21/07/2011

Des de dilluns que li donava voltes a escriure sobre la primera reunió que es va celebrar entre PP i PSOE per tal d'arribar a un pacte territorial a Eivissa... i crec que no em resistiré a fer-ho abans de tancar el blog per vacances la setmana que ve. Però, mira per on que avui he llegit un article de n'Arnau Mañas, membre de la Coordinadora d'ExC, sobre la qüestió titolat "90%" i que subscric fil per randa. Si no l'heu pogut llegir a l'Ultima Hora, aquí el teniu.

                                                                                           90 %

La política eivissenca no deixa de donar-nos sorpreses. Ni tan sols s'han acomplit els primers 100 dies de gràcia del nou Consell, quan el portaveu i cap de l'oposició i ex-president, tot alhora, ha manifestat eufòricament que el programa del PP i del PSOE en matèria de territori era compatible "al noranta per cent".
Carai ! Això són bones notícies ! En una agència matrimonial no et garanteixen aquest nivellàs de companyonia ni en la persona que més s'acosti als teus gustos. Doncs, no ens quedem aquí. Una parella tan ben avinguda ha de consumar la seva mútua atracció. Proposo que ara mateix es fonin ambdós partits en un sol, PPSOE, i ja que faran la mateixa política, doncs, que directament es presentin plegats.

Anem a pams. En una societat madura, els electors que voten un aspirant nou, a més de veure una cara diferent el que volen és que el nou govern faci alguna cosa diferent. Si titulars i aspirants prèviament pacten la no modificació de les lleis ja existents, la pluralitat desapareix, i amb això la democràcia s'empobreix. Des que els  nostres avantpassats van inventar la roda, dues-centes generacions humanes han anat modificant les seves normes i lleis, i així, a voltes a sabatades i a voltes en pau i harmonia, hem arribat on som avui. Per tant, pactar la no evolució en una matèria tan important i sotmesa a gran pressió com el territori té quelcom d'antinatural, de negació de l'evolució.

Hi ha segments bàsics del nostre sistema jurídic, com el Dret Laboral, el Dret Fiscal i no diguem la legislació sobre Entitats Financeres, que estan en permanent evolució, i ningú veu inseguretat ni negativitat en fer les reformes que la societat demana i que l'entorn exigeix. La seguretat jurídica es referma fent una llei clara, i fent-la complir a tothom. Clar i ras. Perpetuar un document del•liberadament ambigu com el PTI de l'era Palau és tot el contrari a la seguretat jurídica. 

Un model territorial que ha afavorit la construcció de les caríssimes, deficients i  caòtiques autovies, que ha permès la barreja insana de sòl industrial i residencial, el favoritisme més absolut quan parcel•les iguals al mateix indret han estat catalogades com a rústiques o com a urbanes segons el seu propietari, alhora que convertia les masses forestals en magatzems de fusta i fullaca ben preparades per a cremar-se, no és precisament un model tan perfecte que no necessiti ser modificat. 

Tant ens queixam del nostre escàs autogovern, i una de les poques coses en què les decissions preses a Eivissa són cabdals, com l'ordenació del  territori, nosaltres mateixos hi renunciam.

En un altre aspecte, només per simple interès del mateix PSOE aquest pacte amb el PP és d'un elevadíssim risc. Perquè pactar amb el PP equival a escorar-se a la dreta, allunyant-se de manera clara i rotunda dels altres partits d'esquerra que, els agradi o no, han estat presents les dues vegades en què l'esquerra ha assolit el poder. No hi ha millor regal pel PP : el PSOE es desactiva com a oposició alhora que dinamita els ponts que podien refer l'unitat de l'esquerra. Tot en un.

Em costa pensar que els veterans lluitadors del PSOE, que han viscut i patit el PP dels anys 80 i 90 sentin al seu cor que el seu programa sigui el mateix que el del PP "al 90 %". Tant de bo es facin escoltar.

És mostra de civisme i educació parlar i fins i tot col•laborar amb el teu adversari. Donar-li les claus de casa teva, las del cotxe i la targeta de crèdit ja és passar-se de simpàtic, no?  

Arnau Mañas (Última Hora, 21/07/2011)

20/07/2011 

A la darrera entrada d'aquest blog, vaig fer una referència al moviment 15M a Eivissa que ha pres el nom de "Ibiza toma la plaza". En aquella ocasió comentava que em semblava un moviment molt seriós i mostrava el meu desacord amb els que pretenen menysprear-lo o, fins i tot, ridiculitzar-lo. Ahir representants de Ibiza toma la plaza es varen reunir amb la batllesa de Vila.

Us deixo la carta que li varen lliurar a la Sra. Sánchez-Jaúregui amb propostes molt interessants que comparteixo. Independentment de què es pugui coincidir o no amb les seves reivindicacions, em sembla un exemple de rigorositat i bon fer. Haurem d'estar molt atents.

                                                                                                                            Ibiza Toma la Plaza a Marienna Sánchez-Jáuregui, alcaldessa d'Eivissa.
                                                                                                                           Eivissa, 19 de juliol de 2011.
 
Estimada Alcaldesa,
 
Ibiza Toma la Plaza (ITLP) som un grup de ciutadans i ciutadanes descontents amb la realitat social, política i econòmica que ens toca viure. Treballant coordinadament des de les places, tenim com objectiu invertir el procés de pèrdua de qualitat democràtica que afecta la nostra societat. Som apartidistes però no apolítics, ja que practiquem política cada tarda a les places.

ITLP funciona segons un model horitzontal, obert i participatiu. No tenim estructura jeràrquica ni representants. Les persones aquí presents transmeten, en qualitat de portaveus, les opinions i propostes emanades de l'Assemblea General, el nostre principal òrgan de decisió. En aquesta s'exposen i debaten tots els temes que proposen les diferents comissions, així com els plantejats per qualsevol dels assistents.

Les comissions exerceixen unes determinades competències permanents i atenen assumptes específics. Aquestes s'organitzen alhora en grups de treball, que realitzen funcions i/o tasques concretes. Actualment comptem amb 6 comissions (participació, accions, comunicació, medi ambient, consciència i salut i tecnologia) i un total de 25 grups de treball. Aquesta organització funciona en xarxa i està sotmesa a canvis constants en funció de les circumstàncies i les necessitats del propi moviment o a iniciativa de qualsevol ciutadà amb un interès determinat.
Disposem de diversos canals, tots ells OBERTS i TRANSPARENTS, mitjançant els quals la ciutadania pot informar-se i participar. A aquests s'accedeix a través de l'adreça http://ibizatomalaplaza.net/.Comptem amb un Bloc, un Fòrum, una Wiki i comptes a Facebook i Twitter.

Després d'aquesta presentació, li agraïm que ens hagi rebut i s'hagi interessat per conèixer el nostre moviment. És vostè el primer càrrec electe de l'illa que ens ha convocat per escoltar-nos, encara que hauríem aplaudit que s’hagués recollit la nostra petició de celebrar aquesta reunió en format d'assemblea i en l'horari demanat, perquè tota persona interessada hi hagués pogut assistir i participar.

Els principals objectius d'aquesta reunió són, per a nosaltres, presentar-nos i exigir l'obertura d’eines de participació ciutadana que garanteixin una major presència dels ciutadans i les ciutadanes en els òrgans institucionals de decisió, amb l’objectiu d'obrir canals reals per al plantejament de propostes i reivindicacions per part de la ciutadania. Com a ciutadans i ciutadanes tenim moltes propostes de canvi, tant de caràcter local com global, però per poder dur-les a terme necessitem eines efectives de participació i comunicació, així com mantenir una presència física en els espais públics per a poder seguir desenvolupant la nostra tasca informativa i d’expansió.
 
Pels motius exposats, plantegem les dues primeres reivindicacions de Ibiza Toma la Plaza, amb l'objectiu d'obrir portes a les altres propostes que tenim elaborades o en les que estem treballant.

A. Com a primer punt i pel que fa al replantejament dels mecanismes de PARTICIPACIÓ CIUTADANA en aquest municipi, fem quatre peticions:

1.    Major participació en els plens.
Dels cinc municipis de l'illa, només Vila té aprovat un Reglament de Participació Ciutadana. En demanem la modificació perquè els ciutadans i les ciutadanes puguin participar en els plens a títol individual i amb ple dret, sense necessitat de formar part de cap associació, circumstància que actualment només es contempla amb caràcter "excepcional".
 
2.    Elaboració de Pressupostos Participatius.
Demanem l'estudi de mecanismes d'elaboració de pressupostos participatius perquè la ciutadania pugui incidir en la definició dels objectius d'inversió dels diners públics. Hi ha fórmules prou assajades dins del mateix Estat que avalen la viabilitat i les bondats d'aquests mecanismes.
 
3.    Realització de consultes populars.
Demanem que se sotmetin a consulta popular de manera vinculant tant els temes de rellevància pública a iniciativa de l'Alcaldia o del Ple, com els temes en què la ciutadania consideri oportuna la seva participació i així ho demani.
 
Referent a això, demanem la modificació de l'article 32.1 del "Reglament de participació ciutadana" d'aquest Ajuntament pel que fa al nombre de signatures necessàries per fer factible la proposició de consultes populars. Actualment es fixa en un 15% de la població censada , percentatge que en el municipi d'Eivissa representaria actualment, segons padró a gener de 2010, 7.427 ciutadans i ciutadanes amb dret a vot (668 firmes més que el total de vots obtinguts pel PP en les eleccions del 22M i que li van proporcionar una majoria absoluta al Consistori). Segons el mateix article, vostè com Alcaldessa podria portar al Ple una proposta de consulta popular. Després de les últimes eleccions locals, cadascun dels onze regidors del seu partit, i per tant vostè mateixa, va obtenir un suport popular equivalent a 614 vots. (El PP va obtenir 6759 vots en total). Considerem que la desproporció entre el suport ciutadà implícit en una iniciativa de consulta popular traslladada per vostè al Ple, i el suport que es demana a una iniciativa presentada per grup de ciutadans i ciutadanes (7427 firmes davant a 614 vots o el 15% enfront del 1.24% de la població censada), és argument suficient per justificar aquesta reivindicació. Més encara quan, d'aconseguir el nombre de signatures preceptiu, només seria efectiva aquesta proposta ciutadana si fos aprovada per una majoria absoluta del Ple.
 
4.    Reactivació i desenvolupament de l'Agenda 21.
L'Agenda Local 21 és un pla d'acció per al desenvolupament sostenible al segle XXI que implica una obligació política i moral per a aquelles institucions que decideixin dur-la a terme. Segons el propi Ajuntament d'Eivissa, aquesta "té per objectiu assegurar que tota la població tingui garantit el seu desenvolupament social i econòmic respectant els límits naturals dels quals aquests depenen". Sembla ser que havent-se redactat un "Pla d'Acció 2010 de l'Agenda Local 21" l'aplicació del mateix ha estat mínima i actualment està paralitzada. ITPL demana la reactivació i desenvolupament íntegre de l'Agenda Local 21.
 

Així mateix, demanem que com a càrrec electe més proper a la ciutadania, traslladi a l'òrgan superior competent aquestes reivindicacions, quan consideri que transcendeixen les seves competències.
 
Aquests primers objectius per obtenir més espai i més representació de la ciutadania en la vida política tenen la seva translació a nivell nacional. Coordinats amb la resta de places del país i altres plataformes i grups ciutadans, estem treballant per demanar la modificació dels articles 87.3, 92 i 166 de la Constitució amb l’objectiu de suprimir dels límits materials que impedeixen l'exercici de la iniciativa legislativa popular, de manera que el resultat dels referèndums sigui vinculant complint determinades condicions i aquests puguin ser promoguts a iniciativa popular amb un nombre raonable de signatures.
 
B. Com a segon punt i pel que fa a l’ÚS DELS ESPAIS PÚBLICS per exercir els nostres drets fonamentals de reunió i expressió,
 
1. Li demanem que, com a responsable màxim de la Policia Local, ens comuniqui l'origen de l'ordre de retirar la taula informativa de ITLP del Parc de la Pau, executada per agents locals.

2. D'acord amb el nostre dret de petició, demanem l'articulat que poguéssim haver infringit i la motivació d'aquesta ordre.

3.    En base a l'article 20 de la Constitució, requerim sigui estudiada la modificació de quantes ordenances poguéssim haver infringit per intentar exercir el nostre dret fonamental a expressar i difondre lliurement els nostres pensaments, idees i opinions, tot i ser en el lliure ús de la via pública. Fins que aquest requeriment no sigui materialitzat, demanem el seu compromís per deixar exercir lliurement l'esmentat dret d'expressió en els espais públics del Municipi d'Eivissa a qualsevol ciutadà.

 
Finalment plantegem dues reflexions als càrrecs polítics aquí presents:

Demanem que REFLEXIONIN SOBRE LA CREIXENT DESAFECCIÓ DE LA CIUTADANIA cap a la classe política, evidenciada en aquest municipi per una abstenció del 50% de l'electorat, que si bé no els deslegitima, sí posa en qüestió la seva representativitat.

Instem al seu govern a establir mecanismes a favor d'una DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA, on la intervenció i l'opinió de la ciutadania no es requereixi únicament durant els processos electorals cada quatre anys, i en la qual es recuperi el sentit últim de la paraula Democràcia o "govern del poble". 

Li agraïm de nou haver-nos convocat a aquesta reunió. Esperem que les futures ocasions que tinguem de participar siguin mitjançant mecanismes democràtics perfeccionats que ens permetin exercir els nostres drets com a ciutadans. Això significaria que les nostres peticions han estat degudament escoltades i treballades.

Finalment, convidem als presents a assistir a les nostres assemblees , obertes a tots els ciutadans, en què podran escoltar, opinar i debatre sobre matèries que, creiem, són de l'interès de tots els ciutadans i les ciutadanes.

L'Assemblea de Ibiza Toma La Plaza

6/07/2011

La pujada dels sous de l’equip de govern de Sant Antoni. Considero que és absolutament desencertada la decisió de l’equip del Partit Popular de l’Ajuntament de Sant Antoni . Desencertada des del punt de vista de l’ètica i coherència política que no és altra cosa que fer el que has dit que faràs. I dic això perquè és l’austeritat a les administracions públiques en l’actual situació de crisi econòmica la que ha presidit la campanya i posterior presa de possessions dels càrrecs electes del Partit Popular. Aquest discurs és incompatible amb la decisió de la Sra. Gutiérrez que, per cert, ni va atrevir-se a defensar personalment a la sessió d’ahir de l’Ajuntament. Només “d’excuses de bons cobradors” poden qualificar-se el conjunt de suposats arguments que han fet servir per justificar doblar les despeses en salaris respecte a l’anterior legislatura. Especialment cridanera m’ha resultat l’apel.lació a l’augment de la productivitat de l’equip de govern que, no sé si de manera intencionada o no, sembla més una crítica a l’actuació de l’equip del Sr. Sala que una explicació convincent de la seva.

El pacte territorial d’en Vicent Serra. Una de les primeres iniciatives del nou President del Consell Insular ha estat oferir a l’oposició un pacte sobre el territori. Aquesta proposta és, en primer lloc, una afortunada desautorització de les declaracions de l’actual Vicepresident i Conseller de Territori, el Sr. Juan, qui, pocs dies després de les eleccions, anunciava que de forma immediata “tombarien” al Parlament les lleis proteccionistes que s’havien aprovat l’anterior legislatura. En segon lloc, crec que s’equivocaria el Sr. Serra si per arribar a aquest pacte del territori només comptés amb l’oposició política representada a les institucions. Un autèntic pacte sobre el territori passaria per comptar amb totes les forces polítiques de l’illa i amb el teixit associatiu illenc  (organitzacions ecologistes, culturals, col.legis professionals,...) que tenen i tenim molt a dir al respecte; en això coincideixo amb el que ha dit el Sr. Tarrès. Ara bé, em fa por el “bonrollisme” de les declaracions del Sr. Tarrés sobretot quan, atès el recent passat polític, no sabem quin és el model territorial que defensa el PSOE d’Eivissa (...o sí). I no oblidem, sempre ho dic, que parlar de model territorial és parlar de model econòmic, és, en resum, definir quin model d’Eivissa volem.

Les declaracions del nou Conseller sobre la baixada de l’atur com anècdota. Les notícies de la baixada de l’atur a les Illes Balears i, en particular, a Eivissa per setè mes consecutiu, la confirmació de la creació neta d’ocupació i el manteniment del lideratge de les Pitiüses en aquesta qüestió és una bona notícia que esperam tingui continuïtat. Segurament, ha passat desapercebuda la valoració que al respecte va fer el Sr. Roig, nou Conseller de Treball i Noves Tecnologies, per cert,  dues matèries sobre les quals el Consell Insular no té competències. Aquestes declaracions, que sortien al diari Ultima Hora el passat dimarts, varen ser, des del meu punt de vista, poc afortunades. El Sr. Roig va relacionar les bones xifres de l’atur amb el canvi de govern afirmant que “es tracta d’una situació- el canvi de govern- que dóna molta confiança a l’empresari i amb la què abans no es contava”.  Tenint en compte que les dades d’atur i ocupació es referien al mes de juny i la recentíssima constitució dels nous governs autonòmic i insular, crec que el Sr. Roig es va deixar dur per l’entusiasme del seu nomenament com a Conseller que s'havia produït només dos o tres dies abans de fer les declaracions. Pensarem que va ser això i no el seu desconeixement del funcionament del mercat laboral.

“Ibiza toma la plaza”. A Eivissa sabem quan complicat és que la gent “es mogui”, que ho faci la gent jove, que es mantinguin en el temps les mobilitzacions i que, a més a més, tinguin un caràcter reivindicatiu. Només per tot això (quasi res) tenen la meva simpatia i admiració els indignats d’Eivissa.

Al respecte, em resulta interessant veure l’intent de descrèdit que s’està intentant fer d’aquest moviment amb acusacions que van des del menyspreu més o menys subtil, les acusacions d’ignorants i ingenus, a la desqualificació directa de manipulats o “perroflautes”. Així mateix, sembla que l’actitud “tolerant” de les institucions s’està acabant i, prova d’això, va ser la visita que ahir va fer la policia a la taula “d’Ibiza toma la plaza” (nom que adoptat pel moviment a Eivissa) situada al Parc de la Pau per demanar la seva retirada. Lluny estan els recent temps en què la Sra. Jáuregui oferia al moviment una reunió amb ella, reunió que, a dia d'avui, encara no s'ha produït.

Crec que res és pitjor que la crítica basada en el desconeixement que no revela altra cosa que el prejudici. Per tant, abans de criticar, millor conèixer. Pel que he pogut veure, “Ibiza toma la plaza” està format per un bon grapat de persones de diferents edats , majoritàriament joves, que, des de la seva heterogeneïtat, coincideixen en estar disconformes i indignats amb la societat en la què viuen i estan disposats a dedicar el seu temps i la seva energia a canviar-la. Són gent acollidora, inquieta, que sap escoltar, oberta, tolerant, crítica i autocrítica. Són persones que, partint del concepte d’horitzontalitat i assemblearisme, tenen una gran capacitat d’organització i això ho demostra la seva presència a les xarxes socials, les diferents comissions temàtiques que han creat i les diverses actuacions que duen a terme.

Certament, no tinc ni idea quin serà el seu recorregut, probablement, ells tampoc no ho saben però la seva existència i el camí que ja té un gran valor en sí mateix i és, sense dubte, aire fresc. Segurament, és per això que no m’estranya que alguns els menyspreïn i que altres intentin evitar la seva presència als nostres carrers. En el fons, estan preocupats.

26/06/2011

Frustració. Ho havia dit en privat moltes vegades i ara ho dic públicament. Una de les meves frustracions durant els meus 4 anys de diputada va ser no aconseguir que el Govern enviés l’auditoria tècnica i econòmica feta sobre les autovies d’Eivissa a la Fiscalia per tal de veure si de les seves conclusions es derivava la comissió o no de delictes per part dels responsables polítics del Partit Popular. Ho vaig/vàrem intentar fins al final però el resultat tots sabem qui ha estat. Entre les darreres gestions va estar l’escrit enviat pel Conseller Albert Prats el passat febrer on es demanava que “es traslladi a Fiscalia l’auditoria sobre les autovies construïdes a Eivissa durant la passada legislatura amb la finalitat de delimitar les eventuals responsabilitats derivades de les nombroses irregularitats detectades” a més d’incloure un càlcul sobre el perjudici econòmic per a les arques de la Comunitat Autònoma ocasionat per aquestes irregularitats que se xifrava en la res menyspreable quantitat de 60 milions d’euros. El Conseller no va tenir resposta a la seva sol.licitud ni informació sobre els tràmits que, suposadament, feia la Conselleria d’Obres Públiques i Habitatge.

I dic tot això, com podeu imaginar, arran de la sortida als mitjans d’un Informe del Catedràtic de Dret Penal de la Universitat Carlos III, Francisco Javier Álvarez García, encarregat per la Conselleria d’Obres Públiques i Habitatge, amb data del 14 de març passat i que es pot consultar a la pàgina web del GEN: http://www.gengob.org/docs/dictamen.pdf.

"Implicaciones penales derivadas de la tramitación y ejecución de determinadas obras viales en la isla de Ibiza". Aquest és el subtítol del Dictamen jurídic penal del Sr. Álvarez García. Les conclusions de l’Informe són clares i recomano la seva lectura.

No fa falta ser un especialista jurídic per entendre el que diu aquest informe del què destaco unes frases de les 8 conclusions a les què arriba el document. A la conclusió número 7 es diu: “...En el presente caso – y lo anterior resulta predicable de los dos proyectos constructivos objeto de Dictamen – nos hallamos ante sendos expedientes completos de contratación caracterizados globalmente y trámite a trámite, por su injusticia y arbitrariedad, determinando así su plena incardinación en el delito de prevaricación del art. 404 del vigente Código Penal, conforme con la interpretación que del mismo viene haciendo la más reciente jurisprudencia de nuestro Tribunal Supremo”. A la conclusió número 8 s’afirma: “...Añadidamente, debe subrayarse cómo, junto a las colosales irregularidades procedimentales, se consuma un relevante daño patrimonial para la Administración Pública, asimismo incardinable en el delito de malversación de caudales públicos, prevenido en el art. 432 del Código Penal...”. Així mateix, se’n parla de d’un “...ilícito favorecimiento de terceros”.

Perplexitat i dubtes. En llegir l’Informe i observar la claredat amb la què es pronuncia sobre la presumpta comissió de delictes de prevaricació i malversació de recursos públics, sumo a la meva frustració la perplexitat pel fet que el Govern no hagués donat a conèixer aquest document i hagués posat a disposició de la Fiscalia tota la informació que tenia al respecte.

Cal recordar, i això ho vàrem viure amb reiteració al Parlament, que la Sra. Cabrer va desvetllar l’existència d’un Informe fet per l’Advocacia de la Comunitat Autònoma en què s’afirmava que de l’estudi de l’auditoria de les autovies no es derivava l’actuació ni incorrecta ni, molt menys, delictiva per part de l’Administració. Cal recordar que el Sr. Carbonero mai va reconèixer l’existència d’aquest informe, que només va admetre que es tractaven d’unes notes i que va dir que es demanarien altres opinions; entenc, ara, que es referia a l’esmentat Informe.

La veritat és que em sorgeixen molts dubtes.

Existia realment l’Informe fet per l’Advocacia de la Comunitat? La Sra. Cabrer ha dit que la setmana vinent ho farà públic.

Sempre he pensat que l’Informe de l’Advocacia que negava irregularitats en la construcció de les autovies havia estat “condicionat” per la influència de la Sra. Cabrer i no són pocs el rumors que apunten a una estreta relació entre ella i les persones que el signen. D’altra banda, sembla “lògic” pensar que difícilment l’Advocacia farà un informe en què reconeix que l’Administració de la qual ella és la columna vertebral ha actuat de forma incorrecta. De la mateixa manera, és fàcil deduir que la mateixa advocacia difícilment prendria en consideració el nou Informe que contradeia el que ella mateixa havia elaborat i que, a més a més, feia responsable a funcionaris i Conseller ( a l'Informe apareix en masculí) de la matèria de les irregularitats detectades.

Però si tot això és “de calaix”, per què el Govern insisteix en què sigui l’Advocacia la que determini com s’ha d’actuar davant aquest dictamen tant clar? L’explicació donada pel Conseller Carbonero és satisfactòria només a mitges. Addueix que va passar aquesta informació a l’Advocacia de la Comunitat perquè la valorés i decidís quines actuacions s’havien de prendre atès que aquest era el procediment correcte dins l’Administració. Però, esperava realment el Sr. Carbonero que l’Advocacia fes alguna cosa? I, en tot cas, per què no va fer públic el nou Informe?

El que és cert és que l’obscurantisme i la manca de claredat ha planejat sobre tota aquesta qüestió i m’agradaria conèixer les raons de fons d’aquesta actitud poruga i incoherent del Govern del Sr. Antich. Convindria un aclariment perquè, en cas contrari, l’ombra del dubte crearà les seves pròpies raons. De fet, al carrer ja se’n parla de pactes de silenci entre PP i PSOE per raons “inconfesables” i, avui mateix, a un diari local, un periodista ja veu  la llarga mà d’en Matutes darrera aquest trist capítol.

Fiscalia. Un altre vessant de difícil comprensió de tot aquest assumpte és la inactivitat de la Fiscalia sobretot tenint en compte la dimensió, també judicial, que va tenir el conflicte de les autovies a Eivissa i l’amplíssima informació que va sortir als mitjans de comunicació sobre les irregularitats que havien detectat les auditories fetes pel Govern. És lamentable veure que les mal anomenades “illes menors” també ho som pel que fa a l’atenció que ens dóna la justícia.

Una certa esperança em produeixen les declaracions del fiscal d’Eivissa, Antoni Torres, qui, avui, manifesta la seva predisposició a actuar davant l’aparició de l’Informe, recollir tota l’informació que hi hagi al respecte i analitzar “si hi ha motiu per iniciar una investigació al respecte”.

I ara, què?. Res espero del nou govern, de la mateixa Advocacia i de la Sra. Cabrer, flamant portaveu del Partit Popular al nou Parlament. L’argumentari ja l’hem començat a conèixer per boca de la Sra. Cabrer: desacreditar l’auditoria de les autovies i l’Informe del Sr. Álvarez García, acusar al Govern anterior de persecució cap a la seva persona i de fer una despesa innecessària en temps de crisi i recordar que l’Advocacia ja s’havia pronunciat de manera determinant.

És cert que amb la pèssima gestió d’aquest assumpte per part del Govern del Sr. Antich hem perdut una oportunitat d’or perquè la Justícia hagi actuat. Però això no ens pot fer oblidar allò realment important: la presumpta comissió de delictes de malversació de recursos públics i prevaricació  en la construcció de les autovies d’Eivissa.

Seria desitjable que la Fiscalia actués per iniciativa pròpia, però, en tot cas, és urgent cercar la fórmula per presentar una denúncia individual i/o col.lectiva d’aquests fets. I és que no podem sumar, a la ferida social i territorial que varen provocar les autovies, la impunitat consentida de les irregularitats i possibles delictes durant la seva construcció. Almenys, jo no puc.

22/06/2011

Fa uns dies que l’amic Josep Ramon Balanzat m’ha enviat unes reflexions personals sobre com afrontar el futur de l’esquerra a Eivissa. Considero molt valuosa les seves aportacions per  la seva vinculació passada a la política eivissenca però, alhora, per la perspectiva que li dóna viure des de fa quatre anys a Mallorca i haver participat al procés polític de constitució d’Iniciativaverds, partit del qual forma part actualment.

A l’entrada que vaig fer el dia després de les eleccions incloïa un breu apunt amb la meva visió del repte que suposa la construcció d’un tercer espai polític d’esquerres, ecologista i nacionalista i, en particular, el paper que ha de jugar Eivissa pel Canvi. Efectivament, només eren unes línies perquè aquesta és una qüestió molt complexa que, personalment, he de madurar per, després, poder compartir.

Crec que l’article d’en Balanzat, com ell mateix proposa, és un bon punt de partida per encetar un debat interessant i molt necessari. Aquí us deixo les propostes d'en Balanzat. Com sempre, tota opinió serà ben rebuda.

                                                             Reflexions sobre el futur de l’esquerra a Eivissa

Eleccions municipals i autonòmiques. Aquestes darreres eleccions municipals i autonòmiques ens han deixat algunes lliçons que hauríem de saber interpretar i recollir. En primer lloc i, pel que fa a Eivissa, hem vist que les opcions progressistes han tengut un mal resultat.

La desunió, els pactes antinatura, una gestió qüestionable a les institucions i, sobre tot, mal comunicada. La sensació, real o provocada, d’estar-mos barallant tot el temps entre naltros i, sobretot, les diferents visions de quina Eivissa volem, han estat algunes de les raons que han provocat el tsunami conservador o, més ben dit, que han provocat que una bona part de l’electorat progressista s’hagi quedat a casa.

Ara no podem estar-mos tot el dia fent-mos retrets sobre qui és més culpable d’aquests resultats. Hem de reflexionar sobre el que ha passat i actuar per a millorar les coses. Hi ha molta gent que està esperant a veure que farem a partir d’ara, molta gent que espera tornar a veure un projecte engrescador i il.lusionant.

M’atreviré a aportar algunes reflexions personals sobre el que crec que hauria de fer l’esquerra progressista eivissenca.

Eleccions generals, una oportunitat. D’aquí a pocs mesos tindrem eleccions generals. Els progressistes eivissencs hauran de decidir com es presenten, a qui recolzen, amb quina fórmula. Des de fa poc ha sorgit una iniciativa a nivell estatal que està sumant multitud de col.lectius, partits verds i de l’esquerra alternativa i, sobretot, molta gent no adscrita a cap partit o desencantada dels partits d’esquerra clàssica. Es tracta d’EQUO, el partit ecosocialista liderat per Juantxo López de Uralde. Crec que seria útil i intel•ligent  que l’esquerra verda d’Eivissa se sumi a aquest corrent. Aquest paraigües polític podria aixoplugar a Eivissa pel Canvi, ESOS, ENE o Compromís per Eivissa. Unint totes aquestes forces més un caramull d’independents que segur que se sumarien, es podria articular una bona candidatura amb sintonia amb el que ja s’està moguent a Mallorca i, aviat, a Menorca.

I després de les generals, què? El que, d’alguna manera, estic proposant és la refundació de l’espai  d’esquerres i ecologista. Es tracta de repensar el que hem fet fins ara, els missatges, els programes, les persones que ho han de liderar, les maneres d’organització.

EQUO ens haurà donat l’oportunitat de començar a vertebrar una nova força d’esquerres i ecologista. No fa falta que es digui EQUO. El nom no és el més important ara. El que sí que pens és que tot això hauria de confluir en una nova força política on tothom se senti representat i a gust i que doni resposta als nous reptes polítics i socials que s’estan produint al carrer, com el moviment dels “indignats” del 15-M.

Aquestes son unes breus pinzellades, una humil proposta que només pretén encetar un debat sobre el que hauríem de fer ara. Com més opinem, com més participem, més enriquidor serà el debat i les propostes que en surtin. La meva aportació es, ara per ara, virtual ja que estic visquent a Mallorca però vull compartir amb valtros les il.lusionants propostes organitzatives que s’estan treballant a l’illa gran i que tan bons resultats electorals han donat recentment.

Josep Ramon Balanzat

7/06/2011

Noves institucions, noves majories. Avui s’ha constituït el nou Parlament de les Illes Balears, el pròxim dissabte ho faran el nous ajuntaments i l’1 de juliol el Consell Insular d’Eivissa. Aviat, tindrem, doncs, les noves institucions que, sorgides de les eleccions del passat 22 de maig, ens governaran durant els propers  4 anys. És cert que s’ha de donar un marge de temps per veure quina serà l’orientació o el rumb, com li agradava dir al PP durant la pre-campanya, que marcaran els nous equips; més quan la campanya electoral que va protagonitzar el Partit Popular es va caracteritzar per l’absència de propostes electorals. Des del meu punt de vista, aquesta campanya de “baixa intensitat” del PP responia a dues qüestions bàsiques: en alguns casos, no interessava desvetllar el programa perquè podia mobilitzar una part de l’electorat progressista; en altres, el cas de Vila és paradigmàtic, simplement, no hi havia programa que mostrar. En qualsevol cas, aquestes dues setmanes darreres ens han donat uns quants de titulars que resulten molt significatius.

Uniformitat. Crida l’atenció la uniformitat dels primers missatges del Partit Popular per tot l’Estat Espanyol. Crec que més que mai els populars autonòmics no tindran el més mínim marge de maniobra a la seva actuació política en relació al que es marqui des de Madrid. El sucursalisme absolut marcarà les decisions a les diverses autonomies sense marge per a les particularitats territorials. Si això és així ara, què passarà amb la més que previsible victòria de Rajoy a les eleccions generals?

Primeres contradiccions. Les primeres contradiccions entre discurs i pràctica ja s’han deixat veure quan encara no estan constituïts els equips de govern. Estic parlant d’austeritat. De moment, el futur govern d’en Vicent Serra tindrà dos consellers més que l’actual de PSOE-ExC, el de na Marienna Jáuregui, dues dedicacions exclusives més que l’actual de na Lurdes Costa i a l’Ajuntament de S. Antoni també passa el mateix.

Estic parlant també del pes del PP d’Eivissa a Mallorca i la seva capacitat d’influència. Avui, al Diari Balears, es recull que, finalment, el futur President Bauzà no incorporarà cap conseller eivissenc al seu govern i que s’han de conformar amb què el veterà (que no deixa de ser un eufemisme) Palau ocupi la Vicepresidència del Parlament. Diuen que hi ha molta tensió...ja veurem com acaba.

Empresaris amics. Dues setmanes des de les eleccions i ja es comencen a veure sense dissimul la influència dels grups de pressió en futures decisions polítiques. Resulta cridaner que els dos temes que més ha destacat la futura batllesa de Vila aquests dies hagin estat la construcció de Ses Feixes i l’estació d’autobusos CETIS, ambdós temes estretament lligats a l’empresari que tant d’esforços, econòmics inclosos, va fer durant la campanya electoral de la candidata popular: el Sr. Vilàs. Haurem d’estar atents quan es negociïn els pressuposts de sanitat de l’any vinent.

D’altra banda, no podem obviar l’omnipresent Matutes. Va fer una precampanya discreta assistint a diferents actes del partit (quan ja no era del partit) i va desaparèixer de la campanya una vegada que va presentar la política turística i territorial que li tocava fer al PP a una conferència presentada per en Vicent Marí (el que implicava, d’altra banda, la benedicció implícita al candidat al Consell). Però ell sempre hi és.  No és, per tant,  casualitat que comencin a sortir notícies relacionades amb el camp de golf de Platja d’en Bossa. Amb l’excusa de denunciar la lenta retirada de les terres procedents de les expropiacions de l’autovia, es deixa caure que, en relació a la possibilitat de reprendre el projecte del camp de golf, “mai se sap”.

En aquest sentit, també em varen cridar l’atenció les paraules del futur Conseller de Política Territorial, Mariano Juan, quan referint-se a les terres va dir: “Es un tema particular entre la empresa y el propietario. Tanto da que las tierras estén allí como que se envíen a un vertedero”. No sé si trobo més preocupant la ignorància que delaten aquestes paraules o la indiferència que desprenen. El serial continuarà.

Indicis programàtics. Deia fa un moment que el Partit Popular va fer una campanya electoral sense mostrar el seu programa i, a dia d’avui, la única mesura, seguint el mantra estatal, que s’ha anunciat és que es faran auditories a totes les institucions. Em demano si es paralitzarà l’activitat d’ajuntaments, consell i govern fins que aquestes estiguin fetes perquè no crec que això sigui el que necessita la societat eivissenca i balear.

A nivell municipal, resulta significativa la supressió de la regidoria d’igualtat i normalització lingüística al futur govern de Vila. Veurem ni només ha desaparegut la regidoria o s’esborren totalment les àrees de l’agenda municipal; espero equivocar-me però em temo que així serà.

Llegint els diaris d’aquests dies sembla que només hi ha un tema que tenen clar els populars: la política territorial. Els missatges estan sent molt clars: sí a continuar la construcció en sòl rústic, sí a la construcció de Ses Feixes de Vila, derogació de les lleis de protecció del territori de la legislatura passada (en concret, la llei 4/2008, que inclou la protecció de Benirràs, Roca Llisa i Cala d’Hort, entre altres mesures) i recuperació de mesures específiques per a Eivissa, construcció de camps de golf (de moment, fins a dos i, això sí, “sostenibles”) i una sospitosa indefinició o calculada ambigüitat en relació als ports esportius (“En algún caso, en alguna zona que se creyese necesario y cumpliese, no estaría de más”- Mariano Juan-) i a la construcció dins les ZEPA i els LICS.

En més d’una ocasió hem comentat que la política territorial va íntimament lligada a la política econòmica i, en definitiva, al model global d’illa. El PP es presentava a les eleccions amb el lema del “canvi que volem”. Amb aquestes primeres passes, està demostrant que el que volen és tornar al passat i caldria recordar que entre el passat recent i el present s’ha produït una profunda crisi que no és conjuntural sinó estructural, és la crisi d’un model...el que volen recuperar?

El repte. Vivim i viurem temps difícils i s’haurà de veure com s’articula l’oposició i la resistència. Haurem de veure si la societat eivissenca es conforma amb tornar al passat o som capaços de pensar en un futur diferent. Tot un repte.

23/05/2011

Anàlisi d’urgència. Fer una anàlisi rigorosa dels resultats electorals precisaria de més temps, d’un estudi detallat dels percentatges de participació i abstenció, distribució del vot a les diferents institucions municipals, insulars i autonòmiques i de comparatives amb eleccions anteriors. Així mateix, també és oportú prendre una certa “distància de seguretat” que elimini o, almenys, suavitzi conclusions massa emotives. Aquestes són, per tant, impressions a primera vista, clarament subjectives, un diagnòstic d’urgència que precisarà d’una reflexió detinguda.

Eivissa més blava que mai. Eivissa ha estat tradicionalment una illa que ha donat moltes majories i, per tant, moltes alegries al Partit Popular. És un lloc comú referir-se al caràcter conservador de la majoria de la ciutadania eivissenca. Aquest panorama va tenir un gir qualitatiu notable al 2007 quan els progressistes vàrem guanyar l’Ajuntament de Vila per una àmplia majoria, vàrem accedir a l’ajuntament josepí i al Consell Insular i el sisè diputat eivissenc va permetre l’investidura del President Antich. Aquest canvi no es pot explicar sense el conflicte de les autopistes que fa generar un moviment social sense precedents i va esperonar la unió de tots els progressistes amb un protagonisme indiscutible d’ExC. Però, tot sembla que ha estat un simple parèntesi.

És cert que, atesa la conjuntura política actual,  autonòmica i estatal, no  ens hauria de resultar especialment rara el triomf del PP. El que passa és que ningú no s’esperava, i aquí incloc als mateixos candidats populars, una victòria tant aclaparadora com la que s’ha produït, a totes les institucions i amb uns percentatges espectaculars. “Ningú” no pensava que es perdria l’Ajuntament de Vila, que la continuïtat d’un govern progressista a l’Ajuntament de Sant Josep depengués d’un partit que és una escissió del PP o que, tant al Parlament com al Consell, la dreta acaparés 8 diputats i consellers. Eivissa és més blava que mai i això ens exigeix una reflexió.

Què ha passat amb el vot progressista? Crec que un element clau que s’ha d’estudiar amb detall és l’abstenció perquè una bona part del vot progressista s’ha quedat a casa. Si comparam l´índex d’abstenció entre el 2007 i el 2011 veurem que aquest augmenta a totes les institucions, oscil.lant entre l’1.57% del Municipi de Sant Joan de Labritja fins al 3.72% del Municipi de Sant Josep.

No és tampoc menyspreable l’augment dels vots blancs i nuls entre ambdues conteses electorals; en el cas dels blancs, arriba a multiplicar-se per 3 i en els dels nuls per dos. Serà l’eco del 15 M?Certament, no podem afirmar a quin espectre polític pertanyen aquests vots però intuïm que és més fàcil que siguin progressistes que no conservadors.

Ara bé, dir que l’abstenció progressista és la clau de la seva derrota és insuficient, és romandre a l’epidermi del problema; el que cal és aprofundir-hi, tractar de detectar el perquè d’aquesta abstenció. Avui mateix, ja he escoltat respostes simples i superficials. Em refereixo a aquells que atribueixen el triomf del PP o, millor dit, l’enfonsament dels progressistes a “l’efecte ZP” i la crisi, o, més exactament a l’aplicació de les receptes dretanes per sortir-ne. Trobo que és d’una miopia imperdonable fer-ho i que consti que no vull dir amb això que no pensi que el gir dretà d’en Zapatero no hagi influït en el desastre del PSOE illenc i autonòmic.

L’explicació, com la realitat, és polièdrica i, segurament, se m’escaparà algun element però apunto a continuació alguns dels què crec s’han de considerar:

a)  Decepció de la gestió a les institucions: crec que dins l’electorat progressista,  especialment del votant d’ExC, hi havia una insatisfacció notable respecte a la gestió dels representants a les diverses institucions. Des de la decisió de tirar endavant amb l’ampliació del Port d’Eivissa, passant per determinades actuacions en matèria patrimonial a l’Ajuntament de Vila, la retirada de la reforma del Pla Territorial d’Eivissa, fins a l’escàs i insuficient pes dels diputats/es eivissencs al Parlament i el Govern Balear o decisions en matèria territorial a l’Ajuntament de Sant Josep han estat elements decebedors per persones que havien votat la coalició PSOE-ExC.

L’esmentada retirada de la reforma del Pla Territorial d’Eivissa de forma unilateral per part del President Tarrés, va crear una fractura entre el PSOE i ExC que, en bona manera, va anar a la línia de flotació del pacte entre les dues forces polítiques i va  gairebé dinamitar les possibilitats de la seva reedició perquè posava de relleu l’existència de models territorials oposats dins la coalició a més trencar la confiança. Així mateix, va contribuir a fer més profundes les diferències dins ExC, atès que ERC es va alinear amb el PSOE. Aquestes mateixes divergències ja s’havien manifestat a l’hora d’afrontar la legalització dels urbanitzables de Platja d’en Bossa, Ses Variades i Cala Tarida.

b) La fragmentació d’ExC: ExC, al seu origen, va tenir la virtualitat d’aglutinar a un munt d’independents que identificant-se o no amb els partits que també hi formaven part (ENE, ERC i EU) se sentia còmodes en una formació política que es definia com progressista, nacionalista i ecologista. La sortida d’ERC i ENE i una part dels independents va que ExC deixés de ser un referent polític per a una part dels antics votants. Així mateix va incidir negativament que es tractés d’un trancament problemàtic i amb enfrontaments evidents i públics.

c) La coalició PSOE-Pacte per Eivissa: la decisió del PSOE de pactar amb ERC (que ja havia demostrat la seva identificació amb la política territorial del PSOE clarament diferenciada de la resta d’ExC) i GxE (partit que es apareix públicament quan es veu impossible tancar un acord amb ExC i la carta de presentació del qual és l’insularisme i el “no ser de dretes ni d’esquerres”) va suposar un gir cap al centre dels socialistes. Aquest “minipacte” va crear un important malestar dins sectors dels afiliats i simpatitzants socialistes que consideren que es tracta d’un pacte  “antinatura” i incomprensió també al si d’ERC.

d) Els progressistes separats a les eleccions: si al 2007, la coalició PSOE-ExC era la única opció progressista, al 2011 s’hi presenten PSOE-Pacte per Eivissa, ExC i ENE. A més a més, es crea, tot i que no es presenta, un nou partit també amb persones que procedeixen d’ExC anomenat Compromís amb Eivissa.

Bàsicament, dues han estat les conseqüències d’aquest complicat puzle que he intentat simplificar: deixar sense referent a una bona part de l’electorat progressista que decideix no anar a votar i dividir el vot dificultant l’elecció en aplicació de la llei d’Hont. Només per posar un exemple, la suma dels vots d’ExC i ENE haurien assegurat l’elecció d’un conseller/a i, probablement, d’un regidor més l’Ajuntament de Vila. El Partit Popular ha pogut guanyar sense despentinar-se i sense explicar quin és el seu programa electoral.

No obstant això, també he de dir que, molt probablement, si s’hagués repetit la coalició PSOE-ExC-ERC i ENE no s’hauria impedit el triomf del Partit Popular perquè no hauria tingut credibilitat per a molts votants ateses les diferències que s’havien manifestat al llarg de la legislatura;  com a molt, s’hauria suavitzat la derrota.

Futur. Tota l’esquerra d’Eivissa hem de fer una reflexió profunda i autocrítica sobre el què ha passat i només així podem donar una oportunitat a un futur progressista. Assenyalaria bàsicament dues línies. D’una banda, el PSOE ha de plantejar-se on vol situar-se dins l’espectre polític; si vol continuar pescant als caladers de la dreta o vol recuperar la seva essència “socialista” i si és capaç de presentar un model territorial i socioeconòmic clarament diferenciat del Partit Popular.

D’altra banda, a Eivissa, hi ha un tercer espai plural a l’esquerra del PSOE amb tres ingredients bàsics, el progressisme, l’ecologisme i el nacionalisme. Des del meu punt de vista, ExC hauria de plantejar-se el repte de contribuir a omplir aquest espai on podria confluir amb altres formacions com Compromís amb Eivissa, ENE i, probablement, la nova formació ESOS (Eivissa Sostenible).

Ens hem d’oblidar de coalicions electorals conjunturals i a corre-cuita i hem de començar a construir el futur sense preses però sense pausa, amb passes fermes i metes clares. En cas contrari, Eivissa seguirà tenyida de blau per molt de temps.

19/05/2011

És cert que l’activitat frenètica de la campanya electoral em deixa poc temps per atendre el blog. Després d’estar tot el dia anant d’un lloc a un altre, preparant actes, actualitzant agendes, … em queden poques ganes per seure davant l’ordinador, pensar i escriure. Avui ho he aconseguit i us vull deixar algunes reflexions.

El vot de la por. L’altre dia, a una tertúlia a la ràdio, deia el president del PP d’Eivissa que el PSOE feia servir com a principal argument per atreure vots d’indecisos  la por per un possible triomf del Partit Popular. Deia en Miquel Jerez que, per exemple, el PSOE fa campanya avisant que si arriba el PP a governar es privatitzaran els serveis públics. Jo li deia al representant del PP que a mi realment em fa por que passi això però no perquè ho digui el PSOE sinó perquè basta veure què fa la dreta a les comunitats autònomes on governa. Basta veure els processos de privatització de la sanitat o de l’educació que està duent a terme la Sra. Aguirre o el Sr. Camps. Per tant, aquesta por no és una arma electoral sinó que respon a una realitat concreta i contrastable.

El vot útil. Però el vot de la por esgrimit pel PSOE ve acompanyat d’un corolari que no és altre que el vot útil dins de la lògica bipartidista i això no ho comparteixo. L’argumentari del PSOE és clar: perquè no guanyi el model de la dreta els hem de votar a ells perquè són els únics que poden governar... a més del PP.  Per tant, si vols que el teu vot sigui realment “útil” oblida’t d’opcions minoritàries que mai podran ser majoritàries. I, clar, aquí està la clau: el triomf del PSOE assegura polítiques diferents de les del PP? És la política de Zapatero amb els seus socis de “gobernabilitat”, CIU i PNB, una política d’esquerres? Crec que és una obvietat afirmar que el PSOE fa temps que ha iniciat ja fa temps una deriva cap al centre i que cerca els seus vots moderats.

Si ens aturam a les Illes Balears d’aquesta legislatura, algú pensa que un govern només format per PSOE i UM hagués fet les mateixes polítiques que el govern de n’Antich amb el suport de forces nacionalistes, d’esquerres i ecologistes com són el Bloc per Mallorca, el PSM de Menorca i ExC?

Si ens apropam a Eivissa, trobam més d’allò mateix. Poden servir, com a exemple, les profundes diferències en matèria territorial que s’han posat de manifest en aquesta legislatura entre el PSOE i ExC; en aquest sentit, no només em refereixo al frustrat Pla Territorial sinó també a la manera d’afrontar la resolució dels urbanitzables de Platja d’en Bossa, Cala Tarida i Ses Variades o el mateix concepte de reconversió de les zones turístiques madures. Perquè no hem d’oblidar que parlar de territori és també parlar de turisme i de futur. Just a la mateixa tertúlia que esmentava fa un moment, el representant del PSOE-ERC afirmava que el seu partit estava a favor dels camps de golf i que només perquè havien pactat amb nosaltres havien acceptat no fer cap durant aquesta legislatura que ara acaba. Això ens duu a dubtar sobre quina és la posició real del PSOE respecte als ports esportius o el turisme residencial o tantes altres qüestions vitals com pot ser el pes del capital privat al sector sanitari o educatiu.

Tornam al raonament de l’inici. Efectivament, em dóna por l’arribada del PP perquè fa polítiques de dretes però votar el PSOE no assegura que no es facin polítiques de dretes. Per tant, l’equació “vot de la por=vot útil” és una falàcia. El suposat vot útil invocat pel PSOE és inútil si el que es vol és que s'apliquin polítiques clarament progressistes

A Eivissa, un PSOE sense un contrapès d’una força política d’esquerres i ecologista com és ExC no garanteix que es facin polítiques diferenciades del Partit Popular.

La utilitat del vot. Des del meu punt de vista, hem d’anar a votar i la utilitat del vot resideix en el vot en consciència, del vot ideològic, del vot “autèntic”. I no estic invocant el vot per cap partit en concret, estic invocant la responsabilitat individual d’exercir un dret pel qual molta gent a altres parts del món està morint per aconseguir-lo. Estic defensant que hem d’anar a votar pensant què ens proposa cada formació política, coneixent quin és el seu passat, el seu present i reflexionant sobre com plantegen el nostre futur.

El moviment 15M. Vaig començar a escriure aquesta entrada fa un parell de dies. Entre la data de començament i avui ha esclatat el moviment 15M i crec pertinent fer-ne una referència, tot i que sigui només una anàlisi d’urgència. Ja tardava molt i és una bona notícia, sobretot, pel que representa de capacitat de llibertat d’expressió i participació d’una bona part de la societat que romania silenciosa i no sé si silenciada. He llegit el seu manifest i trobo nombroses coincidències entre les seves reivindicacions i el meu posicionament polític. Trobo lamentable tant la criminalització del moviment per part de la dreta com els intents de rendibilització partidista per part d’altres. Haurem d’esperar el desenvolupament però, ja dic, de moment, una bona notícia. Alguna cosa es mou i és necessari.

7/05/2011  

Fa setmanes, feia una entrada sobre com el Partit Popular frustrava al Parlament el projecte de llei d'igualtat de dones i homes per a les Illes Balears que havia presentat el Govern i ho feia després d'haver estat acceptades la major part de les esmenes que presentava l'oposició. És més que probable que el PP no digui ni paraula sobre aquest tema al llarg de la campanya electoral, així que convé no oblidar la seva posició.

Avui, Sònia Cardona, consellera d´Igualtat i Participació Ciutadana del Consell Insular de Formentera, publica un lúcid i clarificador article al respecte amb el qual m'identifico plenament i que us deixo per a la seva lectura. 


                                                                      A FAVOR DE LA LLEI D'IGUALTAT

El passat 4 de maig se succeïren a les nostres illes diversos actes públics del moviment de dones a favor del projecte de Llei d´igualtat entre dones i homes proposat pel Govern balear.

Aquest projecte es va rebutjar el passat 22 de març al Parlament de les Illes Balears per culpa dels vots en contra del Grup Parlamentari Popular, justament durant un mes de març en què amb celebracions arreu del planeta, les dones lluitam per la conscienciació de les nostres societats sobre els reptes pendents per assolir la igualtat i acabar, per tant, amb la desigualtat institucionalitzada de la meitat de la humanitat.

Aquest revés polític ha set especialment dur i injust per dos motius. En primer lloc, perquè aquesta llei és imprescindible a la nostra comunitat, ja que el nou Estatut i la Llei estatal d´igualtat han deixat la Llei de 2006 completament desfasada. I en segon lloc, i més sagnant encara, perquè el nou projecte de llei d´igualtat entre dones i homes, naixia a l´empara d´un llarg procés participatiu amb les organitzacions de dones de la nostra comunitat que comptem per primera vegada, fita d´aquesta legislatura, amb un Consell de les Dones autonòmic.

Encara més incompresible al rebuig d´aquest projecte és que compta i comptava amb tots els informes favorables preceptius, un cop consultades totes les instàncies implicades en una llei integral i ambiciosa. Estam parlant del món educatiu, el laboral, el judicial, la sanitat i els cossos de seguretat, entre d´altres. Perquè un fet és innegable: ha de ser tota la societat en conjunt la que participi en la detecció i millora de totes les situacions de vulnerabilitat i injustícia, i aquesta llei, així ho contemplava.

La perspectiva de gènere aplicada a la totalitat de les polítiques engegades des dels poders públics ha de ser una constant i no una excepció. És d´aquesta convicció democràtica dels moviments de dones que sorgeix la indignació pel vot en contra del Grup Parlamentari Popular. No entenem, no compartim i no acceptam les motivacions polítiques que han portat al Partit Popular a frustar les legítimes aspiracions del moviment per a la igualtat a les nostres illes.

No hem sentit esgrimir cap argument de fons contra l´articulat del projecte de llei, ni defensar les suposades bondats de la Llei actual. La percepció de moltes de nosaltres ha set la d´un moviment polític d´última hora, d´un gir dretà que no articula un discurs documentat, creïble i de propostes polítiques concretes sobre igualtat entre dones i homes.

La ciutadania balear mereixia una Llei d´igualtat a l´alçada de les noves realitats socials que ens envolten i el Partit Popular amb el sentit del seu vot ha frustat aquesta oportunitat. Però estam convençudes que el moviment per a la igualtat es repondrà d´aquest revés i continuarà amb força donant la resposta que aquestes injustícies mereixen.

Des de Formentera donam tot el nostre suport a les accions empreses en la defensa d´una Llei per la igualtat seguestrada per la cojuntura política.

Sònia Cardona Ferrer, consellera d´Igualtat i Participació Ciutadana del Consell Insular de Formentera (publicat avui al Diario de Ibiza)