l’agricultura i conservació del paisatge.

2) ExC es compromet a seguir treballant en la reivindicació d’un millor finançament que permeti superar la situació d’espoli i discriminació que pateixen els ciutadans de les Illes Balears. 

3) L’Assemblea General d’ExC insta al Govern de les Illes Balears, al Consell Insular d’Eivissa o a qui correspongui que pel que fa als projectes d’energies renovables acabats amb tots els estudis pertinents, llicències, etc., adeqüi la llei per tal que tant la companyia elèctrica com els tècnics de les institucions disposin d’un mes per donar d’alta i poder connectar-se a la xarxa.

4) L’Assemblea General d’ExC insta a les conselleries de Turisme del Consell Insular d’Eivissa i del Govern de les Illes Balears a buscar noves vies per potenciar el turisme nàutic a Eivissa, sense que això impliqui la construcció de nous ports esportius, però assegurant que aquesta tipologia de turisme sigui activada.

5) L’Assemblea General d’ExC insta a les conselleries de Turisme del Consell Insular d’Eivissa i del Govern de les Illes Balears a promoure el Turisme de la Identitat, oferint la forta personalitat pròpia d’Eivissa com element d’atracció turística cap a la nostra illa.

6) L’Assemblea General d’Eivissa pel Canvi insta a la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern de les Illes Balears a prendre mesures necessàries, conjuntament amb el Consell Insular d’Eivissa, perquè la nova línia d’alta tensió entre els municipis d’Eivissa i Sant Antoni de Portmany sigui soterrada, per tal que afecti negativament el paisatge rural d’aquesta part de l’illa d’Eivissa.

7) L’Assemblea General d’Eivissa pel Canvi insta a la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern de les Illes Balears a prendre les mesures necessàries perquè qualsevol nova línia d’alta tensió sigui soterrada.

8) L’Assemblea General d’ExC insta al Govern de les Illes Balears, al Consell Insular d’Eivissa i els diferents ajuntaments de l’illa perquè es prenguin, de manera coordinada, les mesures necessàries per donar suport al petit i mitjà comerç (tot respectant el principi de lliure competència), de manera que la xarxa econòmica, però també cívica i social, que genera el petit i mitjà comerç continuï formant part de la nostra idiosincràsia social i del teixit específic de la nostra societat.

9) L’Assemblea General d’ExC insta al Govern de l’Estat perquè es faci una àrea de reserva de la tonyina, a la Mediterrània, al sud de Formentera.

10) ExC exigeix un repartiment territorial equilibrat dels pressuposts de la Comunitat Autònoma.

11) ExC considera imprescindible afrontar la revisió del finançament del Consell Insular i de les competències transferides.

12) ExC reclama les competències en promoció turística per als Consells Insulars en el període de temps més breu possible i, en qualsevol cas, abans del final d’aquesta legislatura.

13) Eivissa pel Canvi reivindicarà una redistribució més justa dels recursos econòmics en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, procurant que el finançament sigui més adequat a les necessitats de cada territori insular.

14) ExC defensa la necessitat de dur a terme reformes profundes del model econòmic de les Illes Balears que signifiqui abandonar el model especulatiu i depredador del territori i que aposti per un turisme de qualitat, una major diversificació econòmica i la innovació tecnològica.

15) Davant la situació de fort crisi econòmica que estam vivint, ExC considera imprescindible que les administracions públiques (ajuntaments, Consell i Governs autonòmic i espanyol), de manera coordinada, intensifiquin la protecció social dels sector més vulnerables, activitats de formació que facilitin la integració laboral i actuacions que afavoreixin la creació de llocs de feina.

16) ExC valora l’activitat agrícola-ramadera com a bàsica per a Eivissa i considera prioritari impulsar un Centre de Formació Agroambiental a l’illa.

17) ExC considera imprescindible protegir la tonyina i donarà suport a tota iniciativa que persegueixi aquest objectiu.

18) ExC defensa la construcció soterrada de noves esteses elèctriques i el soterrament progressiu de les existents en funció de les possibilitats tècniques i econòmiques.

19) ExC impulsarà l’elaboració d’un programa de gestió interna (de totes les institucions implicades) basat en criteris de sostenibilitat social, econòmica i ambiental.

ÀREA DE CIUTADANIA

EDUCACIÓ

20) ExC considera prioritari impulsar noves infraestructures educatives a l’Illa d’Eivissa, planificant alhora les futures necessitats.

21) Eivissa pel Canvi ha de treballar per tal que es mantengui la previsió de portar endavant totes aquelles infraestructures educatives que, havent estat aprovades, encara no s’han executat.

22) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears a dur endavant les obres d’un nou Institut d’Ensenyament Secundari a Santa Eulària del Riu.

23) L’Assemblea General d’ExC insta a l’ajuntament d’Eivissa a cedir al govern de les Illes Balears, de manera immediata, els espais necessaris perquè s’hi puguin dur a terme les noves infraestructures educatives que la ciutat necessita.

24) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears a dur a terme les infraestructures que siguin necessàries al municipi d’Eivissa de manera immediata, un cop li hagin estat cedits els terrenys necessaris per a la seua realització.

25) L’Assemblea General d’ExC insta al Consell Insular d’Eivissa a completar la xarxa d’escoletes públiques necessàries perquè s’hi puguin escolaritzar el total d’infants que recomanen els organismes internacionals corresponents. Així mateix, continuï amb les activitats programades destinades a l’enfortiment de les  capacitats educatives de les famílies amb infants d’entre 0 i 3 anys.

26) L’Assemblea General d’ExC insta les administracions competents que procurin transport a tot l’alumnat d’ensenyament no universitari de l’illa d’Eivissa.

27) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears a augmentar l’oferta de Formació Professional de l’illa d’Eivissa, establint-ne nous estudis, com ara els de Nàutica, del tot necessaris per donar sortida a la formació en noves professions vinculades amb l’activitat turística i que ajudaran a pal•liar l’abandonament prematur i el fracàs escolar.

28) L’Assemblea General d’ExC aconsella  el Govern de les Illes Balears que augmenti l’oferta d’FP a l’illa d’Eivissa amb nous estudis d’Imatge i So.

POLITICA LINGüÍSTICA

29) L’Assemblea d’ExC insta al Consell d’Eivissa a que consigni sempre en els seus pressupostos, una partida econòmica suficient adreçada a política lingüística. Així mateix, s’insta a destinar tècnics i administratius a aquesta actuació.

30) L’Assemblea General d’ExC insta al Consell Insular d’Eivissa a dotar els recursos humans i materials necessaris, en la part alíquota que li correspongui, perquè el Pla Integral de Normalització Lingüística per l’illa d’Eivissa es pugui dur a terme dius aquesta legislatura.

31) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears a posar en funcionament Oficines de Garanties Lingüístiques, dependents dels Govern, perquè puguin vetllar pels drets lingüístics dels ciutadans.

32) L’Assemblea General d’ExC encoratja el Consell Insular d’Eivissa, a liderar la realització d’un Pla Insular de Normalització Lingüística que, portat a terme conjuntament amb el govern de les Illes Balears i amb els ajuntaments d’Eivissa, tengui com a objectiu aconseguir que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, sigui la llengua comuna de l’illa d’Eivissa.

33) L’Assemblea General d’ExC insta al Consell Insular d’Eivissa i la Direcció General de Política Lingüística del govern de les Illes Balears perquè, de cara als pressupostos del 2010, es revisi el conveni entre ambdues institucions per fer possible que tots els ajuntaments d’Eivissa puguin participar dels ajuts per normalització lingüística.

34) L’Assemblea d’ExC insta al Consell d’Eivissa i a l’empresa FECOEF, especialment pel que fa al Recinte Firal, al ple ús de la llengua catalana en totes les seves actuacions, retolació, etc.

35) Des d’Eivissa pel Canvi s’ha de treballar intensament per tal que s’arribi a aconseguir una correcta recepció de tots els canals de televisió en llengua catalana.

36) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears a treballar conjuntament amb la resta de governs de l’àrea lingüística catalana per la recepció de tots els canals en llengua catalana a través de la TDT i TDT-SAT a l’illa d’Eivissa.

PATRIMONI

37) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears, al Consell Insular d’Eivissa i l’ajuntament d’Eivissa a incorporar a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia al Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat, per tal d’avançar en la protecció i posada en valors de ses Salines i els espais marins de la declaració de la UNESCO i del jaciment fenici de sa Caleta.

38) ExC aposta pel projecte de recuperació mediambiental i patrimonial de Ses Feixes i dona suport a les iniciatives que fins ara s’estan duent a terme des de les institucions, considerant prioritària la declaració de BIC d’aquestes zones humides.

39) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears, al Consell Insular d’Eivissa i el Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat  a comprar els terrenys on se situa el jaciment fenici de sa Caleta, part d’Eivissa Patrimoni de la Humanitat, a fi i efecte de mantenir-lo en les millors condicions i de posar-lo en valor com a element destacat del nostre patrimoni arqueològic.

40) ExC demanarà el compromís de totes les administracions públiques de notificar el departament de Patrimoni del Consell d’Eivissa qualsevol obra pública que impliqui moviment de terres abans del seu inici, per tal de garantir-ne el seguiment arqueològic preventiu, si s’escau.

41) L’Assemblea General d’ExC insta a l’ajuntament d’Eivissa i la resta d’administracions consorciades dins el consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat perquè treballin per mantenir l’entorn de sa penya, amb el manteniment de façanes i de característiques arquitectòniques del barri, amb la coordinació necessària entre totes les administracions implicades.

SERVEIS SOCIALS

42) ExC valora molt positivament els drets derivats de la llei de dependència i considera imprescindible l’agilització del seu procés d’aplicació.

43) ExC valora positivament l’obertura d’una oficina d’estrangeria a Eivissa i defensa mesures que afavoreixin que les persones immigrants siguin ciutadans i ciutadanes de ple dret.

44) ExC valora molt positivament l’aprovació de la llei de serveis socials i reclama el pressupost necessari perquè sigui possible la seva aplicació.

45) ExC considera necessàries la finalització de les obres i la  posada en funcionament de les residències de S. Jordi i S. Antoni així com completar la xarxa de centres de dia de l’illa.

SANITAT

46) ExC aposta per la potenciació de la sanitat pública i, en conseqüència, valora positivament la construcció del nou hospital d’Eivissa i a l’ampliació dels serveis oferts així com l’obertura de nous centres de salut programats (Sant Jordi, Sant Antoni, Sant Josep i Can Misses).

47) ExC considera necessari que el pressupost autonòmic del 2010 contempli una inversió important en salut mental que permeti pal•liar la greu situació en que es troben aquests malalts i les seves famílies.

ÀREA DE TERRITORI

48) Eivissa pel Canvi treballarà per tal de recuperar la zona de trànsit del litoral per a un veritable ús públic, tal i com diu la llei, per tal d’arribar a disposar d’un circuit transitable per tot el litoral eivissenc.

49) Eivissa pel Canvi aposta fermament pel soterrament de les esteses aèries existents, i s’oposarà a l’establiment de noves esteses aèries.

50) ExC considera necessari completar la normativa legal que asseguri una ordenació territorial i urbanística que reguli un creixement sostenible tant a nivell local, com insular i autonòmic.

51) ExC dóna suport i  valora positivament la protecció d’indrets d’important valor paisatgístic com Benirràs, Cap des Llibrell, Punta Pedrera o Cala d’Hort i la derogació de tot un seguit de normes desenvolupistes aprovades pel Partit Popular durant l’anterior legislatura mitjançant l’aprovació de la Llei 4/2008 de mesures urgents per a un desenvolupament urbanístic sostenible a les Illes Balears.

52) ExC defensa els projectes de les carreteres de S. Miquel i S. Joan com a exemples del nostre model de mobilitat.

53) ExC considera imprescindible continuar potenciant el transport públic i comptar amb més recursos econòmics del Govern de les Illes Balears i espanyol perquè això sigui possible.

54) ExC considera necessari donar un impuls a l’adquisició per part de l’administració pública d’habitatges per tal de destinar-los a protecció oficial, prioritàriament dedicats al lloguer o lloguer amb opció de compra.

55) ExC exigeix la retirada immediata de les terres acumulades procedents de l’excedent de les obres de les autovies i el seu trasllat per la regeneració de pedreres tal i com recull el plec de condicions.

56) ExC es reafirma en la inconveniència de construir nous camps de golf i nous ports esportius i, en conseqüència, en la necessitat que aquests projectes no siguin autoritzables segons el nou PTI.

57) L’Assemblea d’ExC insta a tots els grups parlamentaris i partits polítics que donen suport al Govern de les Illes Balears a desbloquejar la tramitació de la Llei del Sòl i que aquesta s’aprovi al Parlament.

2/12/2009

Aquest passat dissabte, vàrem tenir una assemblea general ordinària d’ExC que ha tingut un important ressò mediàtic. Moltes han estat les persones, algunes que varen assistir-hi i altres que no,  que m’han demanat la meva opinió sobre el què havia passat. Per això faig aquesta entrada que no pretén ser exhaustiva però amb la qual vull destacar allò que em va semblar més important.

Valentia. ExC no és una formació política a l’ús. La conjuntura en què es va constituir, la diversitat de forces que l’integren i la seva manera de funcionar la fan diferent. Per això, que hagi sortit el debat sobre la necessitat d’enfortir-la o posar una data de caducitat ha creat tanta sorpresa. Molts són els qui es demanen com és possible que una formació que ha aconseguit una fita tant important com contribuir de forma determinant a crear majories progressistes a les principals institucions de l’illa (ajuntaments i Consell) i del conjunt de les Illes Balears (Parlament i Govern) es plantegi la seva desaparició. Crec que és una mostra de valentia política i d’autocrítica. Es tracta d’obrir un període de reflexió sobre com i quina és la feina que estam fent, quins objectius hem aconseguit, quins no i perquè, quins problemes d’organització hem tingut i quines les seves possibles solucions i, en definitiva, valorar de forma conjunta si hi ha una raó de ser política per continuar-hi. I això, a més, ho fem des de l’autocrítica, des de la preocupació per la gent decebuda, des de la frustració política de no veure tots els fruits desitjats, des del reconeixement dels problemes interns i externs amb què ens hem trobat , des de l’assumpció de les nostres limitacions i des de la consciència clara de la nostra responsabilitat davant nosaltres mateixos i la societat eivissenca. És aquest un debat positiu que ha d’estar presidit per la tranquil•litat i el seny, perquè, al final, serem totes les persones que conformam ExC les què decidirem sobre el nostre futur. Serem el que vulguem que siguem.

Compromís. La incertesa sobre el què decidirem els pròxims mesos no condicionarà en absolut, i estic segura que puc parlar en nom de tots els membres d’ExC que tenim responsabilitats siguin del tipus que sigui, la nostra voluntat de complir amb els compromisos que vàrem adquirir com a formació política amb els nostres votants i, en definitiva, amb la societat eivissenca quan ens vàrem presentar a les eleccions de maig de 2007.

Capacitat propositiva. D’altra banda, dissabte, vàrem debatre i votar tot un conjunt de propostes de resolució que havien sortit del debat programàtic que havíem fet a l’anterior assemblea. Finalment, es varen aprovar 58 resolucions sobre les àrees de ciutadania, territori i economia en una demostració pràctica de la capacitat propositiva de la nostra formació. Una part d’elles fan referència a valoracions de les polítiques desenvolupades durant l’actual legislatura i altres són propostes de futur que marquen les línies en les quals hem de continuar treballant. Aquesta part que va ocupar proporcionalment més temps que la resta dels punts va quedar, des d’un punt de vista mediàtic, aombrada pels documents de la coordinadora i d’estratègia. Demà afegiré les resolucions aprovades. La feina continua.

30/11/2009

Commemoració inadvertida. Des de fa uns dies que he penjat a la pàgina un document referit a na Clara Campoamor. No ha estat casual i amb aquesta entrada ho vull explicar. Aquests dies passats, els mitjans s’han fet ressò d’un dia tant important com el del 25 de novembre, dia en contra de la violència de gènere. Encara s’ha de mantindre aquest dia de denúncia perquè, malauradament, hi ha motius per continuar sensibilitzant, conscienciant i denunciant aquesta greu xacra de la nostra societat. Però hi ha una altra data que apenes s’ha recollit als mitjans de comunicació. Ens referim a què el passat 19 de novembre, feia 76 anys que, per primera vegada, les dones vàrem poder  votar a unes eleccions democràtiques a Espanya. Era l’Espanya de la II República. Després d’aquest període històric va arribar la sequera de la dictadura franquista que no només va acabar amb la democràcia sinó que, des d’un punt de vista ideològic, va suposar una importantíssima passa enrere pels drets i la consideració de la dona a l’Estat Espanyol. És per això que he volgut mostrar el text d’una xerrada que vaig fer al mes d’octubre del 2006 dins les activitats que desenvolupa “l’Associació de Dones Progressistes”. En aquella ocasió vaig comptar amb l’ajuda inestimable de na Milagros Pierna qui posava veu a na Clara Campoamor llegint diferents texts seleccionats d’aquesta valuosa dona. Sota el títol de “Clara Campoamor. Una dona recuperada”, vàrem intentar fer una aportació per donar a conèixer la figura de na Clara Campoamor, qui  va treballar de valent perquè fos reconegut el dret a votar de les dones a les eleccions democràtiques que es varen celebrar a finals del 1933 i per avançar cap al reconeixement dels drets de les dones.

Llei d’estrangeria i minarets. Aquests dies passats també s’han produït dos esdeveniments importants que tenen com a punt de connexió un col.lectiu de ciutadans i ciutadanes: els immigrants. Fets independents però relacionats, en el fons, entre ells. Ens referim, en primer lloc, a l’aprovació definitiva de la reforma de la llei d’estrangeria al Parlament Espanyol, una reforma que ja hem denunciat en diverses ocasions com una llei regressiva, molt allunyada de la comprensió del fenomen de la immigració com un procés per tal de fer d’aquestes persones ciutadans i ciutadanes de ple dret. Aquesta llei ha estat aprovada amb els vots del PSOE, PNB, CC i CIU; cal dir també, no és cap novetat, que el Partit Popular va votar en contra per considerar-la...massa restrictiva. D’altra banda, a Suïssa s’ha aprovat mitjançant una consulta popular prohibir la construcció de nous “minarets” al territori. Magnífic exemple del triomf de la por, de la visió de la immigració com una amenaça. Ambdues coses, salvades la distància, mereixen una reflexió sobre el discurs que sobre la immigració estam construint a la societat occidental.

Més imputacions. Una tercera i lamentable notícia vàrem conèixer ahir. Ens referim a l’anunci de la segona imputació de la Presidenta del Parlament, Mª Antònia Munar. Juntament amb ella, també han estat imputats tota la cúpula d’UM: Miquel Àngel Flaquer, Miquel Nadal, i l’actual Conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt. Probablement, a qualsevol altre partit, aquesta epidèmia d’imputacions s’hauria afrontat amb alguna mesura disciplinària, tot i que fos estètica. A UM, això no és possible perquè “jutges i jutjats” són els mateixos. Esperem que la justícia actuï ràpidament. D’altra banda, esperam que si es disposen mesures cautelars contra en Miquel Nadal, el Sr. Antich actuï i cessi al Conseller de Turisme. Malgrat tot, no puc deixar de reivindicar, com ja he fet en altres ocasions, la dignitat i honestedat de l’activitat política en tant que servei públic.

18/11/2009

Aquest dimarts, al ple del Parlament, hem tornat a debatre sobre les autovies d’Eivissa. Des d’ExC hem defensat la necessitat d’auditar aquestes obres i hem aprofitat per tornar a treure tots els dubtes que tenim sobre la gestió del Partit Popular encapçalada pel Sr. Matas i executada per la Sra. Cabrer. Patètic va ser l’intent de “desacreditar” ExC per part de l’ex-Consellera fent servir el titular de la notícia que el Diario de Ibiza havia tret sobre el suposat canvi de codi ètic de la nostra formació. Que la Sra. Cabrer es permeti donar lliçons d’ètica és... d’un cinisme inqualificable. Segur que el temps i el resultat de l’auditoria la posaran al lloc que li correspongui.

Us deixo el text de la intervenció i l’enllaç amb la pàgina del diari de sessions on podeu trobar el debat sencer (http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/7/ple/PL-07-079.pdf , pàgs 3551-58):

“Gràcies, Sra. Presidenta. Sres diputades, srs. diputats, Sra. Cabrer

La darrera vegada que debatíem una iniciativa sobre les autovies d’Eivissa vàrem haver de sentir tota una sèrie d’acusacions sobre si els grups que donàvem suport al Govern fèiem oposició a l’oposició i vostès, semblava, donaven per amortitzat aquest tema. Per tant, vull agrair al grup parlamentari popular aquesta proposició perquè ens permetrà una vegada més parlar d’un tema que, malauradament, continua molt viu.

Una prèvia. No em deixa de sorprendre encara l’ús d’eufemismes per tal de no dir segons quines paraules. Tres anys després de la inauguració de l’autovia de Manacor i dos de la de les autovies d’Eivissa, vostès continuen parlant de carreteres. Sense entrar en debats nominalistes, crec que és raonable dir a les coses pel seu nom, el mateix que fan servir les empreses que les varen construir: autovies.

La seva exposició de motius demostra ignorar les raons per les quals aquest Govern decideix realitzar una auditoria de les autovies d’Eivissa i des del nostre grup li explicarem. Aquesta auditoria tècnica i econòmica és un compromís electoral d’ExC pactat amb el PSOE i incorporat a l’Acord per l’estabilitat política i el futur sostenible de les Illes Balears que vàrem signar les formacions polítiques que donam suport al Govern. Estam, per tant, davant el compliment d’un compromís electoral i d’un acord de Govern.

Però és la resposta de fons la què interessa... perquè és necessària una auditoria d’aquest tipus? Doncs bé, la necessitat té a veure amb la desconfiança que ens va generar tot el procés de construcció de les autovies a Eivissa més enllà del desacord absolut amb el model viari que varen imposar i el rebuig social que va generar. Una bona part de la societat civil eivissenca i la nostra formació política vèiem que la manca de transparència, les decisions arbitràries i els interessos particulars i partidistes caracteritzaven la presa de decisions per part del Govern de la passada legislatura i vàrem considerar que la millor manera de resoldre les ombres de dubte era posar llums i taquígrafs sobre tots els aspectes tècnics i econòmics d’aquest procés, és a dir, fer una auditoria com la què s’està fent. D’altra banda, hi ha persones o associacions que no han esperat als resultats d’una auditoria i que han optat per les denúncies judicials, les resolucions de les quals, per cert, estan sent molt eloqüents.

17/11/2009

Ahir, la Presidenta del Parlament de les Illes Balears ha anat a declarar com imputada pel cas Can Domenge a un jutjat de Palma. En una altra entrada ja he comentat la meva preocupació per aquesta epidèmia d’imputacions que, amb la de na Mª Antònia Munar, arriba a la segona màxima autoritat de les Illes Balears. Defenso la presumpció d’inocència de la Sra. Munar com la de qualsevol ciutadà o ciutadana. Jo mateixa vaig estar detinguda i encara imputada durant el conflicte de les autovies. El que no puc entendre i no comparteixo és que la Sra. Munar faci servir el cotxe oficial del qual “gaudeix” en tant que Presidenta del Parlament per anar al jutjat i que, després de les seves declaracions, utilitzi les dependències de la Institució per fer la roda de premsa. Un dels arguments que he sentit per justificar aquesta elecció ha estat que a la sortida dels jutjats es concentrava un grup de persones que protestaven i que es podria haver produït alguna situació desagradable. N’estic completament d’acord. El que passa és que les possibilitats eren variades i, des del meu punt de vista, l’elecció la pitjor. La més adient hauria estat convocar als mitjans a la seu del partit, Unió Mallorquina. D’aquesta manera, la Sra. Munar pensa en sí mateixa i menysprea al conjunt de ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.

8-11-2009

Aquests dies han començat les compareixences dels consellers i conselleres del Govern a les diferents comissions parlamentàries per explicar els pressuposts dels seus departaments i les principals línies d’actuació política per al 2010. Els diaris de les comissions són públics i poden ser consultats per qualsevol persona a l’adreça www.parlamentib.es. Malauradament, la seva lectura no desperta un gran interès i aquestes sessions s’acaben convertint en actes de consum intern que formen part de la rutina parlamentària. Una pena, atès que és on es cuina el destí dels més dels 3.300 milions d’euros dels comptes que gestionarà el Govern Balear els propers 12 mesos.

El pressupost de l’any vinent serà especialment complicat. La crisi econòmica ha arribat a les arques de la Comunitat Autònoma en forma de disminució d’ingressos que s’han traduït en un pressupost per al 2010 que minvarà en gairebé un 5% en relació al del 2009. En aquest context cobra encara més rellevància alguns detalls que vàrem poder conèixer ahir del pressupost de la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques. De la resta del pressupost en parlarem un altre dia.

Saben quina és la partida més grossa d’aquest departament que “obligatòriament” s’haurà de destinar a Eivissa? Doncs no és altra que la dedicada a pagar el peatge a l’ombra de les autovies de l’aeroport i de S. Antoni: 14,8 milions d’euros, és a dir, el 16,6% del total del pressupost d’aquesta Conselleria. En comparació, per a polítiques d’habitatge només podrem comptar amb 2,1 milions.

És lamentable. Ja ho dèiem l’any passat i el pitjor de tot és que ho haurem de continuar dient durant 25 anys perquè aquest és el temps de durada de la concessió administrativa.  Pensem, per un moment, a què es podrien dedicar aquests diners al 2010 i durant els pròxims anys. Resulta fàcil imaginar-se nous recursos humans i materials als àmbits  educatiu, sanitari o social o, tenint en compte la conjuntura econòmica, mesures per crear ocupació, incentivar la contractació o afavorir la formació i la inserció laboral. Però si pensam en infrastructures viàries, estaríem parlant que amb una sola anualitat ja estaria quasi pagada la nova carretera de S. Joan. Efectivament, del que es tracta al final no és d’una qüestió estrictament econòmica o pressupostària sinó fonamentalment, ideològica o política, és a dir, què prioritzam i d’acord a quin model.

D’altra banda, no puc deixar d’esmentar la posició de l’ex-consellera Sra. Cabrer en relació a les nostres crítiques al pagament del peatge a l’ombra. La Sra. Cabrer mai decepciona. Va mostrar la seva “alegria” per l’existència d’aquesta partida... perquè gràcies a les autovies “aquest estiu no va morir cap persona a les noves carreteres d’Eivissa”. Sobren els comentaris.

Des d’ExC, vàrem aprofitar per demanar informació sobre algunes qüestions pendents que ens preocupen en relació a les autovies. En primer lloc, vàrem demanar per l’estat dels pagaments als expropiats. El Sr. Carbonero ens va informar que enguany es faran els pagaments de totes aquelles persones que hagin arribat a un acord amb la Conselleria i que, així mateix, estan assegurades les partides per a aquelles persones que iniciïn processos contenciosos amb l’Administració.

En segon lloc, vàrem mostrar la nostra inquietud per la situació de les terres provinents de les trinxeres de l’autovia de l’aeroport dipositades a la zona perifèrica del Parc Natural, popularment conegudes com “les terres del camp de golf de Platja d’en Bossa”. El Conseller també es va explicar amb claredat. Hi ha sentències judicials que confirmen que el dipòsit d’aquestes terres va ser resultat d’un acord entre les empreses que feien l’autovia i el propietari del terreny on es varen abocar i que, per tant, varen incomplir allò que establia el projecte de construcció de l’autovia. En conseqüència, l’empresa concessionària està obligada a complir el contracte: traslladar les terres a les pedreres indicades al projecte. Se’ns va informar que des de la Conselleria s’ha requerit a la UTE, en vàries ocasions, per a què duguin a efecte aquest trasllat i que el termini marcat per la Conselleria és final d’any. En cas contrari, la Conselleria s’encarregarà de fer efectiu aquest trasllat i es repercutirà el seu cost sobre la partida de peatge a l’ombra que li correspon a l’empresa concessionària al 2010 (els 14,8 milions d’euros esmentats). En qualsevol cas, és evident que l’obligació i el cost de l’operació seran a càrrec de la UTE. Estarem pendents de que això sigui una realitat en els terminis establerts.

Finalment, i arran de les preguntes formulades, el Sr. Carbonero va fer referència a l’elaboració de l’auditoria de les autovies. Aquesta està en marxa des de l’estiu, va a bon ritme i espera que estigui finalitzada entre els mesos de gener i febrer de 2010. N’esperam els resultats.

En més d’una ocasió hem pogut sentir crítiques per part del Partit Popular sobre la nostra insistència en continuar parlant de les autovies i se’ns ha acusat de perseguir interessos “electoralistes o partidistes”. Però nosaltres defensam que mentre hi hagi expropiats que no han cobrat, obres pendents –algunes tant importants com els drenatges- o les terres no s’hagin traslladat a les pedreres, mentre hi hagi qüestions que no estiguin aclarides, nosaltres hi continuarem damunt per una raó molt senzilla, perquè forma part del nostre compromís polític.

Tant de bo que mai haguessin hagut de parlar de les autovies i tant de bo que puguem deixar de fer-ho aviat però no hem d’oblidar que l’hipoteca de les autovies es perllongarà durant més de dues dècades. La reflexió sobre les conseqüències de les decisions polítiques a curt i llarg termini i el seu cost d’oportunitat està servida.