4/02/2010

Diumenge he tornat de Colòmbia. Ha estat aquest un viatge molt intens no només per la carregadíssima agenda que dúiem sinó sobretot per l’impacte emocional que ens van provocar els testimonis de les víctimes. Ens hem reunit amb un amplíssim ventall d’organitzacions de la societat civil així com representants de diferents institucions i el Govern. Segurament, una setmana és poc temps per dir que coneixes la problemàtica d’un país però és prou per entendre algunes claus bàsiques de la complexitat de la realitat colombiana.

Els membres de la missió pertanyem a partits polítics molts diversos (CIU, PSOE, EU, ERC i Aralar) però, malgrat això, vàrem aconseguir consensuar un document provisional que presentàrem a roda de premsa a Bogotà en acabar la visita i que us adjunto. Una diagnosi d’urgència: “els drets humans a Colòmbia es vulneren de manera sistemàtica i aquesta situació està íntimament lligada al manteniment del conflicte polític, social i armat intern del país”.

Ara començam a treballar l’informe definitiu sobre la situació dels drets humans a Colòmbia, especialment referits a tres àmbits: dones, sindicalistes i defensores i defensors dels dret humans. Probablement, en un parell de mesos l’haurem acabat i el farem públic; també l’enviarem als Governs Espanyol i Colombià, partits polítics, organitzacions de la societat civil espanyola i colombiana, Unió Europea i Nacions Unides.

A continuació, us comento algunes pinzellades de la visita, aspectes que em vàrem cridar especialment l’atenció.

· La capacitat organitzativa de la societat civil. Impressionant el teixit social organitzat de Colòmbia. Només la Plataforma Techo Común que, podríem dir, és l’equivalent a la Plataforma pels drets humans i la Pau a Colòmbia de l’Estat Espanyol inclou a prop de 800 associacions. Desconec la seva capacitat d’arrossegament i la seva representativitat però el que és indubtable és que constitueixen una forta xarxa de solidaritat i lluita.

· Les dones. Dignitat, força, empenta, capacitat de lluita són alguns dels trets que caracteritzen les omnipresents dones que hem trobat per tot arreu. Des de la magistrades de la Cort Suprema a les voluntàries de les organitzacions de base, passant per les responsables de premsa o les senadores. Fonamental i exemplar el paper de les dones a les associacions de víctimes. Vinc amb la percepció que la dona és l’espina dorsal de la societat colombiana i també punta de llança de la reivindicació. No és estrany que sigui també objecte preferent de furibunds atacs per part dels agents armats del conflicte.

· Parapolítica. Curiós concepte, no l’havia sentit abans, que serveix per designar les vinculacions entre polítics i paramilitarisme. En un moment en què el Govern d’Uribe afirma que el paramilitarisme està desactivat i forma part del passat colombià, el 30% dels parlamentaris actuals – entre 70 i 80-  estan immersos en diferents fases de processos judicials acusats de formar part de la “parapolítica”, alguns ja estan a presó.

· Dues realitats paral.leles. Tal vegada, sembli estrany però a les reunions que vàrem mantenir aquests dies se’ns presentaven dues realitats oposades. La societat civil parla de conflicte, violència, patiment, impunitat, desconfiança cap a les institucions. El govern parla d’inexistència de conflicte, de lleis reparadores, de justícia. L’exemple esmentat de la parapolítica és molt representatiu. Dues realitats molt llunyanes que no troben punt de contacte...però qui pateix, qui es duu la pitjor part és clarament la societat civil. El que tinc clar és que la política del Govern, l’anomenada política de “seguretat democràtica”, no resol els problemes de la gent de Colòmbia i la militarització creixent empitjora encara més les seves vides.

A continuació, podeu llegir el document preliminar que vàrem consensuar a Bogotà.

DELEGACIÓN  DEL ESTADO ESPAÑOL
Misión de verificación de la situación de Derechos Humanos en Colombia: mujeres, sindicalistas y defensores y defensoras de Derechos Humanos (23 al 30 de enero de 2010)

Una misión de parlamentarios del Estado español compuesta por Jordi Pedret (PSC), Carles Campuzano (Convergencia i Unió) Francesc Canet (Esquerra Republicana de Catalunya), Joan Josep Nuet (Entesa Catalana), Mikel Basabe (Aralar), Inés Sabanés (Izquierda Unida) y Marián Suárez (Eivissa pel Canvi) visita Colombia del 23 al 30 de enero. Esta Misión fue organizada por la Plataforma por la Paz y los Derechos Humanos en Colombia (Estado español). Los integrantes de la misión nos entrevistamos con el Embajador de España en Colombia, representantes de la Iglesia Católica, Luterana y Menonita, Corte Suprema de Justicia, Consenso de Cartagena, Coordinador del Área Jurídica de la OACNUDH, MOVICE, Coordinadora de Victimas UP, Mesa Nacional de Víctimas, Asfamipaz, G-24, Colombianos y Colombianas por la Paz, Centrales obreras (CUT, CTC y CGT), Comisión de DD. HH. y Audiencia de la Cámara de Representantes, Movimiento de Mujeres, Alto Comisionado para la Paz en Colombia, Programa Presidencial de DIH y DH, Ministerio del Interior y Justicia, Fiscalía General de la Nación, Techo Común, representantes de partidos políticos y organizaciones sociales nacionales y territoriales de DD. HH. pertenecientes a la Coordinadora Colombia-Europa-EE.UU.

Asimismo la Delegación viajó a Cali y Medellín donde se entrevistó con numerosas organizaciones sindicales, mujeres y DD. HH. y con instituciones locales y fue acompañada por la Guardia Indígena.

Agradecemos públicamente a todas las personas, organizaciones e instancias gubernamentales que nos han facilitado la realización de nuestro trabajo.
La visita de esta delegación se da en el contexto de la negociación del Tratado de Libre Comercio entre la Unión Europea y Colombia, coincidiendo con el semestre durante el cual el Gobierno español ostenta la Presidencia del Consejo de la Unión Europea y la celebración, en el mes de mayo en Madrid, de la Cumbre de Jefes de Estado de América Latina y la Unión Europea. Por ello, cobra suma importancia que los Derechos Humanos en Colombia estén presentes en la agenda política española y europea.

Bajo este prisma se constituyó esta Misión de verificación que tuvo como objetivo constatar la situación de los Derechos Humanos en tres sectores de la sociedad colombiana: las mujeres, los y las sindicalistas y los y las defensoras de Derechos Humanos.

Queremos dejar constancia de que, durante la misión de verificación, los testimonios de sufrimiento de las víctimas de la vulneración de los derechos humanos nos han producido una fuerte conmoción y, en consecuencia, consideramos que ellas han de ser el objetivo preferente de las agendas nacional e internacional.

Con todo el material y la información recopiladas durante esta semana, la misión procederá próximamente a la elaboración del Informe de Verificación de la situación de los DD. HH. en Colombia.

Como conclusiones primeras del trabajo de la misión, destacamos las siguientes:

1.- En Colombia existe un conflicto social, político y armado interno que provoca la vulneración sistemática de los derechos humanos por parte de todos los agentes armados.

2.- La población civil es la principal víctima del conflicto al ser involucrada de manera forzada y creciente por parte de las diferentes partes en conflicto. Este proceso  genera profundo sufrimiento, impotencia en la población, falta de confianza en las instituciones y, especialmente, la percepción de impunidad respecto a la violación de los derechos humanos.

3.- La justicia resulta ineficaz debido a la inadecuación de los medios, tanto para hacer frente a las necesidades derivadas del conflicto (tales como el enjuiciamiento de los responsables de las violaciones de los DD. HH. y otros crímenes) como para la reparación efectiva de las víctimas. Por otro lado, hemos tenido conocimiento reiteradas denuncias respecto a la falta de voluntad de determinadas instancias para llevar a cabo los procesos contra responsables de las violaciones mencionadas. Igualmente, y como ejemplo significativo, la liberación de los militares acusados de ejecuciones extrajudiciales proyecta en la sociedad una imagen de impunidad ante el delito.

4.- No se respeta  la independencia del poder judicial, eje fundamental del estado de derecho. La Corte Suprema de Justicia está siendo atacada desde instancias de gobierno y sus magistrados son sometidos a seguimiento, amenazas, control telefónico  e intentos de desacreditarlos ante la opinión pública.

5.- Desarrollar la actividad sindical en Colombia resulta peligroso y las organizaciones sindicales y sus dirigentes sufren persecución sistemática y detenciones arbitrarias.

6.- La mujer es utilizada como parte del conflicto por los actores armados y, así, es secuestrada y víctima de abusos sexuales.

7.- Se estigmatiza a los defensores y defensoras de DD. HH.. al acusarles de vinculación con grupos insurgentes poniendo en peligro sus vidas por el ejercicio del legítimo derecho a trabajar por los Derechos Humanos.

8.- Asimismo, se estigmatiza y persigue a las personas miembros del colectivo LGTB.

9.- Todas las partes en conflicto involucran a los menores en el mismo. Particularmente, paramilitares y guerrilla secuestran y reclutan forzosamente a menores.
10.- El problema de la propiedad de la tierra no está resuelto y es un elemento central en el conflicto colombiano. Se han producido y se producen desplazamientos forzosos de la población (campesinos, indígenas y afrodescendientes) como consecuencia del conflicto armado y de los intereses de empresas transnacionales con la cobertura del gobierno colombiano.

11.- La aplicación de la ley no está dando satisfacción a los legítimos derechos de verdad, justicia y reparación que reclaman las víctimas.

12.- La prolongación del conflicto armado ha provocado un proceso gradual de descohesión socio-económica y aumento de las desigualdades sociales.

13.- Las políticas gubernamentales no están siendo un instrumento eficaz en la resolución del conflicto armado interno.

Propuestas

A la vista de estas primeras conclusiones y a espera de la definitiva elaboración del Informe, los miembros de la misión formulamos las siguientes propuestas:

1.- Instar a las partes en conflicto a cumplir las resoluciones emitidas por la ONU en relación al conflicto colombiano y a buscar una solución negociada del conflicto armado interno.

2.- Instar al Gobierno colombiano a reconocer públicamente la existencia de un conflicto armado interno, a cumplir con su obligación de observar y defender la ley, de respetar, proteger y hacer realidad los derechos humanos y a garantizar a todas las víctimas la justicia y la reparación.

3.- Incorporar la discusión sobre la situación de los DD. HH. en el diálogo bilateral entre los gobiernos colombiano y español.

4.- Vincular la firma del Tratado de Libre Comercio entre Colombia y la Unión Europea al respeto de los DD. HH. en este país.

5.- Comprometer a las partes en conflicto (fuerzas armadas, paramilitares y guerrilla) a no involucrar a la población civil en el conflicto, y al gobierno y las fuerzas insurgentes a propiciar el intercambio humanitario y el cumplimiento del Derecho Internacional Humanitario.

6.- Comprometer al Gobierno colombiano en el respeto y garantía del legítimo trabajo desarrollado por los defensores de los derechos humanos y los líderes sociales: sindicalistas, campesinos, indígenas, afrocolombianos, mujeres, estudiantes y periodistas.

7.- Solicitar al Gobierno colombiano el respeto de la autonomía reconocida de los pueblos indígenas a través del reconocimiento de la autoridad de los cabildos, asegurándoles un presupuesto suficiente para sus programas de salud, producción, educación y medio ambiente.

8.- Comprometer a la comunidad internacional y a España, en particular, en la necesidad de vincular la cooperación al desarrollo con Colombia al respeto y promoción de los derechos humanos, la paz y la cohesión socio-económica y cultural del país.

9.- Comprometer al Gobierno colombiano en el respeto del principio de independencia del poder judicial.

10.- Comprometer al Gobierno colombiano en un auténtico y efectivo proceso de verdad, justicia y reparación de las víctimas del conflicto.

11.- Comprometer al Gobierno colombiano en el desarrollo de políticas que eviten los desplazamientos forzados de la población y palien la situación de las personas desplazadas.

Los miembros de la misión de verificación de los derechos humanos en Colombia formulamos estas propuestas desde una posición de apuesta por el diálogo y por una salida negociada al conflicto armado interno que se vive en Colombia para conseguir la paz con justicia social reiteradamente reclamada por la población colombiana.


Bogotá, 29 de enero de 2010

22/01/2010 

Demà parteixo cap a Colòmbia dins una missió de diputats i senadors de l'Estat Espanyol. Aquesta és una missió de verificació de la situació dels drets humans a Colòmbia, en general, i de les dones, sindicalistes i defensors dels drets humans, en particular. Està organitzada per la Plataforma per la pau i els drets humans a Colòmbia de l'Estat Espanyol. Us deixo la nota de premsa que ha enviat l'organització als mitjans de comunicació. Durant aquest dies, probablement, no tindré temps d'actualitzar el blog. En tornar, ja us comentaré les meves impresions i conclusions.

"Seis diputados y un senador, todos del Estado español, viajarán este sábado 23 de enero y durante una semana a Colombia para verificar sobre el terreno la situación de derechos humanos en la que se hallan tres de los colectivos más afectados por el conflicto colombiano: el de mujeres, el de defensores/as de DDHH y el de sindicalistas.
La misión de verificación se reunirá, entre otros, con todos los partidos políticos colombianos, organizaciones sociales y sindicales, la ONU, el presidente de la Corte Suprema así como con el Gobierno de Colombia. Los encuentros tendrán lugar en Bogotá, Cali y Medellín. A estos dos lugares acudirán delegaciones de otras regiones del país para exponer la situación de los colectivos mencionados.
La misión de verificación está organizada por la Plataforma por la Paz y los Derechos Humanos en Colombia del Estado español, que aglutina coordinaciones y organizaciones que trabajan, en el ámbito español, por la solución política negociada en Colombia y por la defensa y aplicación de los derechos humanos en aquel país.
Los diputados y el senador pertenecen a una amplia representación de los partidos políticos españoles, con presencia tanto en el Congreso de Diputados como en Parlamentos autonómicos: Jordi Pedret del Partido Socialista Obrero Español-PSOE, Inés Sabanés de Izquierda Unida, Francesc Canet de Esquerra Republicana de Catalunya-ERC, Joan-Josep Nuet, senador de Iniciativa per Catalunya- Esquerra Unida i Alternativa, Carles Campuzano de Convergència i Unió-CIU, Mikel Basabe de Aralar y Marián Suárez de Eivissa pel Canvi.
La misión de verificación se enmarca en las labores de incidencia relacionadas con la presidencia española de la Unión Europea (que durará todo este primer semestre del 2010), y con la cumbre Europa-América Latina que se celebrará en mayo en España.
Al regreso, los parlamentarios/as realizarán una rueda de prensa y elaborarán un informe, iniciativas con las que se tratará de dar a conocer la situación de derechos humanos de mujeres, sindicalistas y defensores de DDHH en Colombia, que los diputados/as y el senador habrán podido comprobar in situ".

Plataforma por la Paz y los Derechos Humanos en Colombia del Estado español

20/01/2010

Ahir, Abel i Estela Matutes varen haver de comparèixer davant la jutgessa per declarar per la querella que el ciutadà Albert Prats els va posar per injúries i calumnies. I dic el ciutadà Albert Prats perquè els fets es varen produir quan el querellant no tenia cap càrrec públic i exercia de professor d’Institut. I no vull dir amb això que la condició de càrrec públic hagi de dur aparellada la tolerància a ser insultat i injuriat però, malauradament, el “joc polític” dóna sovint per les paraules grosses. El ciutadà Prats reclama, amb molta raó, una qüestió elemental: la rectificació pública de les acusacions de què va ser objecte i la restitució de la seva honorabilitat.

Però, tot i que no és la pretensió del querellant, no podem deixar de dir que aquest judici té un valor simbòlic i les declaracions fetes pels querellats ho confirmen: representen l’essència una manera de fer política que és la del Partit Popular. Una forma de fer política en què els àmbits privats i públics es confonen - l’empresari fent política  i la política al servei de l’empresari -, una forma de fer política en què es criminalitza la discrepància, una forma de fer política en què tot s’hi val, l’insult i la desqualificació gratuïta incloses.

Resulta significatiu que les paraules als mitjans de comunicació del Sr. Matutes després de la seva declaració judicial hagin estat dedicades a reivindicar dos projectes empresarials propis – camp de golf de Platja d’en Bossa i Port d’Es Viver- i les de la Sra. Matutes a reafirmar-se en la construcció d'unes autovies que varen generar una tensió social mai viscuda a aquesta illa. Ambdós obvien l’elemental lògica política de què els qui governam ara, democràticament elegits, ho fem perquè dúiem uns programes electorals que defensàvem una altra forma de fer política i un model diferent d’illa que la del Partit Popular, amb una concepció de la mobilitat radicalment diferent i una concepció del territori en què ni camps de golf ni la destrucció del nostre litoral en tenen cabuda. Mai ho entendran?

Doncs, això, tot un símbol.

19/01/2010 

Ahir llegia als diaris tres notícies sobre les Illes balears que conviden a la reflexió.

La primera d’elles es referia a l’hàbit de llegir que tenim a les Illes  Balears. Segons un informe fet per Ministeri de Cultura, el nostre  l’índex de lectura, un 51,8% (6 punts per baix de la mitjana estatal), ens situa en la penúltima posició de la llista. Així mateix, les dades referides a visites als museus i teatre tampoc no ens deixen en una posició millor. Sembla, doncs, que la cultura no ocupa un lloc destacat a la llista de les nostres prioritats.

La segona tenia a veure amb el fracàs escolar. Un estudi de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear analitzava les preocupants dades d’absentisme escolar. Tot i que s’estaven aconseguint rebaixar, les xifres continuen sent importants. No dic res de nou si recordo la connexió entre absentisme i abandonament escolar, entre abandonament i fracàs escolar, entre fracàs escolar i baixa qualificació i entre baixa qualificació, difícil inserció laboral i precarietat de la feina.

La tercera ens informava que més de la meitat de les famílies de les Illes Balears reben prestacions socials la qual cosa indica el grau elevat de vulnerabilitat social d’una bona part de la nostra societat. Interessant també és la dada aportada en relació a les ajudes rebudes per les persones aturades, 13 punts per damunt de la mitjana espanyola, la qual s’explica per l’acusada temporalitat de l’activitat econòmica a les nostres illes.

Certament, no es tracta de notícies  directament relacionades entre sí  però trobo que es pot establir qualque punt de connexió. Curiosament, es tracta d’estudis realitzats per diferents institucions en moments diversos i que simplement han coincidit en la seva publicació. Malgrat això, els tres apunten com un dels elements explicatius a tenir en compte les particularitats del mercat laboral i el ritme de vida que determina. Estan parlant d’estacionalitat i precarietat laboral.

Però més enllà d’això, sembla evident les relacions entre valoració de la cultura, valoració de l’educació i qualificació professional com a element afavoridor de la qualitat de l’ocupació. Les diferents institucions no es poden conformar amb donar a conèixer les dades. És la seva obligació posar en marxa actuacions que corregeixin aquesta radiografia d’una societat inculta, despreocupada per l’educació i vulnerable socialment. La invitació a la reflexió sobre el nostre model social i econòmic és obligada.

12/01/2010

Qüestions tècniques i feines pendents m’han impedit actualitzar el blog les dues darreres setmanes, així que vagi per endavant les disculpes i, com pertoca, la felicitació pel nou any.

He estat temptada de fer una entrada de valoració del 2009 però, francament, no he trobat res més interessant a dir que el que haureu pogut llegir i, probablement, pensar. Sí que us he deixat un article a la secció d’opinió del diputat del Bloc per Mallorca-PSM-Verds, Miquel Àngel Llauger, que m’ha semblat molt encertat. D’altra banda, al cap i a la fi, passar d’un any a s’altre no deixa de ser una convenció que ja ens va bé per poder trencar els ritmes de vida i feina.

Però, mantenint el tòpic, he de dir que m’hauria agradat començar l’any parlant d’un tema diferent del què tractaré avui però em sento en l’obligació de fer-ho.

Ahir, dilluns, llegia als diaris les crítiques que feia a ExC el líder-que-vol-ser del PP eivissenc, Miquel Jerez. No entraré a rebatre-les perquè “critica el que pot i no el que vol” però sí faré algunes consideracions.

Silenci. Dissabte coneixíem pels diaris l’assumpció per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears del Cas CDEIB o Cas Scala en què està imputat el Sr. Cardona, diputat i company d’escó del Sr. Jerez, per 6 delictes diferents: malversació de cabdals públics, prevaricació, negociacions prohibides, falsificació documental, cofet i frau a l’Administració. L’escrit de la fiscalia considera provat que els imputats “es varen apoderar d’ingents quantitats de fons públics” i la jutgessa que ha instruït el cas afirma que s’han detectat “nombroses dades incriminatòries” contra el diputat eivissenc. Al dia següent, els mitjans de comunicació recollien les reaccions al cas (tema que donaria per una altra entrada...) de diferents veus del Partit Popular però no la del Sr. Jerez. Crida l’atenció el solemne silenci del líder-que-vol-ser del PP d’Eivissa.

Remor. Al dia següent, el líder-que-vol-ser trenca el seu silenci sobre un assumpte realment insubstancial com és el Cas Cardona per fer unes declaracions sobre ExC en un to envalentit i amb una notable incontinència verbal. De les seves declaracions, em quedo, per grotesques, les referides a la manca de credibilitat, irresponsabilitat i servilisme. I afegeixo la d’immoralitat que també varen pronunciar fa unes setmanes en una altra roda de premsa referides a la nostra formació.

Manca de credibilitat, irresponsabilitat i immoralitat.  Pensa el Sr. Jerez que el seu partit, amb un ex-president imputat per nou delictes, amb tres diputats pendents de judici, amb desenes d’ex-càrrecs públics implicats en els casos Palma Arena, Andratx, Peatge, Turisme Jove, Pla Territorial de Mallorca, Bitel 2, Huerta..., amb uns quants amb sentències fermes empresonats ( Cas Rodrigo de Santos) o en llibertat sota fiança (Massot, Hidalgo,...) pot atribuir-se cap credibilitat? Està legitimat el Sr. Jerez per acusar ningú d’irresponsabilitat? Pot dir això quan estam pagant totes les persones que ens dedicam al servei públic l’ombra del “tots són iguals” derivada de la gestió corrupta de la passada legislatura? Qui és aquí l’immoral?

Servilisme. La memòria del Sr. Jerez és curta. Com és possible que el Sr. Jerez s’atreveixi a fer acusacions de servilisme? És que no recorda a qui serveix el seu partit durant la passada legislatura? És que no recorda la legislació territorial “ad hoc” al servei de noms i llinatges concrets? És que s’ha oblidat del Cas Ses Variades, del camp de golf de Matutes, o de Cas Cretu per citar només alguns? I no recorda el Sr. Jerez que ell com a diputat del Parlament de la passada legislatura és corresponsable de totes aquestes servituds?

Què hi ha darrera. Certament, el remor de les declaracions del Sr. Jerez són una cortina de fum amb la qual intenta amagar les vergonyes de la seva formació però hi ha alguna cosa més. La “bravuconeria” i la duresa injustificada de les crítiques és directament proporcional a l’excitació que li produeix al Partit Popular el procés de reflexió obert a ExC. Sap el Partit Popular que la seva expectativa de tornar a les institucions creix en la mesura en què ExC es dissolgui i això, en un PP acosat per la corrupció, amb divisions internes i manca de lideratge és una autèntica taula de salvació. Això explica el remor desvergonyit del líder-que-vol-ser. Preocupi-s’hi, Sr. Jerez, perquè no ho tindrà gens fàcil.

D’altra banda,  i ben pensat, ja estaria bé que aquesta darrera reflexió fos assumida per alguns membres d’ExC que, de manera irresponsable, volen donar per amortitzat el nostre projecte i objecte de consideració per totes les persones que formam part del projecte polític d’ExC i que hem de decidir sobre el seu futur.

27/12/2009

Avui fa un any del començament de l’atac d’Israel a Gaza. Avui, un any després, milers de palestins no han pogut reconstruir ni les seves cases ni les seves vides. Avui, un any després, sentim parlar dels intents per reprendre les negociacions entre Israel i Palestina mentre Israel continua la seva política d’ocupació amb nous assentaments. Avui, encara la comunitat internacional no ha mostrat la seva disposició a posar en el seu lloc a Israel, a exigir el compliment de les resolucions de les Nacions Unides. Avui l’exèrcit d’Israel ha tornat a matar 6 palestins a “ca seva”. Avui, Palestina continua vivint i patint una situació d’injustícia estructural de la qual la sortida sembla encara molt llunyana i de la qual també nosaltres en som corresponsables. Avui, una vegada més, amb una certa mala consciència de qui gaudeix d’uns dies de vacances i de la calidesa de la llar, volem unir-nos figuradament amb la causa palestina i renovar el nostre compromís. Avui fa cosa dir "bones festes".
Us deixo l’editorial del diari Público d’avui de na Carmen Magallón, doctora en Físiques i directora de la Fundació-Seminari d’Investigació per a la Pau.

No olvidar Gaza

Hoy se cumple un año del comienzo del ataque de Israel a Gaza. En aquellos 23 días de ataque, según el Centro Palestino para los Derechos Humanos, hubo 1.414 muertos y 5.300 heridos, más de un cuarto de ellos, niños y niñas; 13 israelíes murieron también. Veinte mil casas fueron total o parcialmente destruidas, e incluso escuelas, edificios de Naciones Unidas y hospitales fueron bombardeados.
Hoy, en Gaza, la vida sigue siendo muy dura. La población afronta el invierno sin que la reconstrucción haya sido posible debido al mantenimiento del bloqueo por parte de Israel, que impide la llegada de los materiales necesarios –madera de construcción, cemento o cristales para los edificios– bajo la alegación de que se utilizarán para agredirle. Las restricciones sobre las actividades agrícolas y de pesca tienen también graves repercusiones en la vida cotidiana.
El pasado octubre, el Consejo de Derechos Humanos de Naciones Unidas, en sesión especial, aprobaba el informe sobre la “Situación de los Derechos Humanos en Palestina y otros territorios ocupados”, resultado de la misión de investigación llevada a cabo sobre el ataque a Gaza y sus consecuencias. Conocido por el nombre del jurista sudafricano que lo dirigió, Richard Goldstone, el informe recoge la existencia de hechos susceptibles de ser considerados crímenes de guerra.
En el párrafo 1891, el informe señala que “las pruebas obtenidas por la Misión demuestran que la destrucción de instalaciones de aprovisionamiento de alimentos, sistemas de saneamiento de agua, fábricas de hormigón y viviendas fue el resultado de una política deliberada y sistemática de las fuerzas armadas israelíes. Esta destrucción no se ocasionó porque esos objetivos presentaran una amenaza o una oportunidad militar, sino con el fin de hacer más difícil para la población civil la vida cotidiana y las condiciones de vida dignas”. Si ya de por sí cualquier guerra en la que mueren los combatientes es inhumana, ante la tendencia a colocar a la población civil en el objetivo, de tomarla como rehén de guerra, no habríamos de cejar en la reafirmación de la convicción y la denuncia de la perversión que supone este hecho, suceda donde suceda.
En el conflicto de Palestina-Israel, la reanudación de las conversaciones de paz está siendo torpedeada por la continuación de los asentamientos, y la división de los palestinos aleja la solución. Pero existe una responsabilidad común para la preservación de la vida cotidiana de la gente en condiciones de dignidad. Los países donantes son ahora remisos a la ayuda porque los fondos dedicados en el pasado en la reconstrucción de escuelas y hospitales fueron volatilizados por los misiles y las bombas. Habrá que buscar garantías internacionales para que no vuelva a suceder. Y plantar cara a Israel. No veo ningún líder capaz de hacerlo. Pero puede ejercer presión la sociedad civil del mundo. Un año más tarde, no podemos olvidar a Gaza, abandonando a su suerte a una población traumatizada por los ataques y por la incertidumbre del futuro. El bloqueo ha de ser levantado.

Aquí teniu també altres dos enllaços molt interessants. El primer amb un article del mateix diari sobre la situació actual a Gaza i el segon amb l’Informe Goldstone de les Nacions Unides sobre els atacs de Gaza de fa un any.

http://www.publico.es/internacional/281089/ano/ruinas

http://www2.ohchr.org/english/bodies/hrcouncil/specialsession/9/FactFindingMission.htm

23/11/2009

Aminetu a casa. Fa 13 dies que expressava la meva solidaritat amb n’Aminetu Haidar i vull que les primeres paraules d’aquesta entrada siguin per mostrar la meva alegria pel retorn a ca seva, retorn sense demanar perdó al Marroc, retorn que ha mostrat les vergonyes d’una política exterior espanyola que no ha sabut ni volgut estar a l’alçada de les circumstàncies. Si d’alguna cosa ha servit la vaga de fam d’aquesta lluitadora incansable ha estat per recuperar la justa causa saharaui dins l’agenda internacional...ara, esperem que no torni a caure a l’oblit.

Vicens dimiteix. Per fi, divendres arribava la notícia, la bona notícia de la dimissió d’en Vicens. El que hauria de ser de sentit comú esdevé excepcional i això només es pot entendre dins aquest escenari de manca d’ètica i dignitat d’alguns polítics. No puc entendre a Vicens i no estic parlant, com podeu suposar, de la comissió de delictes sinó de la seva actuació una vegada que es varen prendre mesures cautelars en contra seva.  No puc entendre que hagi volgut ser el centre d’atenció mediàtica quan tenia totes les de perdre, no puc entendre que hagi  volgut morir matant però ho hagi fet abstenint-se en la validació d’un mer decret,  no puc entendre la seva obcecació davant l’evidència. Una cosa és certa. Vicens se’n va i una calma i dignitat relativa torna al Parlament i, per tant, al Govern. Esperem que el desenllaç del cas Vicens serveixi d’exemple a seguir dels casos que vindran i molt aviat. De moment, la decisió del  ja ex-President d’UM i ex-Conseller Flaquer apunta en aquesta direcció... Què passarà amb en Miquel Nadal?

El decret de Sa Coma. L’abstenció d’en Vicens va impedir que el decret de Sa Coma que, en realitat inclou altres qüestions que fan referència a Mallorca i Menorca, sortís endavant. Els focus d’atenció mediàtic varen destacar la seva abstenció i es varen deixar a l’ombra els vertaders responsables de que la norma no sortís endavant. Sí, efectivament, va ser el PP qui, votant negativament, ho va fer. L’actitud del grup parlamentari popular és un bon exemple de posar els interessos partidistes per damunt dels interessos generals dels eivissencs i eivissenques. Vicens va ser l'excusa.

Pressuposts excepcionals i una frustració. Sí, al final, es varen aprovar els pressuposts del 2010 al Parlament, pressuposts excepcionals, regressius i d’austeritat. Això és motiu de satisfacció perquè significa que la inversió pública (més de 600 milions d’euros) podrà continuar estimulant la nostra economia. No hem d’oblidar que, en època de crisi com la què estam patint, aquesta injecció de diners és fonamental.

Pel que fa a Eivissa, és cert que es duran a terme les principals infraestructures sanitàries i educatives programades, que estan assegurats els convenis de carreteres i de transport públic, que augmentaran les partides que aniran a la Residència de Can Blai i que hi ha compromisos per complementar els diners que es dedicaran a la promoció turística, entre d’altres qüestions, que defensàvem des d'ExC. Però, tot i així, no puc deixar d’expressar el sentiment de frustració  per no poder aconseguir algunes de les nostres reivindicacions. Especialment dura va ser la negociació referida als diners addicionals que consideràvem havia d’aportar el Govern per a finançar el funcionament de l’Hospital Residència Assistida de Cas Serres. No podem estar satisfets dels insuficients 500.000 euros que el Govern va accedir a donar. De totes maneres, sí que ens sembla positiu el compromís del Govern d’analitzar, a partir de gener, la situació real de Cas Serres i corregir, si així es demostra, el finançament que s’hi està destinant. Una reflexió inevitable: Eivissa pateix dèficits històrics difícils de solucionar en un simple exercici pressupostari...i en el d’un moment tant crític com l’actual encara més.

Bones festes. Us desitjo a tots i totes bones festes !!!. Als qui teniu vacances i als qui no, als qui les viviu en família o en solitud, als qui sou creients i als qui no, als qui les espereu amb ganes i als qui us deprimeixen... Per la meva part, aprofitaré per descansar- afortunadament, puc fer-ho-, llegir un parell de llibres que m'han regalat (acabo de començar el darrer d'en Muñoz Molina del que només em queden unes 800 pàgines), veure amics i amigues de fora illa i estar amb la família. Res original però sí desitjat.

10/12/2009 

Avui és el Dia Internacional dels Drets Humans, data que coincideix amb l’aprovació a l’ONU de  la Declaració Universal dels Drets Humans. L’ONU celebra aquest dia fent una crida internacional al “respecte a la diversitat i el fi de la discriminació”.

L’Alta Comissionada de l’ONU, Navi Pillay, ha afirmat que l’exclusió, la intolerància i els prejudicis continuen proliferant al  món malgrat l’adopció de nombroses convencions i lleis que prohibeixen aquestes manifestacions i ha defensat que per tal d’eradicar la discriminació és imprescindibles aplicar paraula per paraula totes les lleis aprovades en la seva contra. Significatives són les seves paraules quan afirma que “la discriminació pot començar amb paraules i acabar fàcilment en la violència, que pot anar des d’una pallissa al carrer per la roba o la color de la pell d’alguna persona fins a la neteja ètnica i crims contra l’humanitat com el genocidi”. Així mateix, ha reivindicat la necessitat de participar activament: “No la podem derrotar tancant els ulls i esperant que desaparegui per si mateixa. L’apatia és la seva millor amiga”.

Vull aprofitar aquest dia per expressar la meva solidaritat amb la causa justa que defensa n’Aminetu Haidar perquè la lluita pel reconeixement dels drets del poble saharaui també forma part de la lluita pel respecte a la diversitat i el fi de la discriminació. A continuació us deixo les paraules que n'Aminetu dirigeix al conjunt de la societat espanyola mitjançant una carta oberta, escrita des de l’aeroport de Lanzarote, i que surt publicada als mitjans de comunicació.

CARTA ABIERTA DE AMINETU HAIDAR A LA SOCIEDAD ESPAÑOLA
EN EL DÍA INTERNACIONAL DE LOS DERECHOS HUMANOS

Hoy es 10 de Diciembre, Día Internacional de los Derechos Humanos. En estos momentos en los que se conmemora un día sagrado para la Humanidad, un día de ideales y de principios que garantizan los derechos básicos; yo, que soy defensora de Derechos Humanos, estoy en huelga de hambre desde hace 25 días a causa de la injusticia y de la falta de respeto a los Derechos Humanos.

Hoy, después de mi expulsión ilegal de mi tierra por las autoridades marroquíes, después de ser retenida ilegalmente en este aeropuerto de Lanzarote por el Gobierno español y de ser separada de mis hijos contra mi voluntad, siento más que nunca el dolor de las familias saharauis separadas desde hace más de 35 años por un muro de más de 2.600 kilómetros.

Hoy, como cada día, sufro pensando en mis compañeros encarcelados, sufro pensando en los siete  activistas de Derechos Humanos que, por decisión arbitraria del gobierno marroquí, van a comparecer ante un tribunal militar y son amenazados con la pena de muerte. Pienso también en la población saharaui, oprimida y reprimida diariamente por la policía marroquí en el Sahara Occidental. Y pienso en su futuro.

En este Día Internacional de los Derechos Humanos felicito a todas las personas libres que defienden los derechos elementales y se sacrifican para lograr paz en el mundo, y al mismo tiempo les lanzo un llamamiento urgente para la protección de los derechos de mi pueblo, el pueblo saharaui.

Hoy es también un buen día para la esperanza, un día que aprovecho para pedir al mundo y especialmente a las madres, que apoyen mi reivindicación, que es el regreso al Sahara Occidental. Deseo abrazar a mis hijos, deseo vivir con ellos y con mi madre, pero con dignidad.

Hoy quiero agradecer a la sociedad española su solidaridad y su defensa continua de los derechos legítimos del pueblo saharaui y también, su solidaridad conmigo en estos duros momentos.

Aminetu Haidar
Aeropuerto de Lanzarote, 10 de Diciembre de 2009

Terminal Internacional del Aeropuerto de Lanzarote (Islas Canarias – España)
Tf. 0034 661 827 133
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa, necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
http://todosconaminetu.blogspot.com

8/12/2009 

El títol és un simple joc de paraules per disculpar-me per no haver penjat les propostes quan tocava. Sí, a l'entrada que feia el passat dia 2 deia que al dia següent presentaria les propostes de resolució de l'Assemblea. No m'ha estat possible, així que avui us les adjunto.

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ PRESENTADES EN L’ASSEMBLEA D’EXC EL 17 D’OCTUBRE DE 2009 I APROVADES A L’ASSEMBLEA D’EXC EL 28 DE NOVEMBRE DE 2009

ÀREA D’ECONOMIA

1)ExC insta a les institucions competents a avançar en la creació de bancs de terres com a instrument de foment de l’agricultura i conservació del paisatge.

2) ExC es compromet a seguir treballant en la reivindicació d’un millor finançament que permeti superar la situació d’espoli i discriminació que pateixen els ciutadans de les Illes Balears. 

3) L’Assemblea General d’ExC insta al Govern de les Illes Balears, al Consell Insular d’Eivissa o a qui correspongui que pel que fa als projectes d’energies renovables acabats amb tots els estudis pertinents, llicències, etc., adeqüi la llei per tal que tant la companyia elèctrica com els tècnics de les institucions disposin d’un mes per donar d’alta i poder connectar-se a la xarxa.

4) L’Assemblea General d’ExC insta a les conselleries de Turisme del Consell Insular d’Eivissa i del Govern de les Illes Balears a buscar noves vies per potenciar el turisme nàutic a Eivissa, sense que això impliqui la construcció de nous ports esportius, però assegurant que aquesta tipologia de turisme sigui activada.

5) L’Assemblea General d’ExC insta a les conselleries de Turisme del Consell Insular d’Eivissa i del Govern de les Illes Balears a promoure el Turisme de la Identitat, oferint la forta personalitat pròpia d’Eivissa com element d’atracció turística cap a la nostra illa.

6) L’Assemblea General d’Eivissa pel Canvi insta a la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern de les Illes Balears a prendre mesures necessàries, conjuntament amb el Consell Insular d’Eivissa, perquè la nova línia d’alta tensió entre els municipis d’Eivissa i Sant Antoni de Portmany sigui soterrada, per tal que afecti negativament el paisatge rural d’aquesta part de l’illa d’Eivissa.

7) L’Assemblea General d’Eivissa pel Canvi insta a la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern de les Illes Balears a prendre les mesures necessàries perquè qualsevol nova línia d’alta tensió sigui soterrada.

8) L’Assemblea General d’ExC insta al Govern de les Illes Balears, al Consell Insular d’Eivissa i els diferents ajuntaments de l’illa perquè es prenguin, de manera coordinada, les mesures necessàries per donar suport al petit i mitjà comerç (tot respectant el principi de lliure competència), de manera que la xarxa econòmica, però també cívica i social, que genera el petit i mitjà comerç continuï formant part de la nostra idiosincràsia social i del teixit específic de la nostra societat.

9) L’Assemblea General d’ExC insta al Govern de l’Estat perquè es faci una àrea de reserva de la tonyina, a la Mediterrània, al sud de Formentera.

10) ExC exigeix un repartiment territorial equilibrat dels pressuposts de la Comunitat Autònoma.

11) ExC considera imprescindible afrontar la revisió del finançament del Consell Insular i de les competències transferides.

12) ExC reclama les competències en promoció turística per als Consells Insulars en el període de temps més breu possible i, en qualsevol cas, abans del final d’aquesta legislatura.

13) Eivissa pel Canvi reivindicarà una redistribució més justa dels recursos econòmics en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, procurant que el finançament sigui més adequat a les necessitats de cada territori insular.

14) ExC defensa la necessitat de dur a terme reformes profundes del model econòmic de les Illes Balears que signifiqui abandonar el model especulatiu i depredador del territori i que aposti per un turisme de qualitat, una major diversificació econòmica i la innovació tecnològica.

15) Davant la situació de fort crisi econòmica que estam vivint, ExC considera imprescindible que les administracions públiques (ajuntaments, Consell i Governs autonòmic i espanyol), de manera coordinada, intensifiquin la protecció social dels sector més vulnerables, activitats de formació que facilitin la integració laboral i actuacions que afavoreixin la creació de llocs de feina.

16) ExC valora l’activitat agrícola-ramadera com a bàsica per a Eivissa i considera prioritari impulsar un Centre de Formació Agroambiental a l’illa.

17) ExC considera imprescindible protegir la tonyina i donarà suport a tota iniciativa que persegueixi aquest objectiu.

18) ExC defensa la construcció soterrada de noves esteses elèctriques i el soterrament progressiu de les existents en funció de les possibilitats tècniques i econòmiques.

19) ExC impulsarà l’elaboració d’un programa de gestió interna (de totes les institucions implicades) basat en criteris de sostenibilitat social, econòmica i ambiental.

ÀREA DE CIUTADANIA

EDUCACIÓ

20) ExC considera prioritari impulsar noves infraestructures educatives a l’Illa d’Eivissa, planificant alhora les futures necessitats.

21) Eivissa pel Canvi ha de treballar per tal que es mantengui la previsió de portar endavant totes aquelles infraestructures educatives que, havent estat aprovades, encara no s’han executat.

22) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears a dur endavant les obres d’un nou Institut d’Ensenyament Secundari a Santa Eulària del Riu.

23) L’Assemblea General d’ExC insta a l’ajuntament d’Eivissa a cedir al govern de les Illes Balears, de manera immediata, els espais necessaris perquè s’hi puguin dur a terme les noves infraestructures educatives que la ciutat necessita.

24) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears a dur a terme les infraestructures que siguin necessàries al municipi d’Eivissa de manera immediata, un cop li hagin estat cedits els terrenys necessaris per a la seua realització.

25) L’Assemblea General d’ExC insta al Consell Insular d’Eivissa a completar la xarxa d’escoletes públiques necessàries perquè s’hi puguin escolaritzar el total d’infants que recomanen els organismes internacionals corresponents. Així mateix, continuï amb les activitats programades destinades a l’enfortiment de les  capacitats educatives de les famílies amb infants d’entre 0 i 3 anys.

26) L’Assemblea General d’ExC insta les administracions competents que procurin transport a tot l’alumnat d’ensenyament no universitari de l’illa d’Eivissa.

27) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears a augmentar l’oferta de Formació Professional de l’illa d’Eivissa, establint-ne nous estudis, com ara els de Nàutica, del tot necessaris per donar sortida a la formació en noves professions vinculades amb l’activitat turística i que ajudaran a pal•liar l’abandonament prematur i el fracàs escolar.

28) L’Assemblea General d’ExC aconsella  el Govern de les Illes Balears que augmenti l’oferta d’FP a l’illa d’Eivissa amb nous estudis d’Imatge i So.

POLITICA LINGüÍSTICA

29) L’Assemblea d’ExC insta al Consell d’Eivissa a que consigni sempre en els seus pressupostos, una partida econòmica suficient adreçada a política lingüística. Així mateix, s’insta a destinar tècnics i administratius a aquesta actuació.

30) L’Assemblea General d’ExC insta al Consell Insular d’Eivissa a dotar els recursos humans i materials necessaris, en la part alíquota que li correspongui, perquè el Pla Integral de Normalització Lingüística per l’illa d’Eivissa es pugui dur a terme dius aquesta legislatura.

31) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears a posar en funcionament Oficines de Garanties Lingüístiques, dependents dels Govern, perquè puguin vetllar pels drets lingüístics dels ciutadans.

32) L’Assemblea General d’ExC encoratja el Consell Insular d’Eivissa, a liderar la realització d’un Pla Insular de Normalització Lingüística que, portat a terme conjuntament amb el govern de les Illes Balears i amb els ajuntaments d’Eivissa, tengui com a objectiu aconseguir que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, sigui la llengua comuna de l’illa d’Eivissa.

33) L’Assemblea General d’ExC insta al Consell Insular d’Eivissa i la Direcció General de Política Lingüística del govern de les Illes Balears perquè, de cara als pressupostos del 2010, es revisi el conveni entre ambdues institucions per fer possible que tots els ajuntaments d’Eivissa puguin participar dels ajuts per normalització lingüística.

34) L’Assemblea d’ExC insta al Consell d’Eivissa i a l’empresa FECOEF, especialment pel que fa al Recinte Firal, al ple ús de la llengua catalana en totes les seves actuacions, retolació, etc.

35) Des d’Eivissa pel Canvi s’ha de treballar intensament per tal que s’arribi a aconseguir una correcta recepció de tots els canals de televisió en llengua catalana.

36) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears a treballar conjuntament amb la resta de governs de l’àrea lingüística catalana per la recepció de tots els canals en llengua catalana a través de la TDT i TDT-SAT a l’illa d’Eivissa.

PATRIMONI

37) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears, al Consell Insular d’Eivissa i l’ajuntament d’Eivissa a incorporar a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia al Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat, per tal d’avançar en la protecció i posada en valors de ses Salines i els espais marins de la declaració de la UNESCO i del jaciment fenici de sa Caleta.

38) ExC aposta pel projecte de recuperació mediambiental i patrimonial de Ses Feixes i dona suport a les iniciatives que fins ara s’estan duent a terme des de les institucions, considerant prioritària la declaració de BIC d’aquestes zones humides.

39) L’Assemblea General d’ExC insta el Govern de les Illes Balears, al Consell Insular d’Eivissa i el Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat  a comprar els terrenys on se situa el jaciment fenici de sa Caleta, part d’Eivissa Patrimoni de la Humanitat, a fi i efecte de mantenir-lo en les millors condicions i de posar-lo en valor com a element destacat del nostre patrimoni arqueològic.

40) ExC demanarà el compromís de totes les administracions públiques de notificar el departament de Patrimoni del Consell d’Eivissa qualsevol obra pública que impliqui moviment de terres abans del seu inici, per tal de garantir-ne el seguiment arqueològic preventiu, si s’escau.

41) L’Assemblea General d’ExC insta a l’ajuntament d’Eivissa i la resta d’administracions consorciades dins el consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat perquè treballin per mantenir l’entorn de sa penya, amb el manteniment de façanes i de característiques arquitectòniques del barri, amb la coordinació necessària entre totes les administracions implicades.

SERVEIS SOCIALS

42) ExC valora molt positivament els drets derivats de la llei de dependència i considera imprescindible l’agilització del seu procés d’aplicació.

43) ExC valora positivament l’obertura d’una oficina d’estrangeria a Eivissa i defensa mesures que afavoreixin que les persones immigrants siguin ciutadans i ciutadanes de ple dret.

44) ExC valora molt positivament l’aprovació de la llei de serveis socials i reclama el pressupost necessari perquè sigui possible la seva aplicació.

45) ExC considera necessàries la finalització de les obres i la  posada en funcionament de les residències de S. Jordi i S. Antoni així com completar la xarxa de centres de dia de l’illa.

SANITAT

46) ExC aposta per la potenciació de la sanitat pública i, en conseqüència, valora positivament la construcció del nou hospital d’Eivissa i a l’ampliació dels serveis oferts així com l’obertura de nous centres de salut programats (Sant Jordi, Sant Antoni, Sant Josep i Can Misses).

47) ExC considera necessari que el pressupost autonòmic del 2010 contempli una inversió important en salut mental que permeti pal•liar la greu situació en que es troben aquests malalts i les seves famílies.

ÀREA DE TERRITORI

48) Eivissa pel Canvi treballarà per tal de recuperar la zona de trànsit del litoral per a un veritable ús públic, tal i com diu la llei, per tal d’arribar a disposar d’un circuit transitable per tot el litoral eivissenc.

49) Eivissa pel Canvi aposta fermament pel soterrament de les esteses aèries existents, i s’oposarà a l’establiment de noves esteses aèries.

50) ExC considera necessari completar la normativa legal que asseguri una ordenació territorial i urbanística que reguli un creixement sostenible tant a nivell local, com insular i autonòmic.

51) ExC dóna suport i  valora positivament la protecció d’indrets d’important valor paisatgístic com Benirràs, Cap des Llibrell, Punta Pedrera o Cala d’Hort i la derogació de tot un seguit de normes desenvolupistes aprovades pel Partit Popular durant l’anterior legislatura mitjançant l’aprovació de la Llei 4/2008 de mesures urgents per a un desenvolupament urbanístic sostenible a les Illes Balears.

52) ExC defensa els projectes de les carreteres de S. Miquel i S. Joan com a exemples del nostre model de mobilitat.

53) ExC considera imprescindible continuar potenciant el transport públic i comptar amb més recursos econòmics del Govern de les Illes Balears i espanyol perquè això sigui possible.

54) ExC considera necessari donar un impuls a l’adquisició per part de l’administració pública d’habitatges per tal de destinar-los a protecció oficial, prioritàriament dedicats al lloguer o lloguer amb opció de compra.

55) ExC exigeix la retirada immediata de les terres acumulades procedents de l’excedent de les obres de les autovies i el seu trasllat per la regeneració de pedreres tal i com recull el plec de condicions.

56) ExC es reafirma en la inconveniència de construir nous camps de golf i nous ports esportius i, en conseqüència, en la necessitat que aquests projectes no siguin autoritzables segons el nou PTI.

57) L’Assemblea d’ExC insta a tots els grups parlamentaris i partits polítics que donen suport al Govern de les Illes Balears a desbloquejar la tramitació de la Llei del Sòl i que aquesta s’aprovi al Parlament.